Jaume Collboni (Barcelona, 1969) forma part dels polítics socialistes forjats al sindicalisme de la UGT però la seva imatge personal dista molt de l'arquetip del sindicalista. Refinat en les formes i elegant en el vestir manté un to de modernitat. Tot i haver estat diputat al Parlament ha consagrat la seva carrera política a Barcelona i al municipalisme i personifica la travessia en el desert del PSC a la capital catalana. Collboni ha entomat els moments més baixos dels socialistes en una ciutat que van liderar des de la recuperació democràtica fins que Jordi Hereu va perdre l'alcaldia el 2011. Collboni va agafar el relleu guanyant unes disputades primàries el 2014 i ha perdut en les dues ocasions que s'ha presentat. Aquest és el tercer intent i definitiu, i ell mateix reconeix que o caixa o faixa.

Però el vent li bufa a favor, amb un PSC a l'alça. Ha fet un moviment estratègic com va ser la seva sortida personal del Govern municipal que els socialistes comparteixen amb els comuns i sembla que li està donant bons resultats. Una decisió arriscada però que l'alcaldable socialista ha sabut rendibilitzar desmarcant-se de forma contundent de les polítiques d'Ada Colau, de la qual fa només quatre mesos era el seu primer tinent d'alcaldia. Fa bandera de progressisme però evitant la confrontació amb els poders fàctics de Barcelona i abanderant les polítiques de creixement amb propostes polèmiques com l'ampliació de l'aeroport. Una combinació que l'ha situat en el primer lloc de les enquestes o a poques dècimes de la primera plaça, convertint-se en el candidat que, com a guanyador o mitjançant pactes, acumula més opcions d'obtenir l'alcaldia.

-En la majoria de les enquestes el PSC va al capdavant o prop del primer lloc. Creu que en cas de quedar primer té l'alcaldia assegurada o li preocupen els pactes alternatius?

Estic convençut que guanyarem les eleccions i que seré el nou alcalde socialista de Barcelona després de 12 anys. Efectivament, anem encapçalant les enquestes, cosa que sobretot Trias i Colau no esperaven i van començar la campanya intentant polaritzar d'una forma molt artificiosa. En el fons, els dos representen el passat. Crec que guanyarem perquè hi ha ganes de de canvi a la ciutat de Barcelona i el PSC és l'opció de de la gent que vol canvi des de l'esquerra. A Catalunya, i a Barcelona, som el principal partit de l'esquerra i l'alternativa des de l'esquerra a la senyora Colau. Estic convençut que si guanyem les eleccions no hi haurà contraindicacions. De fet, nosaltres estem en una fase en què no només volem guanyar sinó que volem fer-ho amb més claredat.

-Quins objectius s'ha fixat en el resultat?

Tenir la llibertat de poder fer un Govern, i les nostres polítiques progressistes, sense dependències.

-Quin resultat ho permetria això?

No poso xifres.

-Però ara les enquestes donen unes xifres molt ajustades...

Nosaltres sempre hem entrat en campanya a les eleccions a Barcelona amb menys previsió del que acabàvem traient. A les anteriors vam començar la campanya amb 6 a les enquestes. I al final ens vam quedar a 100 vots del novè regidor. Ara les enquestes ens donen 11 o 12. Hi ha molta gent indecisa i molta gent progressista que voldrà fer vot útil pel canvi i això acabarà reforçant el PSC. Sóc molt optimista sense estar confiat. La prova és com està evolucionant la campanya i com els atacs a dreta i a esquerra venen contra la meva candidatura.

-Parla vostè com si l'etapa de Trias i Colau fos un simple parèntesi d'una Barcelona del PSC. Ho veu així?

Be, ho diuen els nostres contrincants. Sempre parlen de la millor Barcelona o de la de Barcelona que es projectava al món. Aquest era el model socialista de Barcelona. La meva visió de la ciutat és una que té ambició global i projecció internacional, però que sobretot té escala humana i posa les persones i els barris al centre les seves polítiques. I en què combinem la voluntat d'endreçar la ciutat, és a dir, gestionar-la bé i tenir barris segurs i nets; amb la justícia social, que suposa tenir oportunitats, que vol dir tenir una feina i tenir sostre a la ciutat. I molt important també l'orgull, que segurament és l'intangible més difícil en aquests moments. Veure com tot això al final suposava que els barcelonins estiguessin orgullosos de ser de Barcelona.

