El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre ha exculpat els agents dels Mossos d'Esquadra que van disparar projectils de foam i que van provocar la pèrdua d'un ull d'una de les noies que estava protestant a Barcelona contra l'empresonament del raper Pablo Hasél el febrer de 2021. El magistrat no només ha arxivat la causa, sinó que va més enllà i la responsabilitza a ella per haver-se "exposat al perill", considerant que la jove, que aleshores tenia 19 anys, ha de "carregar amb les conseqüències" d'haver anat a uns disturbis.

Ho ha explicat la mateixa víctima en una carta. La noia recorda que va ser "víctima de violència policial" quan va assistir a una manifestació el 16 de febrer de fa tres anys. "En una manifestació a la qual vaig assistir i a conseqüència vaig perdre l'ull dret, jo només estava exercint el meu dret a manifestar-me i el que vaig aconseguir va ser acabar mutilada. La gràcia és que per al jutge que estava portant el meu cas la meva mutilació és considerada justa perquè jo em vaig exposar a ella. Això vol dir que no és segur sortir al carrer a manifestar-se?", assegura.

Un recurs d'apel·lació contra l'arxivament del cas

El col·lectiu d'advocats pels drets humans Irídia, representant de l'afectada, ja ha anunciat que recorrerà la decisió del jutge. La família ha comparegut per explicar el recurs d'apel·lació que tant l'acusació particular com la popular han presentat contra l'arxivament del cas. Titllen "d'inacceptable" que aquest cas, que va ser un avenç per deixar d'utilitzar els projectils més lesius per part de la policia, "pugui quedar impune".

En unes declaracions aquest dijous davant de la Ciutat de la Justícia, Sònia Olivella, coordinadora de litigi estratègic d'Irídia, ha argumentat que "la resolució del Jutjat no s'ajusta a dret. Suposa una valoració precipitada i indeguda de la intencionalitat del tret i les suposades causes de justificació del delicte que, en tot cas, s'han de valorar a judici".

Els projectils foam, qüestionats

El centre recorda que tant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com els instruments de Nacions Unides han assenyalat que l'ús de la força a través de projectils d'energia cinètica pot constituir tortura o altres tractes inhumans o degradants, en casos en què la persona ferida no suposi una amenaça immediata de causar lesions greus o mort, o s'apunti o dispari per sobre l'abdomen, com és el cas. 

Olivella ha recordat que justament per casos com aquest, el desembre de 2022 la Comissió d'Estudi sobre el Model Policial (CEMP) del Parlament de Catalunya va recollir el consens social que Mossos d'Esquadra deixés d'utilitzar els projectils més lesius, els tipus SIRX: "Ens consta que s'han iniciat gestions per fer efectiva la retirada, però és indispensable garantir que mai més es puguin tornar a fer servir aquests projectils.