Joan Mena (Sabadell, 1975) és fill d'emigrants andalusos que van arribar a Catalunya en els anys 60 buscant treball i un futur millor. Els seus pares no parlen català. Ell, perfectament. Professor de llengua castellana des de fa 15 anys i diputat d'En Comú Podem al Congrés, s'ha convertit en una de les veus més vehements de la defensa de l'escola pública catalana. Va ser l'encarregat de respondre a Toni Cantó sobre la proposta de Ciutadans per acabar amb "l'adoctrinament en els col·legis de Catalunya" i la seva aplaudida intervenció es va fer viral. Defensor a ultrança de la immersió lingüística com a garant de la cohesió social a Catalunya, acusa a PP i Ciutadans d'utilitzar l'educació com a arma política i d'intentar derrocar consensos socials inventant falsos conflictes per esgarrapar vots.

Durant una intervenció que es va fer viral, va dir al Congrés que és "fill de la immersió lingüística". Expliqui'ns la seva història.

Els meus pares són de Granada i van arribar a Sabadell (Vallès Occidental) en els anys 60. El meu pare va treballar com a obrer del metall tota la vida. La meva mare va començar a la indústria del tèxtil i, quan el sector va entrar en crisi, es va reciclar als serveis de neteja. Vivíem a un barri, Torre Romeu, amb un 95% de castellanoparlants. La llengua que es parlava a casa, al carrer, a l'escola i amb els amics era el castellà. De no ser pel sistema d'immersió lingüística, probablement, avui no seria una persona bilingüe. Ser bilingüe no fa a ningú millor ni pitjor persona, però dóna igualtat oportunitats.

Es diu que la principal conquesta de la immersió lingüística és facilitar la cohesió social. Per què?

Perquè és un model educatiu que no fomenta una comunitat segregada lingüísticament, sinó que ha aconseguit que alumnes de famílies catalanoparlants convisquin amb alumnes de famílies castellanoparlants a l'aula, al pati i al carrer. El gran èxit de la immersió lingüística és que una persona com jo entri en un model educatiu essent monolingüe i surti sentint el català com a part de la seva cultura i respectant i admirant tant la llengua catalana com la castellana. A ningú que visiti el nostre país se li escapa que no hi ha una confrontació lingüística a Catalunya. Els meus pares porten 55 anys vivint a Sabadell i no parlen català i mai ningú els ha exigit que ho parlin. Jo sóc bilingüe i tinc la llibertat de triar si parlo català o castellà, però sense el model d'immersió lingüística no hagués tingut aquesta llibertat.

En què consisteix exactament aquest model educatiu?

La immersió lingüística es basa en utilitzar el català com a llengua vehicular a les aules per garantir que, quan acaben totes les etapes de l'educació obligatòria, un alumne (de família catalanoparlant o castellanoparlant) sigui competent (és a dir, sàpiga parlar, escriure i llegir) en les dues llengües cooficials. Tenint en compte que avui a Catalunya es parlen 82 llengües diferents, és una necessitat obligada en termes de cohesió social que l'educació obligatòria garanteixi el domini de les dues llengües d'ús majoritari.

Quan es debatia el model d'immersió lingüística en els anys 80, CiU apostava per dues línies paral·leles (en català i castellà) però al final es va optar per una única xarxa escolar en català. Com seria avui Catalunya si hagués guanyat la proposta de CiU?

Tindríem un país profundament fracturat en l'àmbit lingüístic. De fet, qui més va reivindicar la immersió lingüística en aquella època van ser les persones castellanoparlants dels barris obrers, de l'àrea metropolitana de Barcelona. El meu pare era president de l'AMPA del meu col·legi i va lluitar sempre perquè l'escola del meu barri apliqués el model d'immersió lingüística perquè sabia que els alumnes que sortíssim d'aquí necessitaríem utilitzar les dues llengües. Així que els primers interessats a mantenir el sistema d'immersió lingüística som els castellanoparlants. Cal recordar que aquest model es va aprovar amb el consens de totes les forces parlamentàries. Ni tan sols el PP va posar en dubte aleshores el sistema d'immersió lingüística. No obstant això, ara està en una guerra oberta amb C's per veure qui utilitza més la catalonofòbia com a arma electoral. És una aberració política instrumentalitzar l'educació i utilitzar els consensos socials aconseguits a Catalunya com una arma.

