La guanyadora del XXXIII Premi Internacional Catalunya, Judith Butler, ha advertit aquest dimecres al vespre del perill que suposa l'extrema dreta per l'avenç dels drets de les dones o les minories com el col·lectiu LGTBI. També ha lamentat que els estudis de gènere estiguin prohibits en països com Turquia, Brasil, Rússia o alguns estats d'Estats Units, i que grups d'extrema dreta els vulguin prohibir a Espanya i altres llocs. "En alguns països es considera que la desigualtat de gènere forma part de l'estatus quo i l'estabilitat del país", ha lamentat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha encapçalat aquest dimecres a la tarda el lliurement del premi.

En la seva intervenció, Judith Butler ha agraït el premi i ha reconegut que era un honor compartit amb els seus aliats i interlocutors així com amb camps diversos com la filosofia, la literatura, els estudis feministes i trans o l’ètica, entre d’altres. També ha destacat el seu vincle amb Barcelona, sobretot a través de les conferències al CCCB i amb Josep Ramoneda.

Butler, que també ha parlat del canvi climàtic o la pandèmia, ha recordat els efectes que està tenint la guerra d’Ucraïna. "Quines són les obligacions globals de proporcionar allotjament, pertinença, alimentació, assistència sanitària i estatus legal a totes les persones del món? La guerra, la pandèmia, la destrucció climàtica i el desplaçament forçós no han convertit això en la qüestió ètica central dels nostres temps?", s’ha preguntat.

Butler (Cleveland, 1956) és catedràtica del Departament de Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia, filòsofa i activista pels drets humans. Es defineix com una persona no binària. Ha fet diverses aportacions en la teoria feminista, en el moviment queer i en estudis de gènere.

Durant el seu parlament, Aragonès ha reconegut el "compromís cívic i social" de Butler, de qui ha dit ser "un exemple d’inconformisme i de voluntat transformadora". "És un referent del país que volem construir; ens ha ensenyat que quan es parla d’igualtat o de sexualitat també es parla d’economia, de sociologia, de psicologia", ha recordat Aragonès. El cap de l’executiu ha assegurat que Butler ha contribuït a "trencar dicotomies per poder descobrir el gènere en totes les seves dimensions, contribuint a visualitzar noves fronteres fins ara invisibles però que limitaven".

El president Aragonès ha recordat que perquè la societat avanci "és imprescindible sortir de la comoditat de les simplificacions" i atendre la realitat des de la diversitat i la pluralitat perquè, tot i ser un repte complex, és més ric i permet "incloure totes les persones". I en aquest sentit, ha refermat el compromís del Govern a lluitar contra tota forma de desigualtat i discriminació i ha advertit de l'amenaça de l'extrema dreta.

L’acte, celebrat al Palau de la Generalitat, ha comptat amb la participació de la presidenta delegada del jurat del premi, Mary Ann Newman; i la catedràtica de literatura francesa i estudis de gènere de la Universitat de Barcelona, Marta Segarra i Montaner. Entre altres autoritats hi ha assistit la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge.

El jurat del Premi Internacional de Catalunya ha reconegut Judith Butler com a referent del feminisme contemporani, posant en valor que la seva obra "ha revolucionat i transformat la teoria feminista amb els seus estudis sobre el gènere, el seu activisme pels drets de gais i lesbianes i el seu suport al moviment queer". També en destaca que la seva teorització "permet defugir les visions binàries i fixes perquè les persones puguin viure més lliures".

La Generalitat va crear el 1989 el Premi Internacional Catalunya, amb tres propòsits: reconèixer i estimular els creadors, oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes, i situar Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals. El Premi està dotat amb 80.000 euros i l’escultura 'La clau i la lletra' d’Antoni Tàpies.