Jason Hickel (1982) ha aconseguit que les seves idees sobre decreixement es facin sentir a diferents llocs del planeta. Aquest antropòleg estatunidenc, expert en desigualtat social i economia ecològica, té clar que el decreixement salvarà el món. Al seu llibre Menos es Más. Cómo el decrecimiento salvará al mundo (Capitán Swing), l'autor exposa que els discursos tradicionals sobre el progrés ja no se sostenen i que necessitem un canvi de sistema que passa per un postcapitalisme basat en el benestar comú.

Per a Hickel, l'expansió i l'acumulació no són el camí, per això això del Menos es Más del títol que va ser considerat llibre de l'any pel Financial Times.

Barcelona viu sota la pressió turística, i en aquests moments té dos temes damunt la taula: limitar o no les terminals de creuers, i si cal ampliar o no l'aeroport del Prat. Ens en pot donar la opinió?

Crec que engrandir l'aeroport és una idea molt dolenta. És totalment incoherent amb els objectius contra el canvi climàtic, és un sector molt difícil de descarbonitzar, i per tant si volem seguir amb la coherència per assolir els nostres objectius, la indústria de les aerolínies s'hauria de reduir. I cal reduir-ho d'una manera justa, que no es tractaria únicament d'imposar més impostos perquè els rics continuarien accedint als vols. La idea d'expandir aeroports enmig d'una crisi climàtica és un desastre.

Pel que fa als creuers, crec que també són un problema, en ells mateixos ja són un problema perquè són totalment contaminants i destrueixen els ecosistemes, no té cap sentit continuar expandint la indústria dels creuers en un moment de catàstrofe climàtica. Tot i això, comprenc l'argument que els turistes porten un benestar a Barcelona, però el cost és molt alt. Hem de pensar en l'economia no en termes monetaris sinó de serveis. Quan tens una economia organitzada al voltant del turisme, produeixes productes per al turisme.

Per això defensa un sistema econòmic que fomenti el bé comú i no es degui només a indicadors com el PIB…

Exactament. Però tornant al turisme, si organitzem l'economia al voltant del turisme, produïm per al turisme i això no és útil per a la humanitat en si, doneu els habitatges al turisme, el menjar al turisme, es dissenyen les botigues per al turisme, i si ets local què? Caldria enfocar-se als ciutadans, l'habitatge, el sistema alimentari, el transport públic… I m'agradaria dir alguna cosa del candidat socialista que està atacant Ada Colau, ell està a favor d'expandir l'aeroport i de mantenir els creuers, i això no és socialisme. No sé com es pot definir de socialista amb aquestes polítiques, socialisme és organitzar la producció al voltant de les necessitats humanes.

Al llibre diu que si no evitem el col·lapse ecològic, de poc serveix fugir de la catàstrofe climàtica.

Crec que és molt important comprendre que les polítiques dels governs existents ens tenen sota l'amenaça dels dos graus i mig, i això no és una cosa insignificant, és la recepta per al desastre total, no és el futur que volem, no és compatible amb una civilització humana estable, i la idea que ens puguem adaptar a aquest futur és una fantasia, serà molt, molt difícil. Hem de lluitar ara per descarbonitzar el planeta, i això vol dir transformar l'economia d'una manera radical, hem d'organitzar la producció al voltant del que necessitem els éssers humans i l'ecologia, i no al voltant de l'acumulació capitalista i el consum de les elits.

Va dedicar vuit anys a escriure 'Menos es más', porta molt de temps preocupat per aquestes qüestions, i forma part d'una mena d'un comitè a Brussel·les per tractar aquestes qüestions. Se sent útil en aquestes reunions?

Crec que les idees relacionades amb el decreixement i una transició justa porten un temps al món acadèmic i als moviments socials, però només ara s'estan reconeixent en un nivell més alt a la Unió Europea. Ara hi ha estratègies per reduir les emissions de carboni, que són adequades, i s'estan buscant solucions addicionals. No estic sota cap il·lusió que adoptarem ja una economia de decreixement però cal tenir una discussió pública sobre el tema per decidir democràticament quin futur volem.

S'aconseguirà una democràcia econòmica?

