La demanda que la família de l'exministre franquista i declarat falangista José Utrera Molina, ja mort, ha posat contra Teresa Rodríguez, la secretària general de Podemos Andalusia; Gabriel Rufián diputat d'ERC al Congrés, i Alfredo Díaz-Cardiel, exdirigent d'Podemos a Castella-la Manxa, per uns tuits en què recorden la responsabilitat d'Utrera en la mort de Salvador Puig Antich, ha situat de nou de plena actualitat la impunitat del franquisme i dels responsables de les seves decisions. Entre ells, certament, s'hi comptava Utrera Molina, que formava part del Consell de Ministres que va decidir executar, en no aixecar-la, la condemna a mort de Puig Antich, l'últim liquidat per garrot vil –una forma de mort especialment cruel– a l'Estat, el 1974. Utrera estava a més investigat per aquests fets a l'Argentina per la jutgessa Maria Servini, després d'una querella de la família del militant anarquista.

La llei de memòria històrica, que va impulsar l'expresident del Govern central José Luis Rodríguez Zapatero, va declarar il·legítimes les sentències dels tribunals franquistes, però no les va anul·lar. I el Tribunal Suprem va ser incapaç de revisar el consell de guerra i, per contra, ja l'any 2007, va venir a avalar aquell judici en rebutjar el recurs de revisió que volia interposar la família del militant anarquista. Això sí, l'empenta de la família va deixar dos potents vots particulars, signats pels magistrats José Luis Cabello i Ángel Juanes, que descriuen amb exactitud la total falta de garanties d'aquell Consell de Guerra: "Totes les irregularitats (descrites) semblen tenir una mateixa finalitat: atribuir-li els trets que van causar" la mort del policia Francisco Anguas, afirma en el seu el jutge Cabello.

Público ha contactat amb Gutmaro Gómez Bravo, especialista en franquisme, professor d'Història Contemporània a la Universidad Complutense de Madrid, autor de la monografia Puig Antich, la transició inacabada, perquè dibuixi un retrat del temps en què es va produir el seu ajusticiament. "Salvador és un un xaval que està estudiant FP i està en contacte amb grups d'extrema esquerra antifranquista. No és un anarquista clàssic. Aquesta gent, des del 1972, realitzen el que anomenen expropiacions, que són atracaments a bancs. Estaven fent una multicopista i una biblioteca per traduir i introduir a Espanya premsa i llibres. Puig Antich no milita al PC o al PSOE, que s'estan preparant per a la legalització. Ells estan en una altra estratègia. Estan en això dels bancs. En un atracament, en què ell porta el cotxe, fereixen un comptable. La policia munta un grup especial per desarticular-los, la sisena brigada. Es produeixen, escoltes, seguiments. Els esperen el 5 de setembre del 1973. I es produeix un tiroteig en un portal de vuit metres, on hi ha sis persones armades. Hi mor un policia, Francisco Anguas. I a partir d'aquí tot canvia".

"El cadàver –prossegueix el professor, en conversa telefònica– es trasllada a l'anatòmic forense, ​​però en aquest moment intervé Gil Mesa –cap de la policia política franquista a Barcelona–, que decideix dues coses: que el cadàver passa a la Policia de Barcelona i que els robatoris s'uneixin a la causa de l'assassinat del policia. Això vol dir que es tractaria el tema com un delicte de terrorisme i això significava la pena de mort. Es produeixen altres irregularitats. Els incomuniquen, els torturen. Puig Antich ha d'anar a l'hospital. Ha rebut cops i un tret a la mandíbula. Dos dies després li prenen declaració, en presència del fiscal, del jutge, de la policia. I aquesta és la principal prova. Una declaració en la qual no hi ha cap advocat. Això es feia més o menys sempre. Era el franquisme ".

