Ruth i la seva filla viuen des de fa quatre anys al número 24 del carrer Lancaster, al barri barceloní del Raval. En aquell moment, l'edifici estava ocupat pel Centre Social Guernika, autogestionat per joves activistes que mitjançant el suport mutu tenien l'objectiu de compartir l'espai amb famílies que es trobaven sense habitatges. "No teníem on viure i després de parlar amb l'assemblea ens organitzem perquè m'instal·lés en aquest pis, que porto cuidant i reformant durant tots aquests anys. Després de tant de temps, el considero el meu habitatge legítim ", afirma Ruth.

La història del Lancaster 24 va començar el 2002, quan l'ajuntament va iniciar un Pla de millora urbana (PMU) als carrers Lancaster i Arc del Teatre, en què calia esfondrar diversos edificis. Per aquell temps, moltes de les finques eren propietat municipal. El 2003, el Grup Sastre (ZOTMA / PROMOSASTRE) va comprar Lancaster 24 i altres finques de la zona. El col·lectiu Mares Lancaster 24 (L24) declara que des de llavors, fins a l'any 2006 l'empresa i l'ajuntament de Barcelona van executar el procés de desplaçament dels antics inquilins de l'edifici que majoritàriament tenien contractes indefinits de renda antiga. Però la companyia va entrar en fallida i gairebé totes les finques de la zona van quedar buides i en estat d'abandonament, de manera que el 2012 l'immoble va ser ocupat -la denúncia de la policia per l'ocupació va ser arxivada-.

L'any 2015, pocs abans de les eleccions municipals, l'ajuntament va tornar a activar el pla urbanístic i les obres d'ensorrament a les rodalies van afectar negativament a l'immoble. "Van intentar fer fora les persones diverses vegades posant com a excusa l'estat de l'edifici, però sempre, o els serveis tècnics, o els bombers deien que l'estructura no estava malament i que no justificaven el desallotjament", manifesta Sara, integrant del Col·lectiu Mares L24 .

Al setembre del mateix any, després de la posada en marxa de negociacions amb l'ajuntament, els i les conselleres de Barcelona en Comú -recentment arribades al govern- i l'Oficina de l'Habitatge de Barcelona van assegurar el reallotjament a les persones que ho sol·licitessin.

No obstant això, al 2016 van seguir els ensorraments "sense reallotjaments", debilitant l'edifici i aprovant-se "sense previ avís", la destrucció dels immobles Lancaster 22 i 24. I d'aquí va néixer el Col·lectiu Mares L24, amb l'objectiu que les famílies que vivien a l'edifici no fossin desallotjades.

"Vam decidir que elles eren les protagonistes i les que havien de solucionar aquesta situació. Així que vam començar a reunir-nos per parlar i denunciar obertament el que estava passant ", declara Mar, activista de Mares L24. "Totes tenen en comú la responsabilitat de tenir menors al seu càrrec, de manera que la dinàmica de vida, de lluita, de treball i la perspectiva de solució no és la mateixa que per a altres persones", afirma Sara.

Actualment, a l'edifici viuen cinc mares solteres amb els seus fills i filles i una família a la qual les dones van acollir. A causa del mal estat dels edificis confrontants, les condicions en què viuen empitjoren amb el temps. "Sortim al carrer perquè es conegui la problemàtica i per defensar el dret a un habitatge digne. I hi ha una resistència, no ens anem d'aquí fins que l'ajuntament ens doni una solució ", confessa Ruth.

"Jo estic cansada de tot", diu Ona, ocupant de l'edifici des de fa cinc anys. Explica com l'especulació i els ensorraments han debilitat les condicions de vida i salubritat de la poma. "Pel soroll, no es pot dormir una nit més de dues hores seguides, perquè quan no és el veí de dalt és la discoteca del costat o que a la cantonada s'estan punxant o matant. Tinc una filla que viu amb mi, però la meva situació m'impedeix acollir a la meva altra filla i fill que, per sort, tenen al meu ex-parella. Quan no pots estar amb els teus fills, el teu habitatge no està en condicions, les activitats quotidianes com dutxar-te i rentar la roba són molt difícils, i no pots descansar a la nit, entres en depressió ". 

La mare confessa que no necessita medecines, sinó un pis de lloguer social per a ella i la seva família, que li garanteixi tranquil·litat. "Això ningú ho entén, ni l'assistenta social, ni l'Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament, perquè les que ens atenen no han passat pel nostre, la majoria no són mares i no viuen en la precarietat. Gràcies al suport de les persones que m'entenen i lluiten amb mi és pel que em llevo cada dia ".

