L'Oficina Federal de Justícia de Suïssa, que depèn del Ministeri de Justícia helvètic, ha suspès una comissió rogatòria cursada pel magistrat Manuel García Castellón, en la qual demanava, entre altres coses, que es facilités la localització de Marta Rovira, secretària general d'ERC, a l'espera d'explicacions per part del jutge espanyol, segons confirmen a aquest diari fonts de l'Audiència Nacional.

No és la primera vegada que Suïssa denega l'assistència al titular del Jutjat Central d'Instrucció 6 pel mateix cas, el que afecta la plataforma Tsunami Democràtic.

La resposta a la comissió rogatòria de García Castellón el 3 de desembre de 2019 pel cas Tsunami va ser molt similar a la que ha enviat ara i que suspèn provisionalment l'auxili judicial sol·licitat pel jutge, a l'espera que aquest informi sobre una sèrie de qüestions plantejades per la Justícia suïssa. En síntesi, Suïssa no veu terrorisme en els delictes que imputa García Castellón a l'expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira.

El 26 de març de 2020, l'Oficina Federal de Justícia enviava un escrit al Ministeri de Justícia espanyol, sobre la base de la comissió rogatòria de García Castellón, en el qual informava de la denegació de l'assistència judicial per considerar que els delictes descrits tenien caràcter polític i no de terrorisme.

L'assistència judicial en matèria penal entre Suïssa i Espanya es regeix pel Conveni Europeu d'Assistència Judicial en matèria penal, que indica que queden fora del conveni les infraccions polítiques.

"En efecte, el delicte polític no dona lloc a la cooperació suïssa, en la mesura en què està dirigit exclusivament contra l'organització política i social de l'Estat requeridor, fins i tot en la mesura en què es produeix en el marc d'una lluita per o contra el poder", consta en la resposta suïssa, el 2020.

La Justícia suïssa indica que com a excepció la seva normativa admet la col·laboració judicial en delictes d'índole política quan l'infractor hagués exercit una coacció que hagués posat en perill vides humanes, i posa com a exemple el segrest d'un avió, la utilització de mitjans d'extermini massiu, la provocació d'una catàstrofe o una presa d'ostatges, que "no té lloc en aquest cas", subratlla.

Suïssa defineix el terrorisme com "un acte de violència criminal que pretén intimidar una població o obligar un Estat o una organització internacional a realitzar, o a abstenir-se de realitzar, un acte qualsevol". I indicava en la seva negativa a col·laborar amb García Castelló, el 2020 que "dels fets espanyols no es desprèn l'ús de la violència criminal entre altres elements".

La resposta actual de l'Oficina Federal de Justícia va en la mateixa línia del que va respondre al Tribunal Suprem quan va demanar el 2018 l'extradició de Carles Puigdemont. Es va denegar pel caràcter polític dels fets imputats al expresident.

Ara la Justícia helvètica rebutja ajudar a localitzar a Marta Rovira perquè li genera dubtes la seva suposada participació en els delictes atribuïts a Tsunami Democràtic, segons apunten fonts jurídiques.