Público
Público

El Govern declararà l'alerta per sequera a la conca del Ter-Llobregat, que abasteix cinc milions de persones

En total, a partir d'aquest dimarts ja estaran en alerta 26 comarques i 550 municipis, que acumulen gairebé el 90% de la població catalana. La consellera Jordà subratlla que l'aigua de boca està garantida, però es posaran en marxa restriccions en l'àmbit agrícola, industrial o en el reg de parcs i jardins

02/2022 - Imatge d'arxiu de la cua de l'embassament de la Baells, al Berguedà.
Imatge d'arxiu de la cua de l'embassament de la Baells, al Berguedà. Agència Catalana de l'Aigua

L'escassetat de pluges que des de fa mesos pateix Catalunya provocarà un salt endavant significatiu en la situació de sequera del país, ja que aquest dimarts el Govern declararà la situació d'alerta a la conca del Ter – Llobregat, que abasteix uns 140 municipis -entre els que hi ha Barcelona- i uns cinc milions de persones. Ho ha anunciat la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio.

L'alerta per sequera implicarà la posada en marxa d'un seguit de restriccions en l'ús agrícola, industrial, així com en els regs de parcs i jardins, entre d'altres, però Jordà ha subratllat que l'aigua de boca -l'ús domèstic- està garantit. "La ciutadania no ho notarà, no hi haurà talls d’aigua", ha ressaltat la consellera.

També es declararà l'alerta per sequera a l'àmbit Darnius-Boadella, de manera que ja n'hi haurà 11 de les conques internes en aquesta situació, que acumularan 26 comarques i 550 municipis, amb una població afectada de 6,7 milions de persones, el 87% del total de Catalunya. Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet o Mataró són algunes de les grans ciutats que estaran en alerta per sequera des de dimarts. 

Teresa Jordà: "La ciutadania no ho notarà, no hi haurà talls d’aigua"

Els àmbits que ja estaven en situació d'alerta són els Fluvià Muga -des de finals d'octubre- i, prèviament, Carme Capellades, la capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l'Anoia Gaià, l'Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia.

Els embassaments de les conques internes de Catalunya tot just estan al 33% de la seva capacitat, tot just la meitat de nivell que tenien un any enrere, quan arribaven al 63%. Els embassaments de Susqueda i Sau, que són el més grans de les conques internes amb una capacitat de 233 i 165 hm3, respectivament, estan al 47,6% i 18,3% del seu volum, quan fa 12 mesos estaven al 75,7% (Susqueda) i 52% (Sau).

Quines mesures comporta?

La situació d'alerta és la tercera de les cinc en què l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) classifica l'estat hídric dels municipis catalans, per sota de les d'excepcionalitat i, la més greu, la d'emergència, que comporten restriccions importants en l'ús de l'aigua. En el cas de l'alerta, les mesures impliquen una sèrie de limitacions en alguns usos, com la reducció d'aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

A nivell domèstic, les restriccions afecten determinats usos urbans, com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l'ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d'altres. Així mateix es fixa un màxim de 250 litres per habitant i dia per al consum global d'aigua. L'ús de boca, per tant, segueix garantit.

Pel que fa a la resta de les conques internes, estan en prealerta la capçalera del Llobregat, l'embassament del Llobregat, el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i l'embassament del Ter, de manera que els aqüífers del Baix Ter i el de Tarragona són els únics de les conques internes que es mantindran en situació de normalitat.

La situació hídrica de Catalunya seria més greu sense el funcionament de les dessalinitzadores, que segons l'ACA treballen "al 90% de la seva capacitat", el que suposa una producció mitjana des del gener de 5,4 hm3 al mes. Entre febrer i octubre havien aportat un volum superior als 47 hm3 d'aigua nova, sense la qual les reserves dels embassaments estarien clarament per sota del 30%.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?