-Vostè no està orgullós ara de Barcelona?

Jo sí.

-I doncs?

Però és que jo el que vull és que ho estigui tothom. I m'agradaria traslladar el meu optimisme sobre la ciutat. Perquè estem en una ciutat que ho té tot perquè li vagi bé. Per això m'agradaria que el to de la ciutat fos un altre. I això ho ha de propiciar també l'alcalde. I és cert que en l'imaginari col·lectiu de la gent hi ha la idea de què l'etapa socialista o el lideratge socialista va ser la millor etapa de Barcelona. Per això la nostra campanya va de recuperar la millor Barcelona, perquè és el que fa connectar a molta gent.

-Si era tan bona, perquè van perdre suports fins perdre l'alcaldia el 2011?

Crec que hi ha una barreja entre decepció i el fet d'haver-ho provat. Hi ha gent que ha provat altres opcions i ara han vist el que donen de sí. I això s'ha anat traduint amb gent decebuda sobretot amb la senyora Colau, i també amb l'esquerra de l'independentisme, que ara està mirant cap el PSC.

-Què agafaria d'aquella Barcelona dels alcaldes socialistes, que cal recuperar?

Molt important tenir una visió de la ciutat que sigui inclusiva.

-No ho és ara d'inclusiva?

Crec que això s'ha perdut en aquests anys que han estat Trias i Colau al capdavant de la ciutat. Inclusió vol dir que tu tinguis la capacitat d'explicar i de traslladar la teva visió de la ciutat i que això formi part del patrimoni de tothom. Independentment del que votis. I que tothom se senti interpel·lat i compromès d'alguna manera. És a dir, no governar contra ningú.

-Es governa a la contra a Barcelona?

És l'estil de política que hem viscut no només aquí, a Catalunya i a Espanya, sinó a mig món. Basat en polaritzar la política constantment i d'enviar missatges sobre la base de conflictivitzar. De què hi hagi sectors que permanentment se sentin atacats o exclosos de les polítiques que fa l'alcaldessa. Inclusiu és ser l'alcalde de tots i els alcaldes socialistes eren alcaldes de tots. Podies estar-hi d'acord o no, votar-lo o no, però la gent sabia que intentaria governar per a tothom i que tot allò que es feia a la ciutat des d'una òptica progressista era a fi de bé. Això s'ha trencat. La prova és el rebuig que té la candidatura de la senyora Colau com a figura pública. Això passa per aquest intent de governar pels teus i estar permanentment conflictivitzant amb els que no són els teus votants.

-Vostè que l'ha conegut per dins, perquè ha estat el seu primer tinent d'alcalde, com definiria l'alcaldia d'Ada Colau?

L'alcaldia d'Ada Colau i aquest Govern municipal van néixer per evitar un alcalde independentista. Diguem-ho clar. I es va fer un acord amb el senyor Valls, cosa que la senyora Colau intenta ignorar permanentment.

-Colau ho nega...

Això és així, és un fet. Quan [Colau] parla i pontifica dels fronts d'esquerres, doncs bé, el candidat que va guanyar aquelles eleccions es diu Ernest Maragall. Que teòricament també és d'un partit d'esquerres. I ella no va dubtar a pactar amb el senyor Valls per tenir l'alcaldia.

-Jo li preguntava per com ha vist el mandat al costat de Colau...

Aquest mandat ha estat marcat per la pandèmia. Nosaltres vam arrencar amb dos objectius, lluita contra les desigualtats i lluita contra el canvi climàtic. Va irrompre la pandèmia i ho vam haver de refer i canviar-ho tot. Jo estic molt orgullós d'aquests anys al Govern municipal. Vam canviar les prioritats i ens vam dedicar a salvar vides i llocs de treball. I ho vam fer amb un alt grau de consens dins de l'ajuntament, amb el suport d'Esquerra, de Junts i fins i tot amb el suport del senyor Valls. Amb les abstencions algunes vegades fins i tot del PP. Això la política local ho té. Al final el que cal és resoldre problemes molt concrets i el debat polític estricte perd una mica de sentit.