Ha dit recentment que C's avança per la dreta al PP. Per què?

Perquè Ciutadans és un partit que no té mai una proposta inclusiva, sempre té propostes exclusives, de segregació, que no aborden la realitat plurilingüe i plurinacional d'Espanya. Ciutadans és una opció política que s'alimenta de la confrontació. Són pràcticament aus carronyeres de la confrontació, necessiten la divisió, necessiten generar aquest espai de falta d'oxigen en la convivència perquè és on poden créixer, des dels radicalismes.
El model educatiu que intenta imposar Ciutadans és profundament segregador perquè, com el PP, volen separar els alumnes catalanoparlants dels castellanoparlants. Això fractura un país d'a dalt a a baix. El que nosaltres proposem és superar les barreres de segregació que té el sistema educatiu català. Per exemple, la socioeconòmica. Hi ha escoles a les quals només van les classes populars i unes altres, a les quals acudeixen les elits, que són del Opus Dei o dels Legionaris de Crist i que estan finançades amb diners públics. Ciutadans i el PP no volen trencar aquesta barrera socioeconòmica, sinó que plantegen constantment iniciatives per blindar aquest tipus de centres.

El model d'immersió lingüística ha tingut també fortes detractors: la lluita de cinc famílies va aconseguir que el TSJC instés a la Generalitat a fixar un 25% de l'horari lectiu en llengua castellana per a aquells alumnes que demanaven ser escolaritzats en castellà.

En primer lloc, cal aclarir que moltes d'aquestes denúncies són induïdes políticament perquè darrere d'elles hi ha famílies que militen en el PP i en C's, que per quatre miserables vots són capaços de fracturar socialment Catalunya. En segon lloc, tant PP com a C's intenten substituir solucions polítiques per solucions judicials. El model d'immersió lingüística a Catalunya té un suport polític majoritari en el Parlament, un suport social molt majoritari (les últimes enquestes diuen que pràcticament el 90% dels catalans està d'acord amb el model, la qual cosa vol dir que molts votants de PP i C's creuen que funciona) i té també un suport unànime de la comunitat educativa. Jo sóc professor de llengua castellana des de fa 15 anys i no m'he trobat un sol company que posi en dubte l'èxit de la immersió lingüística. Però quan PP i C's no aconsegueixen els seus objectius per la via política, usen la via judicial. Així ho estan fent ja amb la problemàtica en les relacions entre Catalunya i Espanya.

Les denúncies venen sobretot del País Valencià i de Balears. Per què?

Perquè el model implantat en aquestes dues regions és el que ha generat conflictes. Quan el PP té oportunitat de governar i dirigir conselleries d'educació de comunitats bilingües aposta per polítiques de segregació educativa que provoquen una fractura social perquè no entén que Espanya és una societat plurilingüe i pluricultural.

El Govern i part de l'oposició afirmen que les escoles catalanes adoctrinen i transmeten un discurs d'odi cap a Espanya. Fins i tot hi ha denúncies d'agents de la Policia i la Guàrdia Civil que asseguren que els seus fills estan sent víctimes d'assetjament.

