A Catalunya, uns 280 infants tutelats d'entre zero i sis anys viuen en un centre residencial, segons dades del Govern de la Generalitat. Una situació que la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, considera "inacceptable" i que "cal solucionar el més aviat possible". Ho ha constatat aquest dilluns en una roda de premsa al Departament, en la qual ha anunciat un pla estratègic per abodar la problemàtica i per incentivar l'acollida dels menors que no poden romandre amb la seva família biològica.

Concretament, ha explicat que hi ha 59 menors en centres que tenen cinc anys, 44 en tenen quatre, 43 en tenen tres i n'hi ha 134 d'entre 0 i 3 anys. La xifra de 280 ha augmentat significativament en relació amb l'any passat, quan hi havia registrats 211 infants menors de sis anys. "Mentre es valora la situació d'aquests nens, si poden tornar amb la seva família biològica o si cal activar la via d'adopció, estan en un centre d'acollida. Aquests infants estan ben cuidats, però és primordial que visquin i creixin en un entorn familiar per al seu correcte desenvolupament físic i cognitiu", ha asseverat la consellera.

En aquest sentit, Catalunya és la comunitat autònoma que acumula un nombre més alt, però "l'objectiu és arribar a zero". Martínez Bravo ha apuntat que és hora de "passar a l'acció" a través de diverses mesures a curt i mig termini per garantir el benestar dels infants en famílies d'acollida. Segons ha informat, un 18% dels nens i nenes han patit maltractament físic i un 8% s'ha vist exposat a violència masclista en el seu nucli biològic.

Estancament en el nombre de famílies acollidores

Malgrat l'increment de menors tutelats menors de sis anys, el nombre de famílies acollidores d'infants i adolescents s'ha estancat al voltant de gairebé 800. Mentre que el 2023 n'hi havia 790, enguany n'hi ha 787 arreu de Catalunya. Les famílies acollidores poden ser de diferents modalitats, d'acord amb el període que estan disposades a assumir: poden ser d'urgència i diagnòstic (màxim sis mesos), en modalitat simple (fins a dos anys), permanent i especialitzada (el menor requereix una atenció especial). Les famílies d'urgència són aquelles que tenen cura dels més petits mentre es fa un informe que determini el seu futur, és a dir, si tornen amb els progenitors o no.

Des de la consitució del nou Govern, la consellera Martínez Bravo i el seu equip s'han dedicat a explorar els motius pels quals no hi ha més famílies. Una de les principals problemàtiques és, en primer lloc, que aquests període de sis mesos de les famílies d'urgència s'acaba allargant fins a 18 o 20 mesos perquè els informes no s'executen amb la celeritat que pertoca. 

Així mateix, Drets Socials també ha detectat una "manca d'acompanyament per fer tràmits complexos", atès que molts menors estan en situació administrativa irregular; i que el règim de visites del nen acollit amb la seva família biològica "no s'adapta a la conciliació familiar". Les visites, establertes cada 15 dies, tenen lloc en horari escolar/laboral perquè hi ha d'haver presència d'un tècnic del Departament.

La presidenta de l'Associació de Famílies Acollidores de Barcelona (AFABAR), Inma Espín, que ha assistit a la roda de premsa després de reunir-se amb la consellera, ha explicat a Públic que lluita "perquè canvïin els horaris", ja que la seva filla no sap com justificar haver de sortir de l'escola tan sovint sense haver de revelar que és una nena acollida. 

Mesures per incentivar l'acollida dels menors

Amb tota aquesta informació sobre la taula i després d'escoltar diferents veus de famílies acollidores, el Departament destinarà 2,3 milions en total per reforçar els equips tècnics i millorar la gestó administrativa. A curt termini, contractarà 25 professionals per agilitzar els informes, contractarà un suport (sense concretar) per a la tramitació de la documentació més complexa, es reforçarà la coordinació entre la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) i s'impulsaran accions de difusió per trobar més famílies. "Idealment caldria arribar a les 1.400", ha puntualitzat Martínez Bravo.

A mig termini, buscaran flexibilitzar el règim de visites amb els pares biològics, impulsaran millores fiscals per a les famílies d'acollida i es crearà una taula de coordinació entre la Generalitat, les entitats i les famílies. De moment no s'ha concretat un calendari per a aquestes accions.

La rebuda d'aquest pla estratègic ha estat positiva per part de les famílies acollidores, especialment la voluntat de tenir-los més en compte i escoltar els obstacles que travessen un cop reben la criatura. La presidenta de l'Associació de Famílies Acollidores de Lleida (Afall), Gemma Civit, celebra les mesures anunciaciades i assegura a Públic que "acollir enganxa", però que és una "muntanya russa". I per aquest motiu, cal que l'administració "passi de les paraules als fets".