A principis de 2017, l'Oficina de l'Habitatge els va comunicar que no hi havia alternatives viables i dignes de reallotjament i que havien d'abandonar l'immoble abans de la primavera. No obstant això, a l'abril, el col·lectiu es va reunir amb la regidora del districte, Gala Pin, i van aconseguir un acord per escrit en el qual l'ajuntament es va comprometre a reallotjar les mares. La data prevista era abans de l'estiu, però les autoritats l'han retardat a setembre, per la manca d'immobles disponibles al barri.

El col·lectiu Mares L24 amb els veïns i veïnes del carrer Lancaster. / Foto cedida per Mares L24

Més enllà de l'activisme

Fa uns anys que la Sara i Mar van deixar de viure al Lancaster 24, però encara mantenen vincles molt forts amb les mares. "Convivim amb elles, som amigues, coneixem les seves intimitats i necessitats, i no només les ajudem en acompanyaments amb els serveis socials o en temes de papers, sinó que col·laborem amb elles en el seu dia a dia", matisa Mar.

Sara explica que al viure amb elles, va més enllà. "Tu coneixes a una persona amb la qual comparteixes part de la teva vida i no la pots deixar tirada. És una qüestió d'amor cap a les persones, de responsabilitat i de lluitar contra l'individualisme ".

De la mateixa manera, creuen que el tema de sortir al carrer i fer comunitat és important, per fer xarxes amb els veïns i veïnes que viuen en condicions similars. Per això, organitzen els menjars "d'anar arreglat" al carrer, una oportunitat per conèixer a les veïnes, sortir de la part privada, i denunciar les situacions en què viuen, ja que Barcelona en general i El Raval, en particular, pateix l'especulació i la gentrificació.

"Han transformat la ciutat en un lloc hostil i això ho hem de trencar, des de la confiança, l'amor i el coneixement. Al Lancaster 24 viu gent tan diversa que no pensàvem que ens anàvem a trobar. Jo he après molt, a fer comunitat i a sentir-me en un ramat amb persones que no tenen res a veure amb la meva família biològica", declara Mar.

El col·lectiu ha passat moltes hores a l'arxiu, investigant tot el relacionat amb el pla urbanístic de la zona. I la conclusió a la que arriben és que la gentrificació, l'especulació, el racisme institucional i el sistema patriarcal fan que aquests llocs "facin olor a mort". "Només hi ha expedients. Les persones són DNI, números, xifres, papers ... El sistema ens anul·la com a persones que tenen la seva història i els seus sentiments, sobretot a la classe treballadora ", afirma Sara.

Foto de la façana de Lancaster 24. / Foto cedida per Mares L24

L'ocupació com a necessitat

Mares L24 denuncia que l'ocupació per necessitat no està contemplada dins del sistema. "Els protocols són molt tancats i exclouen moltes persones", explica Sara. A més, recalca que li sembla un problema molt greu que en una situació de crisi com l'actual, no es reconegui l'ocupació d'edificis abandonats o les economies alternatives. "La pròpia assistenta social va dir que no podia ajudar i que la millor opció era que ocupessin un altre edifici!". No obstant això, si ocupen un altre lloc, perdrien tot l'avanç en el procés i la negociació amb l'ajuntament. "O fomentem l'ocupació com una alternativa real i social, o trobem una via perquè ningú hagi de triar això per necessitat".

Una de les propostes que defensa Mares L24 és el lloguer social en relació al percentatge d'ingressos de les famílies. Creuen que s'hauria d'augmentar el parc públic de pisos de protecció oficial i canviar el sistema perquè els lloguers no fossin privats, amb l'objectiu de protegir les veïnes i assegurar a les persones del barri un sostre a preu just, assequible i sense possibilitat de desallotjaments. Igualment, pensen que s'hauria de començar a multar els bancs i als propietaris privats que tenen pisos buits o en mal estat, i obligar-los a complir el seu deure de rehabilitació i conservació dels edificis. "No només s'han de regularitzar els preus, sinó trencar amb la dinàmica de la propietat privada i la liberalització de l'habitatge", aclareix Sara.

A més del solar de l'àmbit del PMU, al carrer Lancaster hi ha molts habitatges buits i finques exposades a l'especulació de fons inversors. Una de les propostes del col·lectiu és la remunicipalització o l'expropiació legítima d'aquells edificis i descampats amb garantia de reallotjament a la mateixa zona de les mares i dels habitants del carrer que s'enfronten a perills de "mobbing". Això permetria mantenir la vida comunitària i la xarxa de suport mutu que han creat entre elles i els seus veïns.

Perquè, com diu Mar: "un sostre en condicions és la base de la supervivència humana. Les vides de les persones que no poden pagar valen tant i mereixen ser viscudes com les de les altres".