L'únic adoctrinament en el sistema educatiu espanyol es va donar durant el franquisme, que utilitzava l'escola per adoctrinar, i ara a les escoles elitistes que, amb diners públics, intenten adoctrinar en principis religiosos. Aquí el que hi ha són mentides clares de PP i C's i una utilització política de l'escola pública que pot trencar la cohesió social a Catalunya. Així i tot, aquestes denúncies es dissolen com un terró de sucre. El fet que el diputat que defensa aquesta tesi al Congrés [Toni Cantó] i jo hàgim estat educats (o adoctrinats) pel sistema català i que ell pertanyi a C's i jo, a En Comú Podem, demostra que som fills d'un model educatiu que no adoctrina. De fet, el mapa polític de Catalunya és un dels més plurals, amb set o vuit forces al Parlament. Qui està promovent la recollida d'aquestes denúncies falses és Societat Civil Catalana. I em dol que un partit com el PSC, que històricament ha defensat la immersió lingüística i que els seus alcaldes van ser els primers a instaurar-la, inclogui en les seves llistes un representant d'aquest col·lectiu [el seu vicepresident, Álex Ramos]. Poso la mà en el foc per molt poca gent, però pel professorat de Catalunya la poso sense dubtar perquè els conec, perquè són un col·lectiu implicat en els valors de la democràcia, la tolerància i el respecte, i aquests són els valors que es transmeten en un aula a Catalunya.

També hi ha hagut polèmica sobre com TV3 ha explicat als nens el succeït l'1 d'octubre. La televisió també adoctrina?

La dreta pensa que l'auge de l'independentisme a Catalunya ve motivat pel sistema educatiu i pels mitjans de comunicació. És a dir, que som poc més que una colla de ximples que absorbim l'opinió d'un periodista com a imperatiu legal. Intenten afeblir els mitjans de comunicació i el sistema educatiu perquè no són capaços d'entendre que part de la responsabilitat de l'auge independentista la tenen ells. En comptes de parlar dels veritables problemes que tenen els mitjans de comunicació i el sistema educatiu (per exemple, la precarietat dels seus professionals) ataquen tots dos sectors i s'inventen informacions falses sobre ells.

Quin rèdit electoral treu C's de la crítica a l'escola catalana?

Caldrà veure-ho. Les últimes enquestes pronostiquen bons resultats per a C's, però també era així a les eleccions del 20 de desembre que va acabar guanyant En Comú Podem. Al final, la gent valora opcions que treballen per construir ponts, que fomenten el diàleg i que no apareixen per generar confrontació sinó per aconseguir consensos.

Com valora la ruptura del pacte entre Barcelona En Comú i el PSC?

Tot allò que sigui fruit d'una consulta a les bases és el mes democràtic que que pot fer una organització política. Van ser les bases de Barcelona En Comú les que van apostar per un pacte amb els socialistes i són les mateixes bases les que avui decideixen que no es donen les condicions perquè el pacte segueixi vigent. Tant de bo el PSOE hagués sotmès a les bases el suport a l'aplicació del 155 perquè les bases del catalanisme socialista tenen clar que aniquilar les institucions i l'autogovern és un dels errors més profunds que ha comès el partit socialista, que no no confia en la democràcia radical que sí defensa En Comú Podem.

Quin és el full de ruta de Catalunya En Comú?

Nosaltres tenim un projecte polític que diu que cal recuperar l'agenda social, necessitem un govern que tingui clar quines són les necessitats de l'educació, dels pensionistes, de la sanitat publica, del mercat de l'habitatge... Cal recuperar la normalitat, expulsar el 155 i la unilateralitat del full de ruta de Junts pel Sí. Seguim mantenint que l'única sortida al conflicte entre Espanya i Catalunya ha de ser fruit d'un referèndum acordat entre les diferents institucions.

Qui substituirà a Xavier Domènech en En Comú Podem? Com afectarà la seva marxa del grup parlamentari?

Encara no sabem qui ho va a substituir però, abans de res, crec que Xavier Domènech farà molt bé les coses allà on vagi, així que no afectarà de manera negativa. Al Congrés ha estat capaç de cohesionar aquest grup parlamentari i treballar de forma fraterna amb una confluència plural i, per tant, de vegades complexa, així que tinc la convicció que el treball que farà al Parlament de Catalunya serà el mateix, és a dir, representar la dignitat de Catalunya, que no es troba només a les institucions, sinó que està també a les aules i als hospitals.