-Llavors què ha passat perquè ara hi hagi tanta tensió entre els socis del Govern municipal?

Les discrepàncies i les diferències comencen quan sortim de la pandèmia. Es rebaixa la pressió i la ciutat surt molt forta, sobretot econòmicament. La prova és que som la ciutat d'Espanya amb menys atur. Però els comuns i la senyora Colau decideixen treure el seu programa de màxims en alguns aspectes provocant tensions dins de la coalició i, sobretot, tensions i conflictivitat a la ciutat.

-Posi'm algun exemple.

En l'àmbit de la reducció de les emissions o de la lluita contra les desigualtats. Nosaltres som un partit que estem a favor del creixement econòmic perquè entenem que és la millor forma de lluitar contra la pobresa i les desigualtats. I perquè amb el creixement econòmic es generen els ingressos fiscals que permeten pagar les escoles bressol i el transport públic. I, per tant, creiem que hem de ser una ciutat facilitadora de l'activitat, que no estigmatitzi el sector privat i que de forma concertada -ja sigui amb la negociació col·lectiva a les empreses, o bé mitjançant la col·laboració público-privada- cal posar el motor del creixement al servei del benestar i de la redistribució. Aquí tenim una discrepància de fons molt important. Els comuns, sense dir-ho, són partidaris del decreixement i cada vegada que hem fet una política que intentava produir creixement ells es resistien o s'hi han oposat obertament.

-Però els comuns els acusen de defensar polítiques de creixement que van contra la lluita per evitar el canvi climàtic. No hi estan d'acord en això?

Hi ha hagut també una discrepància en com fer aquesta lluita contra el canvi climàtic i com aconseguir que Barcelona el 2030 sigui neutra climàticament. Perquè nosaltres som partidaris d'una transició ecològica amb cor vermell.

-Això què vol dir?

Que cal convèncer a tothom -i afortunadament els negacionistes, de moment, són molt pocs- de què hem de prendre mesures, hem de canviar la nostra forma de moure'ns, de viure, de treballar, de consumir... Però s'ha de fer de forma pedagògica, pas a pas i que ningú visqui les mesures com una agressió.

-Es refereix a les classes populars?

Sobretot a les classes populars. Nosaltres hem fet propostes de com guanyar verd sense violentar l'urbanisme de la ciutat. 30 interiors d'illes, 100 hectàrees de verd, cobriment de la Ronda de Dalt per guanyar 100.000 metres quadrats... Ajuts pel canvi de cotxe als híbrids endollables, progressivitat en les mesures... I tenir molt en compte també els sectors econòmics que viuen de la mobilitat com són els transportistes. El que no es pot fer és fer-ho a cop de decret.

-Està parlant de les superilles? No hi està d'acord?

El penúltim plenari se li va dir a la senyora Colau, per part de tots els grups, que aquest plantejament que fa de les superilles no és viable i no té el consens de la ciutat. I a ells els hi és igual. Vull remarcar que el que es va aprovar al comitè de la Comissió de Govern no va ser la superilla de l'Eixample de la qual parlen. Sinó de la pacificació de dos carrers, el carrer Girona i Consell de Cent. La superilla de la qual parlen ells representa 22 cops el Consell de Cent. Això no s'ha aprovat enlloc. I això no passarà. Perquè és inviable econòmicament, ja que costa una fortuna que hipotecaria les inversions que hem de fer als barris, i perquè col·lapsaria tot el sistema de mobilitat de la ciutat.

-Això vol dir que si vostè és alcalde no es farà?

