La banca guanya: la pujada dels interessos hipotecaris des d'octubre s'està menjant els diners que els hipotecats havien començat a estalviar-se amb l'exempció de l'AJD (impost d'Actes Jurídics Documentats) decretada pel Govern, que va carregar el tribut a la banca després del garbull judicial que va protagonitzar el Suprem a l'octubre i novembre.

L'última actualització de la Taula de Tipus d'Interès del Banc d'Espanya revela com a la pujada de quatre centèsimes d'octubre, en plena polèmica, li va seguir una altra de tres al novembre que va situar la TAE (Taxa Anual Equivalent) mitjana de la banca espanyola al 2,28%, el mateix nivell d'agost i que no s'aconseguia des de gener de 2017 (2,31%), quan les entitats financeres ja estaven 'tirant els preus' per a captar clients en plena guerra de les hipoteques.

Aquest increment ha disparat els interessos que els hipotecats paguen al llarg de la vida del crèdit en 808 euros per cada 100.000 de préstec en el cas de les operacions a vint anys, en 1.041 en les de 25 i en 1.281 en les de trenta, segons la calculadora d'Idealista.com, el principal portal d'habitatge del país.

Aquests encariments se situen, en tots els casos, per sobre del tipus mínim del 0,5% que apliquen Navarra i Euskadi a l'AJD, que suposa 500 euros per cada 100.000 de préstec, i del 0,75% de Madrid i Canàries, que comporta el pagament de 750 que ara assumeix la banca. La pujada col·loca l'augment dels interessos en els crèdits de major durada per sobre de l'1% de La Rioja (1.000) i, en els de trenta, també de l'1,2% (1.200) d'Astúries i Balears.

L'Euríbor continua pujant, tot i que segueix en negatiu

Aquesta pujada del 0,07% en dos mesos és més de tres vegades superior a l'encariment que va experimentar en aquest mateix període l'Euríbor, el principal índex amb el qual es calculen els interessos de les hipoteques i que fixa el BCE (Banc Central Europeu), que va ser del 0,019%. Tot i que segueix en registres negatius, va passar de -0,166% a -0,147%.

Entre el 30 de novembre i aquest dilluns ha pujat al -0,117%, tres centèsimes més. Aquesta pujada, aparentment escassa, té un efecte important en el volum d'interessos que paga l'hipotecat a causa de la llarga durada dels terminis d'amortització dels crèdits.

De fet, només la suma d'aquest increment constatat pel Banc d'Espanya situaria l'augment dels interessos a pagar en els últims tres mesos i mig en 1.155 euros per cada 100.000 de préstec a vint anys, en 1.488 per als de 25 i en 1.835 per als de trenta. Per sobre del major estalvi que pot suposar el canvi de pagament de l'AJD en el tercer cas, a prop en el segon i ja no molt lluny en el primer.

Algunes organitzacions de consumidors, com OCU i Facua, ja havien alertat que la pujada de l'Euríbor, que s'està accelerant en els últims mesos després de caure a nombres negatius fa gairebé tres anys, el febrer de 2016, es notaria amb força a les butxaques dels hipotecats per ser l'índex de referència d'aplicació més generalitzada per calcular els interessos dels crèdits.

La caiguda del mercat hipotecari

Una de les conseqüències de l'esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi econòmica ha estat la inquietud del negoci hipotecari per als bancs espanyols, que van veure com entre principis de 2012 i mitjans de 2017 el volum de diners prestats mitjançant aquest tipus de crèdits es reduïa en 220.000 milions d'euros per caure per sota dels 655.000 milions.

Aquesta tendència té diverses causes entre les quals destaquen el refredament del mercat immobiliari, sense que el lleu repunt dels últims cinc anys sigui suficient per revertir aquesta tendència, l'avenç del mercat del lloguer i la liquidació de gairebé 700.000 operacions via execució hipotecària des de l'inici de la crisi.

Les una mica més de 40.000 hipoteques entre 5.000 i 6.000 milions d'euros que es contracten mensualment a Espanya (30.000 d'elles, per uns 4.000, per a habitatges), estan molt lluny de les més de 100.000 entre 10.000 i 18.000 milions de 2007, segons les dades de l'INE.

Aquest retrocés del negoci del crèdit és un dels motius principals pels quals els bancs i caixes han optat per elevar el cobrament de comissions, que, amb més de 27.000 milions anuals, ja suposen més de la cinquena part dels seus ingressos comercials.