Público
Público

El Govern reclama a l'Estat els 5.029 milions d'inversió pressupostada i no executada des del 2015

La baixa execució pressupostària de l'Estat a Catalunya s'ha cronificat i el 2021 va ser de només el 43% i el 2022 va caure al 36% del que s'havia aprovat

05/03/2024 - La vicepresidenta, Laura Vilagrà, i el president, Pere Aragonès, en el consell executiu d'aquest dimarts.
La vicepresidenta, Laura Vilagrà, i el president, Pere Aragonès, en el consell executiu d'aquest dimarts. Rubén Moreno / Govern

El Govern ha aprovat reclamar a l'Estat mesures concretes per revertir el dèficit permanent d'inversions a Catalunya. La primera, exigir a Madrid els 5.029 milions d'inversió pressupostada i no executada a Catalunya entre el 2015 i 2022, a través d'una transferència que compensi aquesta inexecució.

A més a més, li demana explicacions a l'executiu estatal sobre les raons d'aquests incompliments reiterats, que acceleri les encomanes de gestió perquè sigui la Generalitat la que executi les inversions i l'insta a tornar a publicar amb regularitat les dades territorialitzades de les inversions del sector públic.

Durant la roda de premsa d'aquest dimarts a Palau, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha qualificat la manca d'execució pressupostària d'"insult": "És indignant, injustificable i vergonyós", ha afirmat després de la reunió setmanal del Consell Executiu.

El percentatge d'execució de les inversions inicialment previstes als pressupostos generals de l'Estat de l'any 2022 ha estat del 43%, el segon més baix de totes les Comunitats Autònomes. L'any anterior, el 2021, havien estat del 36%. A més, d'acord amb les dades del primer semestre del 2023, l'execució ha estat de només el 16% del pressupost.

Entre 2013 i 2021, l'execució va ser del 61,4% del previst als pressupostos, és a dir, només es van portar a terme inversions per valor de 7.000 milions, quan les aprovades ascendien a 11.400.

La baixa execució pressupostària de l'Estat a Catalunya és una denúncia recurrent dels governs catalans que han tingut el suport de les principals organitzacions econòmiques del territori, com la Cambra de Comerç de Barcelona o la patronal Foment del Treball. La realitat, però, és que la qüestió segueix sense solucionar-se.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?