El context polític en què es produeix el judici de Puig Antich era complex, analitza el professor Gómez Bravo: "Quan la instrucció finalitza, ja s'han demanat dues penes de mort per a ell. Es produeix una denegació sistemàtica de proves en el judici. I quan és assassinat Carrero Blanco, el cap del Govern franquista, tot s'accelera. I aquí es precipita i està tot acabat. Els sectors proclius a la mà dura, a executar les sentències de terrorisme, s'enfronten amb reformistes i tecnòcrates que volen una aparença de democràcia per entrar al mercat comú europeu. Sabem pels informes dels nord-americans que està ja decidida la mort de Puig Antich. El seu judici es produeix en un context en el qual està per decidir-se la successió de dins del franquisme. El govern d'Arias Navarro és el primer on hi ha un civil al capdavant. I de fons hi ha també el procés de Burgos contra membres d'ETA, acusats de tres assassinats. Es produeix una campanya molt forta, que llancen diaris com El Alcázar, contra els sectors han influït en la commutació de les penes a etarres a Burgos. El conflicte és que si el Govern li perdona la vida a Puig Antich, la policia i l'exèrcit hi posarien dificultats. Alhora hi ha també la revolució a Portugal. Emocionalment és un moment molt tens ".

"Es declara el tancament informatiu sobre el cas Puig Antich. Ho fan coincidir amb diverses coses, maten gairebé a la mateixa hora un tipus amb pertorbacions mentals, Georg Michael Welzel. El que volen dir és que són criminals tots dos. l'altre crim, d'un guàrdia civil, no té consideracions polítiques ", afegeix Gómez Bravo. "En són conscients. La forma de matar-lo, amb garrot vil, la forma mes ignominiosa que hi ha, a la presó, sona a venjança" , rebla el professor.

En aquest context, quin paper hi juga Utrera Molina? "Utrera Molina és el cap del Moviment. Està en contra de la reforma política. Ell vol un partit únic. Veritablement la qüestió de fons és l'ordre públic, com contenir una protesta d'ordre públic. I Utrera Molina té un paper destacat en aquest sector. Des del 1968, hi ha la contestació armada d'ETA. Utrera pertany a la secció més bel·ligerant de l'extrema dreta, dins el règim i dins del que és el primer franquisme. Advocat, procedeix del món jurídic, ha estat governador civil, ocupa llocs de poder a tota l'administració franquista ", explica el professor Gómez Bravo.

"Es va tractar d'un judici amb mínimes garanties. Si s'hagués passat a un jutge ordinari li haguessin caigut probablement sis anys. Puig Antich pateix indefensió. No s'admeten les proves. Es demanen 18 testimonis, la balística, i l'hi deneguen. Allà es produeix una amanida de trets i hi ha projectils que són de la mateixa policia. Hi envien dos forenses que modifiquen l'autòpsia. Ningú en aquest moment pot rebatre'ls als militars res. I la pròpia justícia és incapaç avui de dir que això estava mal fet", remata el professor.

Atribuir-li els trets

L'any 2007, el Tribunal Suprem va impedir la revisió del cas Puig Antich en rebutjar el recurs de la família. Encara que una majoria de tres jutges va salvar aquella decisió franquista, la baralla de la família va deixar dos vots particulars dels magistrats José Luis Cabello i Ángel Juanes, que arriben a la mateixa conclusió després d'examinar els fets del Consell de Guerra. "Puig Antich no va tenir un procés just, cosa que no prejutja la licitud de la seva conducta tant en el pla jurídic i fins i tot en l'ètic. Es tracta simplement de constatar que, amb independència de la seva actuació, la veritat és que no va tenir un procés just", escriu Juanes.

El vot del magistrat Cabello descriu amb precisió com es va prendre aquella decisió: "La primera declaració de Puig Antich, estesa en gairebé set folis per les dues cares a un sol espai, va ser prestada –sense intervenció de defensor– tan sols 72 hores després de haver rebut dos trets, que en el comunicat del servei d'urgències es descriuen així: "Herida penetrante (por arma de fuego) en hombro izdo. Herida penetrante (por arma de fuego) en hemicara izda. con fractura de maxilar".

"Immediatament després he de destacar –prossegueix el text de Cabello– que no va ser practicada una prova tan essencial com la pericial de balística, destinada a establir quina o quines van ser les armes de les quals van procedir els trets que van causar la mort del subinspector. Omissió tan estranya d'una prova tan essencial responia a un fet per al qual no trobo explicació assumible: amb l'excepció dels dos projectils que van ferir Puig Antich (van ser lliurats pels metges als policies), no consta en la causa que fos recollit cap dels corresponents als altres trets efectuats: ni els tres de què parla l'autòpsia, ni el quart que, segons els policies, va disparar Puig Antich, ni els dos o més que, segons veurem després, tenia el cos del subinspector de policia. I pel que fa als casquets passa una cosa similar, ja que els que es van recollir (dos casquets de revòlver calibre 38 i quatre de pistola del 9 llarg) no consta que fossin lliurats al jutjat ".

