Gairebé 15 mesos després de ser empresonat, Oriol Junqueras ha reaparegut en moviment durant uns segons en forma d'holograma en una conferència que ha omplert el Sant Jordi Club i en la que ha desgranat bona part del seu projecte polític a pocs dies que arrenqui al Tribunal Suprem el judici de l'1-O. La imatge del president d'ERC ha estat projectada momentàniament a dalt de l'escenari, mentre que persones properes -com el seu germà, Roger, l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, o l'escriptora Empar Moliner- s'encarregaven de llegir les 15 pàgines d'un discurs que ha escrit des de Lledoners. En aquesta reaparició virtual, i amb l'assistència de més de 2.000 persones, l'exvicepresident de la Generalitat ha defensat l'1-O, tot i assumir que no va suposar la "batalla decisiva" per assolir la independència. I ha assenyalat que rere la repressió que pateix l'independentisme, no hi ha altra cosa que la "por" d'un règim del 78 "feble" que tem perdre els "seus privilegis".

La cúpula d'ERC, així com representants d'altres formacions -Eduard Pujol, de JxCat; Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, de Catalunya en Comú Podem; i Carles Riera, de la CUP- i entitats, com Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural-, ha copat les primeres fileres en un acte que ha arrencat amb un vídeo de la secretaria general del partit, Marta Rovira, exiliada a Ginebra. Posteriorment, han intervingut el president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Torrent ha manifestat que Junqueras està a la presó per una "venjança d'estat", mentre que Aragonès ha assegurat que "cada dia i cada hora que l'Oriol [Junqueras] és a la presó, s'ha fet més fort".

Junqueras, que s'afronta a una petició de 25 anys de presó per l'acusació del delicte de rebel·lió que li atribueix la Fiscalia de l'Estat, s'ha refermat en l'actuació de la tardor del 2017: "No només no he fet res del que hagi de penedir-me, sinó que us vull dir que me’n sento legítimament orgullós, perquè ser lleial a un mandat democràtic, voler que la gent d’aquest país decideixi lliure i democràticament què vol ser, em sembla que és l’ABC de qualsevol demòcrata. I sí, ho tornaria a fer".

Dit això, el líder d'Esquerra considera que els propers mesos els dirigents independentistes jutjats no s'encaren "a un simple tribunal", sinó que tenen davant "el règim del 78, que persisteix en tots els poders de l’estat, des del alts quadres de govern, fins a l’espai econòmic dels oligopolis, els tribunals i la fiscalia, els cossos policials o la caverna mediàtica". Com ja han manifestat algunes de les defenses dels acusats, el judici també el planteja com una oportunitat "per intentar desmuntar aquesta farsa i posar un mirall davant l’Estat perquè tot el món en conegui la seva cara més fosca, per denunciar una involució que si no atura, al final ens acabarà afectant tots els demòcrates".

Ara bé, segons ell la repressió "l'únic que demostra és l'absoluta feblesa de l'Estat. Si necessiten tot això per evitar que el poble i la democràcia decideixi quin futur vol, és que realment estan perduts i només és qüestió de temps que el règim acabi caient". "Qui realment té por és el propi Estat. Sobretot després d’adonar-se que no ens aturarem ni ens resignarem mai", ha afegit. I és que entén la repressió com la resposta que s'ha donat a "l'amenaça més gran que ha existit en contra del poder de l'oligarquia espanyola, en contra dels privilegis polítics i en contra de l'statu quo".

"Han de saber que cada dia que ens mantenen a la presó, el nostre moviment es fa més gran, més fort, més creïble i més invencible. Hem guanyat tota la legitimitat i credibilitat davant del món", ha reinvidicat. Junqueras, però, no ha amagat que és plenament conscient que l'amenaça d'una condemna llarga és ben real, però ha argumentat que "defensar la democràcia no és cap delicte, fer un referèndum no és cap delicte. I tenim molt clar que si la presó és el preu que hem de pagar per la llibertat, el pagarem. Perquè val la pena".

En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que la causa del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes "arribarà tard o d’hora al Tribunal Europeu de Drets Humans", i  allà està "convençut" que "Europa contribuirà des de la perspectiva judicial a fer caure la injustícia espanyola. (...) Farem que qui acabi assegut al banc dels acusats sigui l’Estat. El temps i la justícia internacional ens donarà la raó".

Enfortir el moviment republicà

Anant més enllà, Junqueras ha reivindicat la necessitat d'acumular més forces per avançar cap a la república catalana, bàsicament la línia estratègica que des de fa força mesos defensa ERC. Tot i defensar el referèndum de l'1-O -"l'1-O ens va permetre saber que la gent estava disposada a jugar-s’ho tot per tal de defensar el referèndum per decidir el nostre futur polític. És el dia que vam guanyar-nos la llibertat"-, de les seves paraules es desprèn que ha assumit que el projecte va per llarg. "Un camí factible cap a la República s'ha de basar en l'enfortiment del moviment republicà i en el debilitament gradual no d'Espanya com a societat, sinó del règim del 78, que encara controla l’Estat. I això no s’aconsegueix solament amb una o dues batalles decisives, sinó amb una pacient feina de reforçament propi i de desgast del rival", ha apuntat.

I ha tornat a defensar la necessitat d'un referèndum reconegut: "Qualsevol solució ha de passar per la democràcia i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Així ho planteja el 80% de la societat catalana. (...) Creiem que el millor instrument és un referèndum, sabem que l'estat no s'asseurà a negociar-lo i caldrà crear les condicions necessàries perquè ho faci i assumeixi que la solució és política i democràtica". En aquest punt ha fet una crida a buscar el suport internacional i ha plantejat que, si calen, caldrà tornar a fer accions de desobediència civil, si bé no ha parlat d'unilateralitat en cap moment.

Per enfortir el moviment republicà, Junqueras ha plantejat cinc punts: "que l'economia dels catalans depengui, cada cop menys, dels oligopolis del règim"; "que a l'exterior es conegui més i millor el retrocés generalitzat de les llibertats a Espanya"; enfortint l'associacionisme "allà on és més dèbil»; lluitant contra les desigualtats i construint aliances "amb totes les forces antiautoritàries de Catalunya, de l'Estat i d'Europa"; i fent que l'independentisme "s'assembli cada cop més a la societat a la que aspira a representar". I tampoc s'ha oblidat de les eleccions municipals del 26 de maig, ja que per a ell: "Barcelona ha de ser la punta de llança de la lluita antifeixista a Europa. I només ho podrà ser si exerceix de capital de la Catalunya republicana".