La sarcopènia és un trastorn freqüent en les persones grans que es caracteritza per la pèrdua progressiva de massa i funció musculars i que pot reduir-ne significativament la qualitat de vida i augmentar-ne el risc de caigudes, lesions i dependència. La pèrdua de massa muscular comença a manifestar-se típicament a partir dels 55 anys i impacta negativament en la funcionalitat i la salut de les persones grans.

Ara, un estudi coliderat pel doctor Antonio Zorzano, de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) Barcelona, i el doctor David Sebastián, professor a la Universitat de Barcelona (UB), demostra que una proteïna específica, anomenada TP53INP2, pot ser fonamental per prevenir la pèrdua de múscul associada amb l'edat.

Publicat a la revista Autophagy i desenvolupat en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Déu, l'estudi mostra que alts nivells d'aquesta proteïna estan vinculats a una força muscular més gran i a un envelliment més saludable. Aquest resultat obre la porta a desenvolupar tractaments que podrien millorar la qualitat de vida de les persones grans.

Mitjançant experiments realitzats en models de ratolí i l'anàlisi de mostres de teixit muscular humà, els investigadors van descobrir que els nivells de TP53INP2 disminueixen amb l'edat. No obstant, incrementar de manera artificial la quantitat d'aquesta proteïna als músculs, ja sigui de forma prolongada en ratolins joves o temporalment en ratolins més vells mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, va millorar-ne la massa i la funció musculars.

En declaracions recollides per l'IRB Barcelona, el doctor Sebastián, professor del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Facultat de Farmàcia de la UB, assenyala que activar l'autofàgia -un procés cel·lular essencial per eliminar proteïnes i orgànuls danyats- a través d'aquesta proteïna millora "la qualitat dels mitocondris, orgànuls essencials en la generació d'energia".

"Aquest estudi no només ressalta la importància de mantenir activa l'autofàgia en els músculs per prevenir la pèrdua de massa muscular, sinó que també ens dona esperances sobre possibles tractaments que podrien millorar o almenys mitigar els efectes de l'envelliment als nostres músculs", explica el doctor Zorzano, que també és Catedràtic de la Facultat de Biologia de la UB.

Els investigadors continuaran explorant si els nivells de TP53INP2 estan influenciats per factors genètics, l'activitat física, o si altres hàbits, com la nutrició, juguen un paper determinant.