"La setmana dels pressupostos", així defineix aquest dilluns la portaveu d'Esquerra Republicana, Raquel Sans, la imminència d'un desbloqueig en les negociacions que els republicans mantenen amb diversos grups de l'oposició per aprovar els nous comptes de la Generalitat. I així ha estat amb el primer acord assolit. El Govern i el PSC han tancat un acord per als pressupostos del 2024, tal com han anunciat aquest dimarts les dues parts a través d'un comunicat. El pacte es va culminar la passada matinada. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el primer secretari del PSC i cap de l'oposició, Salvador Illa, signaran l'acord a les 16 hores al Palau de la Generalitat i n'informaran prèviament. 

Es constata així la informació que ja va avançar Públic després de l'acord a l'Ajuntament de Barcelona i que situaria l'aprovació al Consell Executiu per enviar-los al Parlament aquesta mateixa setmana, probablement aquest dimecres, en una reunió extraordinària, segons expliquen fonts del Govern.

El resum del moment de la negociació seria que ERC ja té al sac un acord amb els socialistes, per altra banda els comuns han aproximat posicions però mantenen la línia vermella del Hard Rock, i que amb Junts el distanciament en diverses matèries com ara la fiscalitat no permet augurar l'entesa. Amb la CUP també es negocia, però des del Govern veuen inabastable un acord.

2.400 milions de pressió

Amb els pressupostos ja en punt d'ebullició però sense haver tancat encara tots els suports necessaris tot i que sí un d'important com el del PSC, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha donat ordre de pressionar els grups de l'oposició que estan negociant, especialment als comuns, amb la munició dels números. Situant els pressupostos com a imprescindibles per a la lluita estructural contra la sequera o per revertir definitivament les retallades efectuades fa més d'una dècada en educació o sanitat.

Es desconeixen les xifres globals que ha articulat la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, més enllà del sostre de despesa aprovat en 36.700 milions. Però sí que s'ha donat a conèixer l'increment pressupostari que inclou aquest pressupost per al 2024, un total de 2.400 milions més respecte al 2023 –un increment del 6,3%– que també suposen un augment substancial de recursos en cultura, indústria, innovació tecnològica, o serveis socials entre molts altres sectors.

Per a la portaveu d'ERC, Raquel Sans, els números canten: "No entendríem que cap formació política estigui disposada a desaprofitar tots aquests recursos". I encara que Sans apunta que els republicans persegueixen aconseguir "l'acord més ampli possible perquè aquests no són els pressupostos del Govern, ni de cap partit, sinó els pressupostos per a la gent", tot indica que els comptes de la Generalitat del 2024 seguiran el mateix camí de l'any anterior. És a dir, l'aprovació amb la majoria d'esquerres entre ERC, PSC i En Comú Podem.

A l'espera dels comuns

Després de tancar l'acord amb el PSC el Govern enfila ara la negociació amb En Comú Podem que es necessari almenys amb l'abstenció. Pel que fa a la negociació amb els comuns, des d'ERC s'admet una aproximació, però els d'Ada Colau mantenen la línia vermella del centre d'oci i casino Hard Rock que exigeixen al Govern d'Aragonès que descarti: "Arxivar per sempre el Hard Rock és la condició mínima per parlar de pressupostos" adverteix el portaveu dels comuns, Joan Mena.

En canvi, per a la portaveu dels republicans, Raquel Sans: "No és qüestió de voler o no, sinó que hi ha una tramitació administrativa en curs. El moment del 'sí' o 'no' al Hard Rock ja va passar". Així doncs, el Govern posa les xifres pressupostàries en un plat de la balança i el Hard Rock a l'altre i insta En Comú Podem a decidir-se. Aquestes serien algunes de les principals xifres:

Lluita contra la sequera

En el marc del ple monogràfic del Parlament sobre la sequera i el canvi climàtic, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va defensar l'aprovació dels comptes del Govern com un element imprescindible en la lluita contra la dura sequera que pateix Catalunya. I va anunciar una inversió en aquest àmbit de 1.045 milions d'euros als nous pressupostos: "1.045 milions per a infraestructures, 1.045 milions per produir més aigua, 1.045 milions per millorar la xarxa d'abastament d'aigua, 1.045 milions per millorar el sistema de reg" , va advertir Aragonès. El president va instar els partits a "deixar de banda els interessos de part" posant l'accent en la "necessitat de construir consensos".

Revertir les endèmiques retallades educatives

El Departament d'Educació i els sindicats CCOO i UGT han signat recentment un acord de millores laborals per al professorat que beneficiarà més de 43.000 docents. Una mesura que totes les parts han definit com la reversió definitiva de les dures retallades educatives efectuades pel Govern de CiU el 2010, però que també està condicionada a l'aprovació dels pressupostos. Segons xifres del Govern, el capítol dedicat a Educació superaria per primer cop els 7.000 milions d'euros, que segons Esquerra es dedicaran a "més professors, menys ràtios d'alumnes per classe i més recursos en general per al món educatiu". El conjunt de mesures pactades amb els sindicats tenen un impacte econòmic de 67,5 milions d'euros per al 2024.

Percentatge històric en cultura i llengua

El Govern preveu destinar al Departament de Cultura l'1,7% del total dels pressupostos del 2024, segons fonts del Palau de la Generalitat. Continua així l'increment pressupostari per a la conselleria que encapçala Natàlia Garriga i s'acosta al percentatge del 2%, l'objectiu marcat per al final de la legislatura. El 2021 la partida era de l'1,1% del total dels comptes. Garriga destaca que el sector cultural "ja nota" l'augment pressupostari i confia a assolir el 2% el 2025. Segons fonts del Govern, aquest increment suposaria un augment del 86% en recursos per a la cultura, la indústria audiovisual i la llengua catalana des de l'inici de la legislatura.

Més recursos en habitatge, sanitat i serveis socials

El Govern adverteix que no aprovar els pressupostos també restarà l'increment de recursos en sanitat i serveis socials, per exemple per a millores al sistema de residències geriàtriques, molt tocat després de la Covid o 20 milions dedicats a reforçar l'atenció en salut mental. El nou pressupost també permetrà un increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que arribaria als 640 euros mensuals, un 4% més. L'indicador és el barem que dóna accés a les prestacions socials -marca si una persona pot tenir accés o no a ajudes com la Renda Garantida de Ciutadania o altres relacionades amb habitatge, alimentació o subministraments-. El Govern també posa l'accent en la construcció prevista de 10.000 habitatges socials.

Afrontar els reptes de la innovació tecnològica

El president de la Generalitat, Pere Aragonés, ha aprofitat el Mobile per anunciar que el pressupost del 2024 de la Generalitat superarà "per primera vegada" la xifra dels 1.000 milions d'euros destinats a investigació, desenvolupament i innovació. Una mostra, ha dit, de "l'aposta del Govern per la reindustrialització del país basada en el coneixement i una mostra que sabem prioritzar els recursos en què hi ha més retorn no només econòmic, no només en forma de llocs de treball, sinó en forma d'oportunitats per a tothom".

Inversió per a la reindustralització de Catalunya

El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha avisat aquest dilluns que si no s'aproven els pressupostos de la Generalitat "es perdran 285 milions en política industrial", una partida que puja un 30% respecte de l'any anterior, segons ha declarat en una entrevista publicada per La Vanguardia.