L'il·lustrador Òscar Sarramia no sabia res d'en Guillem Mas, però en un dinar familiar d'ara fa quatre anys va descobrir la història del seu padrí, el germà de la seva àvia. El relat el va inspirar per crear unes il·lustracions que repassen cronològicament la trajectòria de Guillem Mas, un home que durant quinze anys (entre el 1936 i el 1951) va patir l'exili i el feixisme, però també la vida trepidant de la Casablanca de 1941. De tot això n'ha sortit la mostra Caprice des dieux, que es pot visitar al centre cívic Urgell de Barcelona fins al 20 de juliol, i que molt probablement, es podrà visitar a Lleida d'aquí a uns mesos.

"Malgrat que el vaig conèixer, Guillem Mas va morir fa vint anys, de petit jo només sabia tres coses del padrí: que parlava francès, que havia estat a camps de concentració i que havia estat al Marroc", apunta Òscar Sarramia agraït als fills de Mas que li han facilitat moltíssims detalls que li han permès filar les il·lustracions que expliquen la vida d'un home que als divuit anys es va allistar a la columna Durruti, que va lluitar al front d'Aragó i que no va tenir més remei que travessar la frontera.

Un supervivent

"Però tant bon punt arriba a França el tanquen a diferents camps de concentració, i quan ja veia que els francesos l'entregarien als nazis, es va escapar i se'n va cap a Marsella, com molts volia arribar a Amèrica, i té la mala sort d'equivocar-se de barco i acaba a Algèria. Allà va anar a parar a un camp de treball, també es va fugar i va aconseguir que l'acollissin uns beduïns. Va travessar tot el Marroc fins a arribar a Casablanca, l'any 1941, el mateix any de la pel·lícula! I allà es va començar a dedicar al contraban i l'estraperlo. Amb els primers diners es va fer un vestit blanc, volia semblar un actor de cine, heu de pensar que media 1,98 metres! Va muntar diversos negocis, va fer molts diners, el van detenir diferents vegades, coneixia tots els terrats de Casablanca, era un supervivent", exposa amb fascinació l'il·lustrador.

Sobre el nom de la mostra, l'explicació és senzilla. Guillem Mas va arribar a comprar-se vaixells, i Caprice des dieux era un dels noms de les embarcacions amb les quals feia negocis pel nord d'Àfrica. Però la bonança se li va acabar per motius diversos, i el 1950 des de Tànger va donar senyals de vida a la família. Encara conserven el passaport on ha quedat el testimoni del seu viatge en barco de Tànger a Barcelona. "Va tornar a Alcarràs sense un duro, només amb una maleta i el vestit blanc. Més tard es va casar amb una noia del poble i va muntar una ferreteria, la Ferreteria Mas que avui encara és oberta", apunta Sarramia.

El periple de Guillem Mas, s'afegeix a la llarga llista de persones que malgrat sobreviure a totes les vicissituds de l'immigrant van haver d'afrontar-se a la incomprensió de tornar a un país que ja no era el seu. Per això, a Òscar Sarramia li agrada reivindicar la il·lustració com una eina de memòria col·lectiva. "La memòria històrica és un tema individual i col·lectiu alhora. I la il·lustració és un mitjà fantàstic, infinit, perquè uneix la part gràfica, el llenguatge cinematogràfic, uneix molts camps artístics" argumenta l'il·lustrador que treballarà amb ganes per tal d'aconseguir publicar un llibre amb la història de Guillem Mas.