En aquests termes no. Hi ha una alternativa molt més realista, molt més progressiva i molt més coherent amb l'estructura urbanística de la ciutat. Jo no dic que no es pacifiquin carrers, com s'ha fet en els darrers 40 anys. Amb la senyora Colau sembla que abans d'ella no existís l'esquerra o que no haguessin governat les esquerres a Barcelona. I quan fa esmenes a la totalitat, per exemple a la política d'habitatge, qui va tenir molts anys la responsabilitat al Govern municipal era el partit que està més proper a ella, Iniciativa per Catalunya. Per tant, li demanaria una mica d'humilitat i de respecte a la feina feta a la ciutat. Perquè sí que es pot, 'sí se puede'... però es pot fer millor. Els socialistes hem demostrat que sí que es pot, i que es pot fer millor. I crec que la gent és el que vol i que és el motiu pel qual molta gent que votava als comuns ja ha decidit canviar el seu vot. Ho veiem a les enquestes. I molts dels indecisos que en aquests moments s'ho estan rumiant, perquè no volen votar a la senyora Colau i volen canvi, estan mirant cap el PSC.

-Vostè ha posat condicions per als pactes. Què creu que és més fàcil que Trias accepti no ser deslleial amb l'Estat o que Colau accepti l'ampliació de l'aeroport?

Això els hi haurà de preguntar a ells. El 28 de maig triem alcalde. I jo seré un alcalde inequívocament progressista. Que ningú tingui cap dubte, perquè sóc d'un partit polític que es diu PSC, i perquè la meva trajectòria vital i política és d'esquerres i compromesa amb la transformació i amb la lluita per la igualtat. És cert que el mapa polític i el resultat és una incògnita. I crec que els ciutadans ja saben que quan es parla de pactes segurament és el primer que molts incompleixen quan posen línies vermelles o verdes. La prova és el pacte de la senyora Colau amb el senyor Valls. Per això m'estimo més parlar de contingut programàtic.

-Quins punts del seu programa són essencials per qualsevol pacte doncs? Vostè parla de creixement, justícia social i lleialtat a l'Estat per pactar...

Sí, en primer lloc compromís amb el creixement econòmic, no amb el decreixement. I aquí no només parlo de l'aeroport. Parlo de què a la ciutat de Barcelona tenim 1,2 milions de metres quadrats més de planejament per fer oficines, al 22@, a la Sagrera, Bon Pastor, la Marina, el Prat Vermell i Zona Franca. És una operació a mig termini de 15 anys que ens ha de permetre generar fins a 90.000 llocs de treball i això vol dir inversió i créixer. Com creixerà també la Fira. I per això també trobo una mica contradictori que la senyora Colau, que no només ho coneix sinó que ha estat en les decisions d'ampliar el creixement de la ciutat de Barcelona en termes econòmics, després digui que no a una de les vies d'entrada que té un impacte econòmic molt rellevant, sobretot pel que fa a la connectivitat transcontinental de l'aeroport. Planteges un creixement i la via d'entrada no creix. Aquí hi ha una contradicció.

-Què vol dir creixement?

Creixement vol dir confiança en l'economia. Vol dir ser conscients que necessitem que l'economia vagi bé, que ho ha de tenir fàcil, que les empreses han de prosperar perquè contracten llocs de treball, que ha de ser una economia diversificada basada en el talent i la tecnologia. Defensem un model sostenible, inclusiu, però amb creixement. I la tensió que sempre hi ha hagut durant aquests anys que hem compartit Govern ha estat aquesta, créixer o no créixer i com créixer.

-I com es garanteix la justícia social a Barcelona?

La justícia social es garanteix amb el creixement, perquè genera riquesa i la justícia social vol dir oportunitats. Oportunitats de trobar una feina de qualitat i disposar d'habitatge. Treball i sostre, sostre i treball. La política, a Catalunya i a Barcelona, ha de tornar a parlar de les coses de menjar i del dia de la gent. Hi ha un esgotament sobre proclames de grans canvis i grans promeses tant per la banda dels que provenien del 15-M com de la banda del Procés independentista. Garantir la justícia social també vol dir zero privatitzacions i zero retallades dels serveis públics. I hi ha partits que quan parlen de rebaixes fiscals haurien d'explicar que retallaran.

-Queda el tema de la lleialtat a l'Estat. Què vol dir?

