Dolores Delgado, la fins ara ministra de Justícia –aquest mateix dilluns, Juan Carlos Campo prendrà el seu relleu al capdavant del Ministeri–, serà la pròxima Fiscal General de l'Estat, segons avança la cadena Ser i han confirmat fonts del Govern espanyol.

Delgado, a qui el president Pedro Sánchez va confirmar divendres passat que no seguiria com a ministra de Justícia, substituirà María José Segarra, que ocupava el càrrec des de juny de 2018. D'acord amb la informació de l'emissora, el Consell de ministres proposarà el seu nomenament divendres que ve.

El nomenament de Delgado ha causat certa sorpresa malgrat que Delgado és fiscal de carrera i va estar 25 anys a l'Audiència Nacional. També ha suscitat discrepàncies entre les principals associacions de fiscals, com ara les de la presidenta de l'Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, que en declaracions a l'agència EFE s'ha manifestat "sorpresa i disgustada, ja que sembla que el president del Govern vulgui dur a terme allò que va dir, que la Fiscalia depèn del Govern".

Dexeus considera que anomenar Fiscal General a qui "va ser part del Govern i ha anat en una destacada posició en una llista electoral d'un partit polític, és una declaració d'intencions per part del poder polític per ficar el nas" a la Fiscalia. Per altra banda, la presidenta de la Unió Progressista de Fiscals, Teresa Peramato, ha destacat que "Dolores Delgado és una fiscal preparada i coneix la carrera": "Confio i desitjo que faci un bon paper i que lluitarà pels drets pendents que són una reivindicació històrica".

Tocada pel cas Villarejo, Delgado es va definir durant la seva presa de possessió el juliol de 2018 com una "fiscal de trinxera" i va prometre ser una "ministra de trinxera". Durant l'any i mig de mandat va apostar per la cooperació internacional i per l'avenç de la digitalització de la justícia.

Va néixer a Madrid el 1962 i fins a la seva entrada a l'Executiu espanyol la passada legislatura exercia de fiscal coordinadora contra el jihadisme a l'Audiència Nacional. Va ingressar en aquest òrgan el 1993 i des de llavors el seu objectiu es va centrar en la lluita contra el narcotràfic, el crim organitzat i l'activitat d'ETA i, posteriorment, jihadista, en la qual es va especialitzar després dels atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid.

Compta amb experiència al Tribunal Penal Internacional, on va exercir com a fiscal a partir de 2011 i va preparar la documentació de l'ordre d'arrest contra el ja mort dictador libi Muamar Gadafi per jutjar-lo per crims contra la Humanitat. Va criticar durament les retallades i pràctica desaparició de les causes d'aquest tipus en l'Audiència Nacional a causa de les reformes del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero i del PP.

Durant els últims mesos, el Ministeri que ha dirigit nombrosos actes per "treure de la fossa de la desmemòria", com la mateixa Delgado va explicar, l'exili republicà, amb motiu del seu 80è aniversari. També s'ha centrat en la recuperació i reparació de la dignitat de les víctimes del franquisme.

Tot això en el marc de la Direcció General de la Memòria Històrica, que ha estat subordinada al seu departament i que ara passa a estar en mans de la Vicepresidència Carmen Calvo sota el nom de Memòria Democràtica. Amb la seva creació s'ha donat impuls a les iniciatives relacionades amb la Llei de Memòria Històrica de 2007, que marcava com a principal repte exhumar les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos.

Això finalment es va aconseguir el passat 24 d'octubre, després de guanyar la batalla als tribunals. Delgado va tenir un paper essencial en el moment del trasllat de les restes del dictador des de Cuelgamuros fins al cementiri del Pardo-Mingorrubio, perquè com a ministra de Justícia ha ostentat el càrrec de notària major del Regne.

Els seus inicis al Ministeri de Justícia es van veure perjudicats després de la difusió –dos mesos després de prendre possessió– d'uns enregistraments d'una conversa que va tenir lloc el 2009 al restaurant Rianxo de Madrid, entre el comissari jubilat José Manuel Villarejo (a la presó provisional des de fa dos anys) i Delgado, que va acudir a la trobada acompanyant l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per celebrar la medalla al mèrit que havien concedit l'expolicia.

Delgado va assegurar que els àudios publicats estaven manipulats, perquè eren "trossets superposats, posats i enganxats" i va negar haver mantingut cap "cita en cap aspecte professional" amb l'excomissari.

Aquests fets es van sumar a la tardança de la fins ara responsable de Justícia a emparar el magistrat del Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés en la demanda civil que va presentar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont contra ell davant la justícia belga perquè el Congrés i el Senat la reprovessin.

Vaga poc després d'arribar al ministeri

Una tercera censura va arribar per part del Congrés per haver instat a l'Advocacia de l'Estat a descartar la rebel·lió en l'acusació contra els líders independentista a la presó pel procés. Els serveis jurídics de l'Estat van acusar de sedició i el Tribunal Suprem els va condemnar per aquest delicte.

Durant aquests primers mesos, Delgado també va haver de fer front a les exigències salarials i laborals de les associacions de jutges i fiscals, que ella mateixa va abanderar com a vocal de la Unió Progressista de Fiscals (UPF) al Consell Fiscal --òrgan consultiu del Ministeri Públic --contra l'equip ministerial liderat per Rafael Catalá. Ja al capdavant de les negociacions com a ministra, aquests col·lectius van decidir fer una vaga.

Entre les reivindicacions de jutges i fiscals que ha intentat dur a terme és la derogació de l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que estableix el límit temporal dels terminis d'instrucció. Si bé, encara que en diverses ocasions ha retret al PP que estigui paralitzant la seva tramitació en el Congrés presentant més de 60 esmenes, la ministra va exposar que ella no podia fer res directament perquè no pot "usurpar les funcions al Legislatiu".

Finalment, les tensions es van alleujar una vegada es va aprovar la reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ), en la qual es van incloure algunes de les reivindicacions de les associacions sobre drets laborals, permisos i llicències que jutges i fiscals han recuperat, així com l'exigència de criteris de mèrit, capacitat i paritat en els nomenaments d'alts càrrecs en el Tribunal Suprem, Audiència Nacional i Tribunals Superiors de Justícia, la competència de la qual té el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

En aquesta modificació també es va contemplar el canvi en el funcionament de l'òrgan de govern dels jutges. Els seus vocals tornaran a tenir dedicació exclusiva, donant així fi al sistema "presidencialista" impulsat per l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón en 2012; però no obstant això no es va arribar a cap mena d'acord perquè els seus membres siguin triats directament per jutges i magistrats.

Amb aquesta reforma legislativa també s'han posat en marxa mesures urgents incloses al Pacte d'Estat contra la violència de gènere, relacionades amb la formació dels professionals. A més, declara la violència masclista com una especialitat jurídica, com la de Mercantil, Penal, Menors o Social, amb les mateixes proves selectives d'especialització i condicions per a l'ascens dels magistrats en la seva carrera professional.

Així mateix, ha deixat gairebé ultimada l'anunciada futura reforma penal relativa als delictes sexuals, que pròximament s'emportarà al Consell de Ministres, segons han apuntat fonts del Ministeri de Justícia.