Els ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) a les grans empreses s'incrementen, i s'endureixen, pel temor dels seus responsables i assessors al fet que la reforma laboral sigui modificada: la xifra d'acomiadaments en empreses de més de 250 empleats va superar entre gener i novembre del tempestuós passat any de govern en funcions i assaig de coalicions la xifra final de tot 2015, en què el volum de cessaments d'aquestes societats va matisar, mentre les enquestes vaticinaven un canvi polític que no va arribar a produir-se, la reducció que començava a registrar-se a les pimes.

"A finals de 2015 i en 2016 van augmentar els ERO en empreses de més de 250 treballadors, i també en sectors com la banca, que fins llavors tot just havia utilitzat aquesta figura i optava per fórmules com les baixes incentivades", assenyala Rita Moreno, de la Secretaria d'Acció Sindical de CCOO.

I la tendència torna a despuntar en les últimes setmanes, quan el debat parlamentari constata de nou que només el PP dona suport a la reforma laboral del PP: Deoleo planteja acomiadar entre 45 i 90 dels seus 335 empleats, C&A es proposa tancar 23 botigues i fer fora 300 treballadors i la constructora OHL estudia rescindir fins a 200 contractes.

"Tenen potencial econòmic i van avançar les decisions"

El pes de la gran empresa -més de 250 treballadors- entre les que impulsen ERO s'ha duplicat, de manera progressiva i amb escreix, des de l'entrada en vigor de la reforma laboral. Les 491 de més d'un quart de miler d'empleats que el 2012 van presentar expedients van suposar l'1,7% del total mentre les 139 de l'any passat representaven un 3,7%, gairebé el doble del 2% de 2014.

La tendència és més acusada en aquelles empreses amb una plantilla que supera els 500 empleats: el pes del 2,25% que van registrar el 2016 -83 societats- pràcticament duplica l'1,14% de 2014 i l'1,4% de 2015. De fet, la tendència descendent dels últims quatre anys es va trencar el passat curs en repuntar -de 80 a 83- malgrat que, en el conjunt del teixit empresarial, el nombre d'empreses que van impulsar ERO es va reduir un 35,4%.

"Es tracta d'empreses que disposen de potencial econòmic per emprendre les regulacions i que van avançar les seves decisions per por que un canvi polític modifiqués la reforma laboral i les regles del joc", assenyala la sindicalista, que manté la tesi contrària a la que fa uns mesos defensava el president de la CEOE, Joan Rosell.

Menys acords i més acomiadaments en general

En qualsevol cas, i malgrat la tendència general a la baixa dels ERO i dels afetactats per ells, més de 22.000 acomiadaments, 7.500 reduccions de jornada i 44.000 suspensions de contractes en gairebé 5.000 expedients entre gener i novembre de 2016, després que uns altres 5.675 procediments afectessin 100.022 treballadors l'any anterior, posen en dubte, o almenys matisen, el discurs oficial de la recuperació econòmica i la creació d'ocupació que manté el Govern espanyol en el cinquè any de vigència d'una reforma laboral que ha atropellat a més d'un milió de treballadors.

En els dos últims anys hi va haver altres canvis significatius entre els quals destaca l'augment dels desacords. El 2015, els ERO no pactats entre empresa i treballadors van baixar un 46% -de 892 a 568-, encara que el seu pes sobre el total de procediments augmenta en elevar-se al 7,7%, en una tendència que es va mantenir l'any passat -7,4% - i que suposava gairebé un punt d'avanç sobre els dos exercicis anteriors -6,6% el 2014 i 6,3% el 2013-.

També es va intensificar la duresa de les mesures laborals: la taxa d'acomiadaments es va disparar l'any passat al 29,9% -22.240 cessaments de 74.283 afectats-, cinc punts i mig per sobre de l'any anterior -24,4%, 24.572 de 100.522-, set i mig més que el 2014 -22,4% - i més del doble que el 2013 -14,4% -. De fet, a falta que el Ministeri d'Ocupació faci públiques les dades de desembre, el volum d'acomiadaments via ERO de l'any passat portava camí de superar el de l'anterior quan la xifra d'expedients ha caigut gairebé un 27% i la global d'afectats per aquests, un 6%.

Crida l'atenció com la gran empresa, malgrat cobrir una quota d'ocupació molt menor, es va quedar l'any passat a prop de generar la meitat dels acomiadaments de l'Estat via ERO. Concretament, va sumar de gener a novembre 10.830 cessaments d'un total de 22.240 que representen un 48,6% i que superen l'acumulat de 10.689 a tot 2015. Fa dos i tres anys aquesta taxa es mantenia a l'entorn del 40% i el 2012 , l'exercici de major duresa dels ERO amb 82.876 cessaments, es va quedar en el 31,%.

Un rastre de dos anys

L'any 2015 va incloure alguns dels principals ERO dels últims anys, entre ells els d'Indra amb 1.750 acomiadaments; CatalunyaCaixa que va ser de 1.557; Vodafone que va reduir el volum d'afectats de 1.297 a 1.059 després d'una conflictiva negociació en la qual la seva plantilla es va mobilitzar, o Repsol en el qual, per contra, la xifra final va créixer de 600 a 871 encara primant les sortides voluntàries.

També va ser l'any en què el Suprem va avalar les 1.427 baixes incentivades d'Iberia per als dos anys següents, només acabar un altre expedient de 3.114. En el sector públic, Renfe i Adif afegien 1.100 cessaments a una llista en la qual, finalment, no entrarien els 300 de Tragsa.

El període entre les convocatòries electorals de desembre de 2015 i juny de 2016, en el qual les enquestes apuntaven fins a mitjans de la campanya la possibilitat que una coalició PSOE-Unidos Podemos desallotgés el PP de la Moncloa, va suposar un altre reguitzell d'acomiadaments: 250 a la empresa navarresa TRW, mig miler a Orange i Jazztel un terç de la plantilla d'Altadis amb prejubilacions i recol·locacions i retallades d'ocupació en sectors com la construcció -317 a Sacyr i 610 a FCC-, l'automoció -540 a Delphi-, o la banca, amb 1.090 a Liberbank.

Empreses populars

Aquest rosari de cessaments va afectar empreses populars de menor grandària com la cadena de botigues d'electrodomèstics Miró que va executar 119 acomiadaments; la de cosmètica Bodybell que va suprimir 315 llocs de treball i va tancar 32 botigues; Bimbo que va tancar amb 34 baixes seva planta de Palma, o Mondelez Internacional fabricant de caramels com Halls i llaminadures com Dulciora, que acumula 600 cessaments en cinc anys.

La tendència es va mantenir des del 26-J fins a final d'any, període en el qual destaquen ERO com els de l'empresa d'energia i infraestructures Isolux -435- i el Banc Popular -2.592-, i en què es van conèixer plans com els de BBVA que prepara 2.000 acomiadaments; Segur Ibèrica que estudia executar 4.000, i Abengoa que va tancar amb 72 baixes i 220 suspensions un anunci inicial de 500 En realitat, la xifra d'afectats pels expedients en aquest grup és més gran en haver executat 194 baixes més al gener en dues filials i sumar unes altres 72 aquest mes de febrer.