El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix la causa oberta contra els 7 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a la presó acusats de terrorisme sospita que des del Ministeri de l'Interior es van filtrar les dades secretes de la investigació que relacionava aquest grup amb la germana de Carles Puigdemont, exiliat a Brussel·les, i el president català, Quim Torra.

Així ho confirmen fonts de l'Audiència Nacional, que expressen la indignació de Manuel García Castelló i el seu equip per la filtració de la literalitat de les actuacions d'ingrés a la presó, quan havien estat lliurades a les defenses ‘capades’ de dades d'aquesta operació, Judes, que anava més enllà i apuntava a Torra i Puigdemont.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat remetre als jutjats madrilenys de Plaza de Castilla la petició, formulada per les defenses dels 7 activistes dels CDR a presó acusats de terrorisme, d'investigar aquesta "filtració massiva" pels delictes de revelació de secrets i contra l'administració pública.

El fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo, explica al jutge que la recerca s'hauria d'obrir pel suposat delicte de revelació de secrets al "jutjat territorialment competent" i que seria un jutjat d'instrucció de Madrid dels que es troben a la Plaza de Castilla. Les defenses apunten com a responsables a la Guàrdia Civil i a la Fiscalia, ja que, recorden en els seus escrits, el ministeri públic és l'única part de la causa que va tenir accés a la totalitat de l'ordre d'empresonament publicada a diversos mitjans.

Segons els lletrats, les 7 interlocutòries del jutge s'han publicat de manera íntegra, malgrat que les defenses se'ls van notificar amb un fragment eliminat, per estar la causa sota secret de sumari. En canvi, en el jutjat central d'instrucció 6 existeix la convicció que aquesta filtració va poder partir del Ministeri de l'Interior.

S'hauria intentat neutralitzar la reacció social per a les detencions i a pocs dies de conèixer-se la sentència del Suprem sobre els 12 dirigents del 'procés', així com l'expansió de la recerca més enllà dels CDR detinguts, segons expliquen les fonts jurídiques consultades.

"Estupor" del jutge

Aquesta causa ha tingut diverses filtracions que han originat “estupor” entre el jutge instructor i els investigadors.

Tot va començar amb la filtració de l'esbroncada del ministre, Fernando Grande-Marlaska, a la cúpula de la Guàrdia Civil perquè el president, Pedro Sánchez, i ell mateix s'havien assabentat per la premsa que s'acusaven els CDR d'haver estat fent proves amb explosius. El ministre coneixia dilluns passat que es posava una operació en marxa d'importància a Catalunya, però desconeixia les acusacions de terrorisme.

Posteriorment, es van filtrar les actuacions completes, així com cites literals a alguns mitjans de comunicació, quan hi havia un fragment suprimit pel jutge, pel fet que es tracta d'una recerca secreta.

Les defenses assenyalen a la Fiscalia i la Guàrdia Civil

La Fiscalia que dirigeix Carballo és assenyalada per les defenses, en canvi, així com la mateixa Guàrdia Civil, tal com va apuntar un dels advocats, Xavier Pellicer, a Públic. En el seu escrit, Carballo rebutja l'obertura d'una peça separada per investigar aquests fets, tal com reclamaven les defenses dels CDR en els seus respectius escrits, tots ells dirigits al jutge García Castelló.

Fonts jurídiques consultades per Efe han assenyalat que, amb tota probabilitat, el jutge acordarà en les pròximes hores a remetre aquesta denúncia als jutjats de Plaza de Castilla, tal com ha plantejat la Fiscalia.

Els advocats critiquen que, mentre ells "no tenen el més mínim coneixement dels fets" i només coneixen la imputació provisional que s'atribueix als seus defensats, els mitjans han publicat de manera "exhaustiva" aquestes actuacions, incloent-hi fins i tot vídeos de la Guàrdia Civil sobre els registres.

Per aquest motiu, creuen "absolutament inadmissible" que les actuacions de l'anomenada Operació Judes siguin públiques únicament per als mitjans de comunicació "i, en canvi, per a les defenses, la justícia es mantingui a porta tancada".

"Linxament mediàtic"

Els advocats denuncien que les filtracions, que a més inclouen dades personals i familiars sobre els detinguts, vulneren el dret de defensa dels acusats, sotmesos a un "linxament mediàtic", "deixant en paper mullat el dret a la presumpció d'innocència".

Tot això, afegeixen, sense que els afectats puguin exercitar cap dret a rèplica, "no sols perquè estan privats de llibertat, sinó perquè no tenen accés a les actuacions".

A més d'investigar la procedència de les filtracions, les defenses també demanaven al jutge que obligués els mitjans a retirar els enllaços a les informacions que havien de romandre secretes, "per afectar la intimitat i seguretat dels investigats" i "a la presumpció d'innocència de la qual haguessin de gaudir".