"És un llibre que et deixa... que quan te l'acabes et sents plena", diu la Gemma, una de les llibreteres que atenen en una de les parades de Passeig de Gràcia. Estan en una de les onze zones perimetrades a la capital catalana en aquest Sant Jordi tan esperat, on per entrar-hi cal respectar l'aforament i posar-se gel hidroalcohòlic abans. La Gemma, de cabells arrissats i foscos, parla del llibre de Hamnet, de la irlandesa Maggie O'Farrell, una de les recomanacions literàries d'aquest any. L'edició en català, de l'Altra Editorial, ja va per la tercera edició: en aquesta paradeta ja sel's hi ha esgotat i només són les 11 del matí.

Les primeres signatures d'autors, entre elles la d'Irene Solà a la zona de la Laie a Passeig de Gràcia amb Gran Via, comencen a primera hora del matí, amb il·lusió per part dels usuaris i dels autors. "Que em signi el braç i em tatuo la seva firma!", diu una noia d'uns setze anys mentre fa cua amb els seus amics amb un exemplar de Jo canto i la muntanya balla (Anagrama, 2019) sota el braç. "Estic tan il·lusionada i plena d'energia! Estic contenta que Sant Jordi hagi tornat als carrers", diu Irene Solà amb una sincera alegria als ulls. Curiosament, qui també porta aquest llibre a la mà és el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, que remena la paradeta de la Central.

Les cues van prou més ràpides que a altres edicions de la festa més estimada de Catalunya, però es fa una mica estrany tan d'ordre en una data on el caos és un clàssic. Hi ha gent de totes les edats, i la sensació és la mateixa: hi havia ganes de tornar a veure els carrers de Barcelona plens de cultura i bellesa. Així ho expressa la Clàudia, una noia de 26 anys amb cabells arrissats, somriure nerviós i mirada intel·ligent. "Jo tenia moltes ganes de Sant Jordi perquè me'n recordo molt de l'any passat: crec que tots ens vam quedar amb les ganes de comprar llibres", explica. Ella, enmig del Sant Jordi pandèmic, va comprar els llibres per la seva parella de manera virtual. "Tenia realment ganes de viure Sant Jordi en persona", detalla. Tot i això, no els ha adquirit a les parades habilitades perquè li feia por "anar a l'últim moment" i no poder entrar perquè hi hagués massa gent, així que els ha comprat amb antelació. Però sí que ha aprofitat el sol radiant d'aquest divendres i ha sortit a passejar. "Noto molt bon ambient, hi havia moltes ganes de compartir llibres, de compartir roses", conclou.

Qui esperava que hi hauria menys afluència és la Raquel, treballadora de Libelista. "Pensàvem que hi hauria menys gent per la Covid-19, que estarien espantats, però hi ha gent des de primera hora del matí i cada cop n'hi ha més", reconeix. Com que l'any passat no es va poder celebrar als carrers, Libelista, en tractar-se d'una iniciativa de venda en línia que té aliança amb més de 150 llibreries, "beneficiant-les a elles i no a grans empreses com Amazon o Fnac", en va treure partit. "Com que som una web en línia teníem moltes comandes perquè els comerços i llibreries van tancar a Catalunya", recorda.

Amb la reobertura ha baixat aquesta demanda, però la Raquel es mostra satisfeta amb una edició presencial i no virtual. De fet, tenen una secció al final de la parada on han demanat a les llibreries que recomanin un parell de títols per als lectors. "Al final de la jornada, el 5% el destinarem a les llibreries que han participat", apunta. Ells llibres que es venen més són els de novel·la negra, detalla, i com a títols particulars assenyala d'altres gèneres, com ara Hamnet, el mateix que se li ha esgotat a la Gemma.

Com aquesta edició és més ordenada, ni al Passeig de Gràcia ni a les Rambles hi ha les típiques colles de gent jove amb dos o tres cubells plens de roses, que les venen per anar a viatge de fi de curs, per una agrupació escolta o qualsevol altre causa. En venen les parades habilitades de tota la vida. I, aquest any,  tampoc hi ha llibres: s'han quedat a dalt i les flors han baixat per la Ramba. La històrica avinguda, que normalment està plena de lletres, pètals i milers de persones barallant-se per mirar l'exemplar que revisa l'altre, aquest migdia es veu més ordenada.

Així ho confirma la Maribel, que arregla les roses de la paradeta de la Flor de la Rambla, on porten més de 20 anys venent flors. "Aquest any ha estat un túnel. No hi ha hagut cap ajuda econòmica a les parades. Hi ha hagut mesos on no hi havia ningú, era com una pel·lícula de la fi del món", recorda mentre treu les espines. "Aquest any m'agrada: crec que és molt millor haver-ho dividit, abans era com un embut", considera. Tot i que la més popular és la vermella, explica que una altra que es demana bastant és la rosa blava. "Els preus són els de fa dos anys: cinc o sis euros, que la cosa no està per gaires estiraments", reconeix.