Lleialtat a l'Estat i a les institucions europees. És una forma de deixar clar que el meu govern no serà ni condescendent ni conviurà amb posicions independentistes que confrontin amb l'Estat. Però a més, perquè jo tinc una aproximació molt pragmàtica amb les relacions amb Europa i amb Espanya. Sobre la base de què és el que ens poden aportar per a la ciutat. Com els 300 milions que s'acaben d'anunciar dels fons europeus que han d'ajudar a fer alguns dels eixos verds i que arriben via el Ministeri de Política Territorial.

A Brussel·les no has d'anar a Waterloo, a Brussel·les has d'anar a parlar amb els comissaris europeus per veure quants diners pots aconseguir, i jo he portat a Barcelona 300 milions d'euros pel pressupost municipal perquè no he anat a Waterloo sinó que he tingut entrevistes amb 5 comissaris durant els darrers 3 anys per negociar partides pressupostàries que a través dels ministeris estan arribant a Barcelona. Fons europeus que suposen quasi el 10% del pressupost municipal.

-L'habitatge és el gran repte de la Barcelona actual? És el gran fracàs del Govern municipal? Què proposa el PSC?

Crec que el gran canvi que s'ha de produir és passar de l'emergència habitacional a construir habitatge per a la classe mitja treballadora. Hem tingut uns anys excepcionalment dolents, amb zero inversions per part de la Generalitat i on l'Ajuntament sobretot ha fet habitatge pels col·lectius més vulnerables. Però el problema número 1 que tenim a la ciutat és que la gent jove quan s'emancipa, indefectiblement, ha de marxar de la ciutat. Un jove que té un sou normal, més o menys estable, si es vol emancipar ha de marxar de Barcelona. Això és el que hem de tallar.

-Com ho farà?

Amb promoció d'habitatge a escala. Nosaltres en plantegem 35.000 a la zona de nou creixement, adreçats als menors de 35 anys. I proposem un pla d'ajuts directes de 500 euros per habitatges que ara estan tancats de privats de petits propietaris. O hem parlat d'una ajuda de 1.500 euros per comprar mobles. És a dir, polítiques emancipatòries des de l'administració perquè tenim un problema demogràfic molt important a la ciutat. I estic molt orgullós de què el president Sánchez i el Govern socialista i de coalició progressista, hagi fet que aquest sigui un tema prioritari.

Ho vaig defensar abans de que sortís la llei [d'habitatge], aquest és el repte número 1 i no té solucions fàcils. No com el que la senyora Colau va dibuixar en el seu moment dient que això era una qüestió dels especuladors i que s'arreglava en 8 anys. Això és molt complex i s'ha de fer amb polítiques públiques, decidides, valentes i amb inversió pública. Per això, quan sigui alcalde, en la primera reunió que tingui amb el president de la Generalitat, una de les carpetes serà mostrar-li on el Govern de Catalunya pot construir habitatge protegit a Barcelona, que no ho ha fet. I finalment, doncs confiar en el sector privat també.

- Barcelona ha mort d'èxit? Com pensa gestionar la massificació turística?

Diversificant l'economia de la ciutat. Nosaltres som una potència a l'hora d'atraure, generar i retenir talent, que és la base de la nova economia. Creuant això amb la nostra posició com a ciutat de la tecnologia ens dona una potència brutal, que ha de tenir com a conseqüència que la dependència d'un sector com el turisme no sigui tan elevada.

Això posarà fre a l'allau de visites a Barcelona?

Nosaltres no podem augmentar més perquè el topall de llits a la ciutat està fixat i crec que no s'ha de tocar. Hem arribat al límit. Ara, l'economia del visitant no només és el turista que va fent fotos pel carrer. També cal incloure els milers i milers de participants en fires i congressos, Això ens dona oportunitats per fer altres coses en l'economia. El Mobile ens ha donat l'oportunitat de posicionar- nos com una ciutat clau en l'àmbit tecnològic, El Seafood, què és el congrés més important sobre alimentació vinculada al mar i que nosaltres hem portat a Barcelona aquest any, ens dona una gran oportunitat per posicionar-nos en l'economia blava. L'ISE ens dóna la gran oportunitat de què el sector audiovisual de Catalunya i de Barcelona faci un gir i la seva especialització sigui la tecnologia aplicada a l'audiovisual.

