El Govern de la Generalitat presentarà al·legacions aquest dijous davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la suspensió de l'ajornament de les eleccions catalanes de l'alt tribunal, que insta a mantenir la data del 14 de febrer. En una compareixença posterior al Consell Executiu, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha defensat que el Govern ha basat el canvi de data en informes jurídics tècnics sobre la situació epidemiològica actual, que a causa de l'empitjorament de les dades "dificulta la campanya electoral i la jornada de votacions". A més, la portaveu ha insistit en el fet que la decisió va estar consensuada amb totes les formacions polítiques. De moment, però, el Govern acatarà les mesures i reactivarà el procés electoral de cara al 14 de febrer.

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha demanat "celeritat" al TSJC per resoldre les al·legacions que presentarà el Govern per tal de generar "claredat" a la ciutadania. Budó ha recordat que la decisió judicial arriba en forma de mesures cautelaríssimes "instrumentals", ja que l'alt tribunal encara no ha entrat en el fons del decret que desconvocava les eleccions. La portaveu ha volgut matisar que com queda molt poc per al 14 de febrer, el tribunal ha decidit reactivar la maquinària electoral per tal que, quan es resolgui sobre el contingut del decret, en cas que ho faci a favor de la celebració dels comicis el 14 de febrer, hi hagi temps perquè es puguin dur a terme.

De moment i seguint el mandat del TSJC, l'Executiu ha tornat a reactivar l'engranatge logístic per organitzar les eleccions si finalment s'han de convocar en menys d'un mes, i no el 30 de maig, com es deia al nou decret. Per això, s'ha instat als municipis a reactivar la convocatòria dels membres de les meses. El Govern també tornarà a convocar la taula de partits per reavaluar l'escenari actual.

Solé també ha volgut assenyalar que les eleccions s'han convocat mitjançant un mecanisme automàtic després de la inhabilitació de l'expresident Quim Torra, pel que no han pogut escollir una "finestra de seguretat" en mig de la pandèmia per convocar els comicis. Per això, l'anàlisi de la situació actual va portar al Govern, en consens amb els partits, a ajornar-les el passat 15 de gener, dia en el que s'havia pactat prendre una decisió final: "Era un dia que ens permetia fer una fotografia epidemiològica prou aproximada al 14 de febrer i una data adequada per la logística de les eleccions".

El decret de convocatòria d'eleccions que va signar el vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, habilitava l'Executiu per ajornar les eleccions si la situació epidemiològica no era òptima per celebrar-les. Tot i que la decisió va ser consensuada amb la resta de partits, la Generalitat no va consultar a la Junta Electoral si l'ajornament plantejava algun problema, ja que considerava que tenia les competències i ningú havia de impugnar el decret. Per contra, la Xunta de Galícia i el Govern basc sí que van fer la consulta a ambdós òrgans quan van decidir ajornar els comicis el passat 2020 durant l'esclat de la pandèmia, un aval que, per altra banda, marcava precedent.

El conseller ha afirmat que el Govern ja "ha estirat la legislació vigent" per prendre totes les mesures necessàries per a garantir la seguretat durant les eleccions. Per tant, queda poc marge per intensificar el dispositiu sanitari durant les eleccions si se celebren finalment el 14 de febrer. Preguntada per si demanaran més competències al Govern espanyol per aplicar mesures més restrictives de cara als comicis, Budó ha assegurat que seria estrany que l'Executiu estatal "només dotés el Govern català de les competències per fer front a la Covid-19 per afrontar les eleccions": "És que només volem reduir les xifres per anar a votar?".