Un tribunal ha demanat al Govern espanyol la desclassificació de documents secrets sobre l'ús del programa espia Pegasus. El jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha fet aquest requeriment en el marc de la causa del president del grup d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i la portaveu del partit al Parlament Europeu, Diana Riba.

Segons la interlocutòria, un cop feta la desclassificació, la jutgessa cita a declarar a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro. I també com a investigada una de les empreses del grup tecnològic israelià NSO, OSY Technologies, creador de Pegasus. Jové i Riba també han estat cridats a comparèixer en qualitat de testimonis, així com un assessor d'ERC a l'Europarlament.

La sol·licitud del jutjat està ara en mans del Consell de Ministres, que té la competència sobre la desclassificació de documents oficials relacionats amb l'activitat del CNI. La decisió respon a una petició de l'advocat dels republicans i segueix les indicacions de l'Audiència de Barcelona.

Des d'Esquerra es mostren satisfets amb el posicionament judicial, que asseguren que "augmenta la pressió" a l'estat espanyol per "donar explicacions sobre el Catalangate". ERC també recorda que representants de l'executiu espanyol han reiterat la seva "disposició total" a col·laborar amb la justícia en la desclassificació de documents.

L'advocat de Jové i Riba, Andreu Van den Eynde, considera que la resolució va "en la bona direcció" i ressalta la "falta de precedents recents" en la desclassificació. L'advocat reivindica que han aconseguit els objectius d'"imputar una de les branques d'NSO" i "que un jutge sol·liciti l'aixecament del secret oficial". "Estem posant l'estat espanyol i les seves estructures en escac", ha dit Van den Eynde, celebrant que "s'està més a prop de saber la veritat".

NSO i el CNI

L'Audiència de Barcelona va ordenar al març al jutjat que prengués declaració a Casteleiro, cités com a investigada l'empresa israeliana creadora de Pegasus i encarregués un informe pericial independent sobre els mòbils dels dos polítics. El 24 d'octubre passat el jutjat d'instrucció número 20 va admetre a tràmit la querella contra la israeliana NSO Group, propietat d'OSY Technologies. Però en comptes de citar els querellats com marca la llei, la jutgessa d'instrucció va preguntar a la fiscalia quines diligències volia practicar.

Arran de la resposta de la fiscalia, el 15 de desembre passat el jutjat va denegar les diligències proposades en la querella de Jové i Riba, va denegar la investigació de l'empresa OSY Technologies SARL, propietària de NSO, i va acordar la pràctica d'algunes diligències demanades per la fiscalia. Jové i Riba van recórrer la decisió, i l'Audiència els va donar parcialment la raó.

Tenint en compte la investigació feta pel Defensor del Poble, que va concloure que el CNI ha sotmès la interceptació de comunicacions al control judicial, l'Audiència veu pertinent que es demani informació al CNI sobre la compra del programari espia i el seu ús sobre Jové i Riba. Així com que declari la directora de l'organisme, Esperanza Casteleiro.

La petició d'ERC

Arran del posicionament de l'Audiència de Barcelona del passat mes de març, la defensa republicana va demanar a la jutgessa instructora de la causa que ordenés la desclassificació de documents secrets. Van den Eynde avisava el tribunal que no ordenar aquesta desclassificació podria resultar en una situació semblant a la de la Comissió d'Investigació de Pegasus del Parlament Europeu, en la qual la directora del CNI va negar-se a respondre cap pregunta per no haver-se aixecat el secret oficial.

L'advocat demanava a la jutgessa que sol·licités al Consell de Ministres la desclassificació de tota la informació relativa a la compra o l'ús de Pegasus sobre Jové i Riba. I també instava a investigar formalment una de les empreses del grup NSO.