Cada gran esdeveniment internacional l'hem de convertir en una oportunitat de llegat també en termes de diversificació de l'economia. Pasqual Maragall va fer que Barcelona fos una ciutat internacional. Joan Clos i Jordi Hereu van redefinir l'economia de la ciutat. El meu mandat serà el de la tecnologia, el coneixement i el d'aprofitar les dues grans transicions que hem de viure en termes econòmics, que és la digital i l'ecològica.

-Quin és el problema real a la Bonanova? No s'ha generat un debat artificiós sobre l'ocupació?

Crec que l'objectiu és evitar cronificar situacions d'ocupació il·legal. Per això hem proposat crear l'Oficina Tècnica de Prevenció d'Ocupacions.

-Ha aixecat polèmica aquesta idea, en què consistiria?

Ja ho entenc, com totes les idees noves. Però jo estic fent una campanya de propostes i per això ho he plantejat. Consisteix en establir un protocol que, a partir del telèfon 112, l'activi un veí o una veïna, sigui el propietari, de la Comunitat de propietaris, o sigui un veí del barri que vegi que s'està produint alguna cosa estranya i que pot acabar en una ocupació. Que es pugui actuar preventivament. L'Oficina Tècnica de Prevenció de l'Ocupació estarà liderada per la Guàrdia Urbana i integrarà serveis socials, serveis de mediació i assistència jurídica. L'actuació preventiva a partir de l'avís és evitar que es consolidi l'ocupació, que és el que ha passat a la Bonanova.

-Però el principal nombre d'ocupacions són assistencials i familiars, és a dir, persones que no tenen recursos.

Si són famílies vulnerables aquest mateix protocol contempla la reassignació immediata d'habitatge per a aquesta família, evitant-ne l'ocupació. Quan són delictives, que són les més conflictives i que generen problemes de convivència, sobretot als barris més humils i més populars, s'ha d'actuar radicalment. Ara hi ha una novetat que Esquerra Republicana sembla obviar. A Catalunya, des del febrer, els ajuntaments podem actuar com a actors legitimats per demanar el desallotjament d'un edifici o d'un pis que sigui propietat d'un gran tenidor, en absència del mateix. En grans edificis que són propietat de grans tenidors, si aquest no feia les denúncies en els terminis corresponents, es consolidava l'ocupació i és quan tenim el problema. La nova llei de Catalunya sumada a aquest protocol de l'Oficina Tècnica de Prevenció, ens ha de permetre evitar-ho. Crec que des de l'esquerra s'ha de donar una resposta al tema de les ocupacions delictives.

-Des de l'esquerra? Vostè parla molt com a partit d'ordre...

L'ordre és d'esquerres i els barris necessiten seguretat i neteja, clar que sí.

-I aquests anys no l'han tingut? Perquè ho gestionaven vostès...

Qui més ha patit la inseguretat són els barris més vulnerables. Però no en el que és competència directa de l'ajuntament. Li puc recordar el fenomen de la cronificació del top manta que teníem des de la Barceloneta fins a Colom. Pot preguntar als veïns de la Barceloneta el canvi que va suposar aixecar el top manta d'allà. O els bicitaxis, que en teníem mil ocupant barris, carrils bici, i amb activitats vinculades a la inseguretat o ocupant locals buits que van provocar fins i tot incendis i accidents greus en algunes comunitats. Hem acabat amb això.

-I els patinets?

El lloguer de patinets ha estat un debat europeu i nosaltres hem evitat que s'instal·li. Si no hi ha regulació no hi haurà shering de patinets, i punt! Això és l'ordre! A mi m'agrada molt la paraula endreçar, perquè és més que l'ordre és tenir la ciutat ordenada. 

-La inseguretat és un tema de percepció o és real?

Evidentment que hi ha un problema de percepció. Però entre la dreta que exagera i explota el tema de la inseguretat i una part de l'esquerra que l'ignora, al mig està el PSC. La dreta i l'ultradreta fan un ús repugnant del tema, incrementant la sensació d'inseguretat. Però jo crec que és un error gravíssim que l'esquerra ignori un problema que està en boca de molta gent als barris populars de Barcelona. Perquè és entregar a la dreta el discurs de la seguretat. S'ha de fer bé, amb caràcter preventiu i pedagògic. L'objectiu no és la repressió sinó la prevenció, però no podem deixar el discurs de la seguretat a la dreta.

