El president del PP, Pablo Casado, ha assegurat aquesta setmana que ja es pot il·legalitzar la CUP i al seu homòleg de Ciutadans, Albert Rivera, li ha faltat temps per mostrar-se disposat a estudiar-ho. L'argument de Casado és que la formació anticapitalista "anima la violència" en donar suport a les accions dels Comitès de Defensa de la República (CDR), si bé per a qualsevol observador expert aquestes s'emmarquen en la tradició de la resistència civil no violenta. No és la primera vegada que la dreta espanyola, o la seva claca mediàtica, planteja la il·legalització de la CUP, agitant l'espantall de la Llei de partits, que en el seu moment va utilitzar-se per il·legalitzar Batasuna i altres formacions de l'esquerra abertzale. La normativa va aprovar-se el 2002 al Congrés, durant l'etapa de majoria absoluta del PP d'Aznar, i també va rebre el suport del PSOE, CiU i Coalició Canària. Organitzacions de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional, han qüestionat la Llei de partits.

El mateix Casado no és el primer cop que defensa il·legalitzar un partit independentista. De fet, la passada tardor, quan era vicesecretari de comunicació del PP, va dir que veia base per a la il·legalització de tots els partits independentistes. Que no haguessin donat suport polític a cap tipus d'actuació violenta és un fet que el dirigent de dretes va obviar. Durant la passada tardor, arran de la celebració del referèndum de l'1-O i la posterior, i fallida, declaració d'independència, les reclamacions per expulsar els partits sobiranistes del marc legal van ser recurrents. Per exemple, el president de l'ultradretà Vox, Santiago Abascal, va anunciar al novembre que iniciaria les accions "per a la il·legalització de les organitzacions criminals al servei del cop d'estat: CUP, ERC i PDeCAT".

El mateix mes, la Fiscalia General de l'Estat va arxivar una denúncia presentada per un particular que demanava la il·legalització de la CUP per "recolzar públicament" actes "il·legals" i cridar a la "mobilització tumultuosa i violenta" al setembre, unes paraules molt similars a les que apareixen a la instrucció de la causa contra l'independentisme feta pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. La denúncia també es basava en la Llei de partits de 2002. A l'agost, és a dir, abans que arrenqués la tardor catalana, l'ABC va publicar un article editorial que, sota el títol "Contra la violència, tota la llei", demanava explícitament il·legalitzar el partit de l'esquerra independentista. "La llei de Partits Polítics permet il·legalitzar un partit una vegada es demostra que practica conductes antidemocràtiques i anticonstitucionals, sense necessitat d'haver-li d'imputar-li un delicte concret", assegurava el text, demostrant el peculiar concepte de democràcia que tenen els responsables del rotatiu. Textos similars s'han pogut llegir els darrers mesos en nombrosos mitjans de la caverna mediàtica.

Una estratègia que ve de llluny

Les paraules d'aquesta setmana de Pablo Casado són l'últim intent de criminalitzar els CDR i vincular-los a la CUP, una estratègia que fa mesos que s'executa, com vam documentar en un article a l'abril. En ple context de construcció d'un relat mediàtic per tipificar com a violentes les actuacions dels CDR i de les primeres accions de la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra activistes del moviment, la diputada de la CUP Natàlia Sànchez va assegurar que no era "descartable" que el següent pas anés més enllà i s'intentés il·legalitzar els partits independentistes. "Intenten liquidar als tribunals tot allò que no han aconseguit a través de les urnes", va assegurar en una entrevista a La Xarxa.

Però els intents de criminalitzar la CUP i l'independentisme no es limiten al darrer any. Ja el 2015, l'aleshores sindicat d'ultradreta Manos Limpias, avui pràcticament desarticulat després d'un escàndol de corrupció, va anunciar que iniciaria els tràmits per demanar la il·legalització del partit, al que considerava una "organització criminal". A l'hora de la veritat, les paraules del president de Manos Limpias, Miguel Bernad, van quedar en no res. I anant molt més enrere, ja el 2009 l'actual president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que aleshores també era el president provincial del partit, va insinuar que s'hauria d'il·legalitzar la CUP -aleshores amb una presència institucional força limitada- perquè alguns dels seus càrrecs no havien condemnat explícitament la violència d'ETA. Ràpidament, Fernández Díaz va assimilar el partit de l'esquerra independentista amb Batasuna, un nivell argumentatiu que determinats sectors encara mantenen nou anys més tard.