Per a Cabello, és indiscutible la indefensió: "Una altra actuació irregular es refereix al dret de Puig Antich a proposar les proves pertinents per a la seva defensa. Aquest dret va ser sistemàticament vulnerat. Així, la defensa va sol·licitar una prova pericial destinada a establir, d'una banda, la posició de tots els altres possibles tiradors que van intervenir en el succés i, de l'altra, les trajectòries i distàncies dels possibles trets. Doncs bé, quan va ser sol·licitada en el recurs contra l'ordre de processament, la denegació es va basar en el fet que ja havia estat practicada una diligència de reconstrucció de fets, tot i que en aquesta s'havien recollit molt pocs detalls i no hi havia intervingut cap defensor. I quan va ser sol·licitada en l'escrit de conclusions provisionals, el Consell de Guerra la va denegar perquè, sent preceptiu que es practiqués per dos perits, la defensa només n'havia proposat un, i perquè, segons el criteri de l'auditor militar, que el Consell va assumir, els membres d'aquest "són professionals de les armes i els termes en què es demana la perícia no exigeixen coneixements especials en una matèria de caràcter general i elemental" 

Tampoc van ser admeses les declaracions de diversos testimonis. "Igual pertinència i interès tenia la prova testifical –indica Cabello– sol·licitada per la defensa. La defensa de Puig Antich va proposar que fossin escoltats els que havien vist el cos del subinspector Anguas a fi que es manifestessin sobre si presentava més trets dels tres que deia el informe de l'autòpsia. D'aquests testimonis destacaven els que la Sala ha rebut ara: [el de dos doctors] que van examinar al servei d'urgències el cos de l'esmentat sotsinspector, que hi va arribar ja sense vida. Cap d'aquests testimonis va ser acceptat argumentant que no havien estat testimonis presencials dels fets".

Afegeix al respecte de la indefensió i denegació de proves el magistrat Cabello: "Una altra actuació que no es pot passar per alt es refereix a la pràctica de l'autòpsia: va ser realitzada a la comissaria en què estava destinat el sotsinspector mort. Consta que va ser realitzada allà amb autorització judicial, concedida després que el metge forense digués que no hi tenia cap inconvenient. Malgrat això em sorprèn perquè no es tractava de vetllar el cos, sinó de sotmetre'l a una tècnica d'investigació de les causes de la mort la pràctica de la qual es realitza en llocs que hi estan específicament preparats, com són els instituts anatòmics forenses, i en els quals no es dóna cap mena de pressió ambiental ".

Però aquí no acaben les actuacions discutibles. Escriu Cabello: "L'anterior no és l'única actuació relacionada amb l'autòpsia que considero irregular. Hi ha una altra que es refereix, d'una banda, a la incorporació a la corresponent diligència de la frase, escrita amb màquina d'escriure diferent, que diu: "els tres trets poden correspondre al mateix tipus de projectil", i de l'altra, a les correccions fetes a mà, que van consistir a, aprofitant algunes lletres de les paraules mecanografiades, escriure sobre aquestes el següent: "[a]rriba [a a]bajo [...] des[cendente]".

"No es tracta que l'interlineat –afegeix el jutge Cabello- escrit amb una màquina diferent alteri el contingut de l'autòpsia. Es tracta que, després d'haver quedat estesa la diligència d'autòpsia, s'incorpora una opinió que no correspon fer als metges forenses, i menys basant-se en una observació merament visual, i que no té autor conegut".

El magistrat rebla aquest raonament amb contundència: "Fins aquí les causes dels meus dubtes sobre si Puig Antich va ser condemnat a mort en un procés just. Al meu entendre totes les irregularitats que he descrit semblen tenir una mateixa finalitat: atribuir-li els trets que van causar" la mort de Anguas.