D'avenços, cap, però balanç positiu i optimisme moderat. Aquest és el missatge que ha trasmés aquest dijous el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, en la seva compareixença al Parlament per donar compte de la primera reunió de la Comissió Bilateral entre la Generalitat i el Govern central, del passat mes d'agost. Una reunió en què no es van produir avenços significatius, segons ha reconegut el propi conseller, però que aquest ha valorat globalment com a positiva. Sobretot, pel que significa en el canvi de relacions entre els dos executius, i –amb matisos– per les perspectives de futur.

"Entre 2011 i 2018 va ser un septenni negre de relacions inexistents o absolutament negatives", ha afirmat Maragall, al·ludint al període dels governs de Mariano Rajoy, i al fet que feia set anys que no es reunia la comissió –prevista en l'Estatut–. En aquest sentit, el conseller ha ressaltat el fet positiu d'haver passat "del maltractament al respecte institucional" en les relacions de la Generalitat amb el Govern central.

No obstant això, Maragall ha reconegut que en la trobada no es van produir avenços significatius en els conflictes oberts entre les dues administracions. No ja en les qüestions més punyents, com la demanda d'un referèndum d'autodeterminació o les reivindicacions entorn de presos polítics i exiliats, sinó tampoc en els aspectes que el Govern central sí que es va mostrar obert a negociar, com ara traspassos de competències o recuperació de lleis socials catalanes suspeses pel Tribunal Constitucional.

Així i tot, Maragall ha defensat mantenir el diàleg amb l'Estat, perquè "no podem posar en espera els drets dels ciutadans de Catalunya", segons ha dit en respsota al diputat de la CUP Carles Riera . "Tenim un mandat de persistir. La comissió bilateral és un modest instrument en aquesta direcció", ha proclamat Maragall.

"Encara estem en procés de recuperació de la normalitat en les relacions, però no hi ha més", ha resumit el conseller, entre realista i optimista. A la vegada, ha considerat que "persistir" en les converses en la Bilateral pot aportar conseqüències pràctiques positives per als catalans, i que aquestes poden arribar "sense cap grau de renúncia" sobre les reivindicacions relatives a presos i exiliats, o al referèndum d'autodeterminació.