-La seva recepta és més policia als carrers i això ha generat una guerra de xifres amb la conselleria d'Interior.

Nosaltres vam posar mil guàrdies més. D'acord que no són mil nets, no passa res. No faré una guerra de xifres, però n'hem tret 250 en cada promoció cada any. I tenim 3.500 agents a la Guàrdia Urbana que és la màxima la plantilla en la història democràtica de Barcelona. Ens vam comprometre amb els mil nous guàrdies, sobretot perquè volem fer proximitat i prevenció i recuperar la figura de la parella de la Guàrdia Urbana passejant pel barri. La policia de barri que coneix al de la farmàcia al de l'Associació de Veïns... i que pot fer prevenció.

I ja vam advertir que per tenir les ràtios europees calien a la ciutat de Barcelona 600 Mossos més. És cert que hi ha hagut un debat amb algunes afirmacions del conseller d'Iinterior [Joan Ignasi Elena] molt poc a l'alçada d'un responsable institucional. Però a la pàgina 14 de l'Acord de Pressupostos que signa el president de la Generalitat [Pere Aragonès] amb Salvador Illa [primer secretari del PSC] es reconeix que faltaven, i compromet al Govern de la Generalitat a desplegar 600 Mossos més. És un compromís sobre el qual jo, com a futur alcalde, estaré molt a sobre perquè és la segona carpeta que li portaré al president de la Generalitat.

-Diu la segona carpeta a tractar amb el president de la Generalitat, i la primera? L'habitatge?

Sí. Perquè ens diuen que fan 10.000 pisos i jo no em canso de preguntar on estan? Llavors diu que n'expropien 25, com si això fos política d'habitatge. Això és prendre-li el pèl a la gent. Hem fet un càlcul i per població a Barcelona ens correspondrien uns 2.300 habitatges a Barcelona però quan els hi preguntem al Parlament on es faran no ho saben dir. Per això, per si fos un problema d'espai, jo li portaré el plantejament d'aquestes noves zones de creixement i li diré al president de la Generalitat que on decideixin fer-ho l'Ajuntament els hi posarà fàcil, perquè tenim el terreny per fer-ho.

-El veig molt bel·ligerant amb Esquerra i ells amb el PSC...

Jo no estic bel·ligerant amb Esquerra sinó amb el Govern de la Generalitat que crec que continua tractant els barcelonins com a catalans de segona.

-Però Esquerra ha aprovat moltes coses del seu Govern municipal, del Govern de Pedro Sánchez o vostès han aprovat els pressupostos de la Generalitat. A Barcelona no és possible l'entesa entre vostè i Esquerra?

Ho hauré de parlar amb el senyor Aragonès, que és qui mana a Barcelona.

-Vol dir que Ernest Maragall no?

El que s'ha vist és que el candidat d'Esquerra no pinta res. Ja va passar amb els pressupostos. El senyor Maragall ens va dir fa un any i mig que no aprovaria els pressupostos del Govern de coalició progressista. Ho va proclamar als 4 vents i a les 72 hores apareix al faristol del Parlament dient que el president Aragonès li ha demanat que voti que sí i va votar que sí. Per tant, per ser pràctics, ho parlaré amb el senyor Aragonès directament.

-Vostè ha introduït dubtes sobre el calendari de les obres de la connexió del tramvia. Perquè? Es retardarà?

La connexió es farà. Els socialistes hem fet 30 quilòmetres de tramvies, impulsats per alcaldes socialistes de Barcelona i de tota l'àrea metropolitana. No es retardarà però cal deixar clar que durant aquest mandat que començarem ara hem de fer les obres de Glòries fins a Verdaguer. Això pel cap baix són 2 o 3 anys, i per tant, durant el mandat que ve no es podrà produir la connexió perquè estem encara fent les obres del primer tram. I probablement la connexió no s'acabarà culminant fins a l'altre mandat.

-Tots els partits estan d'acord amb la cobertura de la Ronda de Dalt, i vostès han estat governant. Llavors perquè no s'ha fet encara?

