L’aposta de les empreses automobilístiques, com el cas de Seat, per la fabricació de vehicles elèctrics està mostrant la seva cara b, centrada en els impactes en la menor càrrega de treball i els seus possibles efectes en l’ocupació. De moment, el descens s’ha situat en un 30% de l’activitat als centres de Martorell, el Prat de Llobregat i la Zona Franca.

El fet de fabricar cotxes elèctrics comporta deixar de muntar components com els dipòsits de benzina o els tubs d’escapament, situació que també afecta determinats proveïdors d’aquestes peces. "Fa més de dos anys que ho estàvem advertint, que la transició elèctrica havia d’anar acompanyada d’una reconversió social i laboral". Són les paraules de Matías Carnero, president del comitè d’empresa de Seat i membre del consell de supervisió de Volkswagen, la matriu de la companyia.

En el transcurs del procés de negociació del conveni col·lectiu, la direcció de la firma ha comunicat als treballadors una primera aproximació del que pot implicar en baixes la retallada de l’activitat. Carnero revela que "ens han parlat d’un excedent d’entre 2.500 i 2.800 empleats". Davant d’aquest anunci, els representants de la plantilla demanen un pla industrial per esmorteir les ferides a l’ocupació. "S’han d’evitar el màxim d’acomiadaments possibles", assegura Carnero.

Els canvis en el format de construcció es concreten en les hores de treball necessàries per fabricar un vehicle. Com a exemple, Carnero indica que muntar un Seat Ibiza de combustió requereix una mitjana de 20 hores, mentre que l’assemblatge del mateix model amb un sistema elèctric només en suposa 13. El darrer obstacle per a la plantilla de Seat ha sigut la decisió de Volkswagen d’adjudicar la fabricació del motor elèctric del model Small BEV, que es fabricarà a Martorell i Pamplona a partir del 2025, a una planta d’Audi a Hongria.

Crisi de subministraments

El complex escenari internacional, amb la crisi de subministraments i l’afegit de la invasió de Rússia a Ucraïna, "han provocat un drama en algunes plantes alemanyes, obligades a aturar-se per la manca de semiconductors", alerta el president del comitè d’empresa de Seat. De retruc, aquesta conjuntura pot impactar en el dia a dia de les plantes catalanes de la companyia, que temen un trencament dels estocs i un dèficit de materials dels proveïdors. Al final, els treballadors es mostren preocupats per si la direcció de la companyia es veu empesa a ampliar l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), ara obert per raons productives davant la manca de semiconductors.

Dels hipotètics acomiadaments que es podrien produir, els sindicats de Seat han estimat que un miler de treballadors, amb més de 61 anys, servirien per reduir l’impacte de la mesura. Tot i això, la plantilla demana eines, en el marc del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte) dels fons europeus Next Generation, i un procés de negociació de la mesa industrial per reorientar les funcions de determinats treballadors i evitar els efectes traumàtics sobre la plantilla.

L’alentiment en el ritme de fabricació de vehicles per les escasses vendes d’aquests cotxes és un altre dels hàndicaps que pot influir a la negociació del nou conveni col·lectiu. En aquest cas, Volkswagen tenia previst fer una mitjana de 500.000 vehicles anuals, xifra que es podria reduir fins a les 350.000. Si aquesta reducció es produeix, estarien a l’aire uns 1.500 llocs de feina de les tres plantes catalanes de Seat.

Incertesa al conveni

En el context del diàleg entre empresa i representants sindicals sobre el nou conveni laboral, aquests darrers no veuen possible plantejar-ne un de nou sense tenir clara quina serà la visió estratègica de la companyia i l'ocupació que podrà oferir la nova etapa. Per la seva banda, la direcció de Seat assenyala que l'electrificació de plantes no suposarà una pèrdua d'ocupacions, encara que sí la necessitat de formar treballadors perquè n’assumeixin noves funcions.

Després de la primera trobada entre les dues parts, produïda a mitjans de febrer, els sindicats van reclamar el pla industrial que garanteixi l’estabilitat de l’ocupació, la viabilitat de tots els centres i el manteniment de les marques. A més, exigeixen un increment de sou prenent com a partida l’IPC real i mantenir la clàusula de revisió salarial. Entre les millores laborals, en destaquen la reducció de la jornada individual de forma consolidada, situant-la en 35 hores a la setmana i prioritzar i acordar mecanismes que garanteixin i mantinguin la plantilla sense reducció salarial per fer front als excedents de plantilla que provocarà la transició al cotxe elèctric. Amb relació a l’entrada en vigor de la nova reforma laboral, els treballadors volen que s’apliqui en els contractes temporals, fomentant els indefinits i no permeten subcontractacions amb sous per sota del que marca el conveni sectorial.

Aquesta circumstància té lloc precisament quan s’acaba de conèixer que Seat va tancar febrer com la marca més venuda al mercat estatal, després de matricular 5.725 vehicles (un 16% més que el mateix mes del 2021), dels quals 2.119 corresponen al model Arona. Aquestes dades de les associacions de fabricants (Anfac), concessionaris (Faconauto) i venedors (Ganvam) certifiquen el lideratge de la companyia a l’Estat espanyol. En aquest context, encara té més sentit, si cal, la necessitat de solucionar els estralls provocats per l’aposta pel cotxe elèctric en la càrrega de feina i l’ocupació amb inversió i formació a la plantilla, més enllà dels condicionants irremeiables del panorama internacional.