El ple de Girona ha aprovat definitivament la municipalització de l'aigua, i la gestió dels serveis d'abastament, distribució i sanejament passarà a ser directa a través de l'empresa pública Cicle de l'Aigua del Ter SA. El ple també ha avalat engegar el procés per reclamar 13,2 milions d'euros per danys i perjudicis i per "incompliments" a Girona SA, el soci privat d'Agissa, l'empresa mixta que durant 28 anys ha gestionat el servei.

Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) era una societat participada pels ajuntaments dels tres municipis i la societat privada Girona SA, que en controlava el 80%. Al seu torn, Girona SA està formada per Aqualia -societat del grup constructor i de serveis FCC-, Agbar i Caixabank.

Ho ha fet dos anys després que el mateix ple rescindís la concessió a Agissa. Aleshores, la resolució del contracte era un pas endavant per municipalitzar el servei i arribava després que es detectessin incompliments contractuals i presumptes "irregularitats" per part de Girona SA. Actualment, hi ha oberta una investigació per apropiació indeguda i que ha d'aclarir si la branca privada de la societat mixta es va enriquir a costa de la part pública.

El gruix dels 13,2 milions que reclamen són per incompliments en matèria d'inversió i de reposició per fer el manteniment de la xarxa (5,4 milions cadascun). També hi ha, però, 1,6 milions en concepte de personal pel cost en estructura directiva i 1,5 per oficines. Aquest darrer punt inclou el lloguer de 6.000 euros al mes que Girona S.A. cobrava a Agissa per les oficines del carrer Ciutadans.

Tant la municipalització de l'aigua com la nova gestió han rebut el suport de l'equip de govern (JxCat i ERC), dels grups Guanyem Girona i PSC i del regidor no adscrit. Només hi ha votat en contra la regidora de Cs. Amb tot, Guanyem Girona i el PSC han matisat el vot favorable i han criticat la gestió de l'equip de govern. Consideren que el procés s'ha allargat més del necessari i que hi ha hagut manca de transparència i de comunicació, tant amb la ciutadania com amb els mateixos treballadors d'Agissa, que passaran a ser empleats de la nova societat quan tot el procés estigui culminat.

El portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas, ha subratllat que la querella que la CUP va presentar per les sospites d'il·legalitats en la gestió de Girona SA ha servit "d'accelerador" per acabar municipalitzant el servei i posar punt final "a un model presumptament corrupte i segur que opac i mal gestionat". Aquí, Salellas ha carregat contra la manca de control que van exercir els ajuntaments durant els anys de gestió d'Agissa.

També considera que, tot i que finalment la gestió passa a ser directa, Girona no ha acabat de culminar un procés que es podria haver traduït en un canvi total de model per, per exemple, garantir l'accés universal a l'aigua.

Per la seva banda, la regidora del PSC Bea Esporrín ha lamentat les declaracions del regidor de Sostenibilitat Martí Terés (JxCat) en què va situar el "pecat original" d'Agissa en la seva adjudicació, sense concurs públic, l'any 1992, tot posant el focus en la gestió que van fer-ne governs socialistes. "Els afectats serien els anys de gestió dels alcaldes Quim Nadal i Anna Pagans, però també Carles Puigdemont i Marta Madrenas", ha afirmat.

Terés no ha entrat en la polèmica i ha assenyalat que culminar la municipalització de la gestió és una fita important per a la ciutat i que el procés ha estat llarg i complex.