Perquè els comuns no estaven d'acord. Diuen que estan d'acord però si agafes els dibuixets aquests que fan per explicar el programa la cobertura de la Ronda no hi és.

-Més que en desacord el que defensen és que és inassumible pressupostàriament per l'Ajuntament

I Glòries? Jo estic plantejant de de fer el que es va fer a Glòries. Un acord de ciutat, un acord de partits, un calendari llarg. L'Ajuntament té capacitat, i evidentment si trobem fons europeus o fons de la Generalitat doncs anirem més ràpid. Ells van dir que no estaven d'acord amb el cobriment de la Ronda perquè deien que són obres faraòniques. Després han fet el que han fet, perquè cal preguntar-li als barris si consideren que el que s'ha fet a l'Eixample no és faraònic.

En quin termini es podria fer?

Plantejo fer-ho en 12 anys, no ara de cop. Guanyarem 100.000 metres quadrats de verd i relliguem un espai per a la ciutat sociosanitària de la Vall d'Hebron. Uneixes barris. I el PSC ja hem fet un primer tram, el que hi ha davant del mercat de la Vall d'Hebron entre Sant Genís i la Teixonera. En 18 mesos durant la primera coalició vam aconseguir fer aquell tram. Amb aquesta connexió i la renovació del mercat els hi has canviat la vida a dos barris. Hem de ser ambiciosos. En el primer procés participatiu que fan els comuns, el 'DecidimBarcelona.cat', la proposta amb més vots de tota Barcelona era cobrir la Ronda. I s'ho van passar per l'Arc del Triomf. I a mi em sembla especialment greu i moralment reprovable de cara als veïns dels 5 barris de l'entorn, Montbau, Vall d'Hebron, la Font del Gos, La Teixonera, el Carmel i Sant Genís. No ho van posar al pressupost fins que vam entrar nosaltres al Govern i vam dir que això s'havia de fer. Al final vam obtenir un sí però ens va costar molt.

-El noto determinat en aquest tema...

És que jo crec que amb els barris del nord, la ciutat té un deute des de fa anys. Perquè van haver de rebre l'impacte de les infraestructures olímpiques com són les rondes. I ara tornen a estar afectats perquè amb les restriccions de trànsit al centre s'incrementa el pas de vehicles.

-Quin és el paper que ha de jugar Barcelona com a capital de Catalunya?

Com alcalde jo vull exercir plenament la capitalitat del país i la capitalitat metropolitana. Tenim tres o quatre grans acords que crec que hem d'impulsar, sobretot en termes d'infraestructures, sostenibilitat i energia. Vull exercir plenament d'alcalde de la capital del país però sense contraposar amb ningú i posant-me al servei de Catalunya.

-Tornarem al contrapès de poder a banda i banda de la plaça Sant Jaume?

Espero que no. I espero que Salvador Illa estigui aviat a l'altre costat de la plaça. Barcelona és la millor ambaixadora de Catalunya. No sé per què el nacionalisme sempre s'ha entestat en contraposar-se a la Barcelona metropolitana, quan som la millor carta de presentació que pot tenir el país.

-I de cara a l'Estat?

Hem fet un primer pas que és la cocapitalitat cultural i científica, és a dir, un reconeixement que nosaltres som una potència científica i cultural d'Espanya. I hem de facilitar el retorn de les empreses que van marxar durant el Procés. I això m'ho plantejo per als primers 100 dies d'alcaldia.

-Perquè aquesta prioritat?

Perquè la capitalitat i la potència econòmica de Catalunya s'explica per les dades, però també per la presència de les empreses que són de matriu catalana i barcelonina i algunes han marxat durant el Procés. Això, més que a l'economia en el sentit estricte, ha afeblit la imatge de què Barcelona i Catalunya és un lloc segur per invertir. Sé que és un procés llarg i que serà complicat, però crec que algú ho ha de demanar perquè de moment cap institució catalana ho ha fet. Cal demanar a l'Estat que faciliti que aquest procés es reverteixi per acabar i tancar el cercle de l'impacte en l'economia del Procés independentista.