A diferència del que va succeir la passada legislatura, quan una relativament nouvinguda a la política com era Laura Borràs va ser escollida presidenta del Parlament, en aquesta ocasió el càrrec ha recaigut en un dirigent d'amplíssima experiència, coneixedor a fons de totes les interioritats de la cambra i amb un marcat sentit institucional. Es tracta de Josep Rull, qui més enllà de compartir amb Borràs militància a Junts poques coses més hi té en comú.

Amb una vocació política que li va arribar de ben jove, als 18 anys va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i als 21 ja faria el salt al partit mare. Rull ha estat regidor, diputat al Parlament durant més de dues dècades, diputat al Congrés, conseller de la Generalitat, dirigent tant de CDC com de Junts... I, convé no obviar-ho, pres polític durant tres anys i quatre mesos, ja que era el conseller de Territori del Govern durant l'1-O i com a tal va ser condemnat pel Tribunal Suprem en el judici del Procés.

Retornat a la primera línia política després que decaigués la seva inhabilitació arran de la reforma del Codi Penal que va comportar la desaparició del delicte de sedició, Rull ja va ser el número tres de Junts a Barcelona a les eleccions al Parlament del 12 de maig. I, de fet, va ser l'encarregat de substituir Carles Puigdemont en els debats, després de la poca confiança que transmetia la número dos, l'empresària tecnològica Anna Navarro.

Allunyat de les vel·leïtats unilaterals de Borràs -encara que aquestes siguin merament retòriques-, Rull representa un polític de la vella escola convergent, és a dir, acostumat a negociar, a parlar amb la resta de formacions, a transaccionar, a pactar petits avenços i a la grisor, si es vol, quotidiana que es pot viure en un espai com el Parlament.

No és un polític que generi un fort rebuig entre els adversaris, un fet que també explica que hagi rebut els vots d'ERC i de la CUP en segona volta per ser escollit president del Parlament. Alhora, el llarg empresonament que va patir ha dotat la seva biografia d'un punt d'èpica que li ha fet guanyar popularitat entre les bases i aplaudiments al mítings, una novetat per a algú d'oratòria pausada i allunyat dels discursos electritzants.

Més de dues dècades a la cambra

Nascut a Terrassa el setembre del 1968 -té, per tant, 55 anys-, Josep Rull va començar la seva militància política el 1986, fa gairebé quatre dècades, en l'època de les majories absolutes de l'antiga CiU al Parlament i del lideratge indiscutible de Jordi Pujol. La JNC, justament, servia per canalitzar les vel·leïtats sobiranistes -i independentistes- dels cadells convergents, joves que aspiraven a assumir el poder al partit un cop la generació de Pujol s'anés enretirant.

Rull arribaria a liderar la branca juvenil entre 1994 i 1998 i, paral·lelament, es faria militant de CDC i ja el 1992 es convertirà en conseller nacional de la formació, mentre que anys més tard arribaria a l'executiva. Advocat de formació, la realitat és que el gruix de la seva trajectòria professional ha estat travessada per la política institucional, ja que el 1997 debutaria al Parlament i s'hi passaria vuit legislatures consecutives com a diputat, fins al 2019, quan va deixar de ser-ho un cop va ser condemnat pel Suprem i inhabilitat.

La presència a la Mesa no li vindrà de nou, ja que va ser-ne secretari entre 2010 i 2015 -en les novena i desena legislatures del Parlament-, per convertir-se en el conseller de Territori tot seguit, durant el Govern presidit per Carles Puigdemont. Representant de l'anomenat sector socialdemòcrata de CDC, Rull és un dels dirigents d'aquest espai amb una major sensibilitat social, molt en la línia de l'humanisme cristià -és catòlic practicant- i està allunyat de les vel·leïtats ultraliberals d'altres branques de Junts.

Històricament enfrontat a nivell orgànic amb Jordi Turull, actual secretari general de Junts, l'experiència compartida a la presó els va apropar i els darrers temps han posat més en valor les qüestions que compartien -com ara l'aposta institucional- per imposar-se al sector liderat per Laura Borràs, encara presidenta del partit però sense pes real en unes grans decisions que bàsicament passen per Puigdemont. En certa manera, la seva restitució simbolitza el retorn de la vella ànima convergent, que s'ha fet amb el domini de Junts. En l'etapa final de CDC arribaria a ser el coordinador general del partit i ara presideix el Consell Nacional de Junts.

Ben connectat amb l'expresident del Govern i líder únic del partit, Rull també va exercir durant més d'una dècada de regidor a Terrassa, la seva ciutat, càrrec que ara té Meritxell Lluís, la seva dona, qui va fer el salt a la política arran de la repressió de l'Estat contra l'independentisme i l'empresonament del seu marit.

Lector entusiasta dels còmics de Tintín i aficionat a la muntanya -la Mola és un dels seus espais d'esbarjo habitual i és soci del Centre Excursionista de Terrassa-, Rull arriba ara al seu màxim encàrrec institucional i es converteix en la segona autoritat de Catalunya, després de convertir-se en el primer dirigent empresonat per l'1-O en tornar a ser un càrrec electe.