La sortida de Josep Borrell del Ministeri d'Assumptes Exteriors espanyol es fa notar a la política exterior de la Generalitat. La portaveu del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó, ha anunciat que el Consell Executiu ha tornat a aprovar el decret de creació de les delegacions a l'Argentina, Mèxic i Tunísia. Budó ha reivindicat que, amb els nous decrets, es "consolida" la xarxa de representació a l'exterior i la presència de Catalunya a l'Amèrica Llatina i el Magreb.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre cautelarment aquestes iniciatives fa un mes i mig després que el Ministeri d'Exteriors, dirigit per Borrell, interposés un recurs en contra. Ara, la Generalitat les torna a impulsar tenint en compte els requeriments del TSJC. L'espai de diàleg i la voluntat de "desjudicialitzar" el conflicte català arran de les negociacions entre ERC i el PSOE sembla que, de moment, donen un respir a la Conselleria d'Alfred Bosch.

El recurs presentat pel Ministeri afirmava que l'obertura d'aquestes delegacions denigraven la imatge d'Espanya i perjudicava els seus interessos. A més, justificava que les noves delegacions catalanes a l'exterior "van més enllà de les competències que ha de tenir una delegació" i "són summament perjudicials per als interessos de l'Estat".

El Govern facilitarà la representació institucional catalana tant a l'Argentina com a Uruguai i el conjunt del conus sud del continent, arribant de retruc a Paraguai i Xile. Pel que fa a Mèxic, el Govern ha anunciat que la delegació tindrà la seva capital a la Ciutat de Mèxic i que també assumirà la presència de la Generalitat als països de l'Amèrica Central.

Pel que fa a Tunísia, també s'instal·larà la delegació a la capital del país, Tunis, i potenciarà la presència institucional al nord de l'Àfrica, facilitant les relacions amb països veïns com ara Argèlia o el Marroc.

La guerra de les delegacions catalanes

El conflicte amb les delegacions exteriors de la Generalitat té els seus inicis amb l'aplicació de l'article 155, després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. En aquell moment, el Govern espanyol de Mariano Rajoy va reforçar la tesi sobre l'ús de la de l'acció exterior de la Generalitat com una eina de difusió del Procés. Rajoy va aturar l'activitat exterior de la Generalitat i va dictaminar el tancament del Diplocat, un consorci publicoprivat on la Generalita participa; una decisió que el Tribunal Suprem va ratificar rebutjant les peticions de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) d'aplicar mesures cautelars.

La línia del Partit Popular va trobar continuïtat després de la moció de censura a Rajoy amb l'arribada de Josep Borrell al capdavant del Ministeri d'Exteriors. El restabliment del Govern de la Generalitat amb Ernest Maracall al capdavant de la Conselleria d'Exteriors va ordenar la reobertura de les delegacions de Bèlgica, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Suïssa i els Estats Units. De seguida, Borrell va anunciar que recorreria l'obertura d'aquestes, però el TSJC ho va rebutjar. Per contra, mesos més tard el Tribunal Constitucional suspendria cautelarment durant cinc mesos el desenvolupament de tot el Pla Estratègic d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea.

El passat octubre, Borrell va tornar a portar al TSJC l'obertura de delegacions catalanes, aquest cop les de l'Argentina, Mèxic i Tunísia, aprovades l'estiu pel Govern i suspeses cautelarment per l'alt tribunal. Amb la sortida de Borrell de l'Executiu espanyol i l'entrada de la nova Ministra, Arancha González Laya, la Generalitat segueix endavant amb la seva política exterior sense, de moment, cap reacció a la Moncloa.