Hem de lluitar per això. I vull remarcar que aquesta és la clau del pensament del decreixement. Ara mateix, a l'economia que tenim, les decisions sobre la producció i l'ús d'energia i recursos es prenen entre un grup molt reduït de persones, que és l'1% que controla el mercat internacional. Aquest 1% és el que tria els CEO de les multinacionals més importants. Per a ells, l'objectiu de la producció és maximitzar el benefici, però aquest benefici no hauria de determinar el que produïm. En una democràcia econòmica hauríem de poder decidir com utilitzar la nostra mà d'obra col·lectiva, com el transport públic, l'habitatge assequible o energies renovables, però és clar, són coses que no donen tant de benefici…

Què opina del New Green Deal europeu en relació amb el consum energètic?

Crec que el problema del Green Deal és que promet una ràpida reducció de les emissions de carboni, però sense els canvis estructurals necessaris per poder-lo aplicar; així que al seu propi nucli hi ha una contradicció. I és a allò que les classes polítiques s'enfronten. Les estratègies que hi ha estan fallant, no serveixen, i cal un altre tipus d'enfocament, i això requerirà canviar a una economia postcapitalista.

Què és el primer que li passa pel cap quan sent energia verda?

Clarament necessitem energies verdes i renovables, hem de deixar els combustibles fòssils, però també hem de comprendre que l'energia neta no ve del no-res, no surt de l'aire, requereix materials per construir la infraestructura necessària, per després construir aquesta energia verda, i això implica extractivisme, acaparament de les terres… i crec que l'impacte negatiu de les renovables augmentarà. Per tot això, el que té més sentit és reduir les energies que no són útils, per reduir així l'impacte de les renovables. La reducció del consum energètic es pot aconseguir sent més eficients, amb infraestructures més eficients també, però sobretot ens cal reduir la producció de les coses que no són necessàries.

Al final del llibre apunta que a la pandèmia vam veure el que era fonamental a l'economia i el que no.

Sí, però, per exemple, la producció de cotxes va augmentar, per la qual cosa cal agafar les idees que vam aprendre durant la pandèmia i aplicar-les. Si reduirem certs sectors de l'economia hem de decidir bé quins seran, la moda ràpida, els cotxes, els jets privats, la indústria càrnia… Hi ha un suport popular per a aquestes mesures, però la classe política no vol fer els passos.

O es reformula el capitalisme o no ens en sortirem.

Definitivament hem de transitar cap a una economia postcapitalista.

I com ha de ser aquesta economia postcapitalista?

L'economia capitalista és on la producció s'organitza per al benefici d'uns quants, al sistema capitalista es donen uns alts nivells de producció i, tot i així, les necessitats bàsiques no estan cobertes, hi ha una taxa d'atur molt alt a l'Estat espanyol, problemes d'habitatge… Als Països Baixos, que són rics, hi ha molta gent al límit de la pobresa, hi ha una profunda inseguretat social, i tot això és el resultat d'un sistema que no organitza la producció en benefici de les necessitats humanes i això es pot canviar. Necessitem serveis públics universals, necessitem una garantia d'accés a una ocupació, expandir el transport públic… i són objectius urgents que el capitalisme no està fent perquè no se'n beneficia. I esperar que el capital resolgui aquests problemes és un suïcidi. Així que hem de resoldre els temes socials i ecològics alhora.

L'antropòleg Eudald Carbonell, de la Fundació Atapuerca, entre moltes altres coses, al seu últim llibre adverteix que com a espècie estem col·lapsant i que si no fem una sèrie de canvis, alguns vostè els apunta també al seu llibre, ens extingirem. Carbonell considera fonamental una feminització de la societat, un punt de vista que vostè no tracta o evita. Per què?

En realitat, als primers capítols del llibre hi havia una secció sobre com el capitalisme explota les dones però quan van editar el llibre van treure aquesta part, hauria d'haver lluitat perquè no fos així… Crec que el decreixement està molt lligat amb l'economia feminista, el centre de l'economia feminista és que gran part de la mà d'obra que sosté la nostra societat, està mal pagada o no remunerada i molt precaritzada, la majoria són dones, i això no es mesura al PIB, per tant l'enfocament feminista és assenyalar quin tipus de producció i mà d'obra es necessita per tenir una societat més justa. Cal reconèixer el valor d'aquestes feines no remunerades, el decreixement és justament això.