El dèficit fiscal és el principal problema per l'autogovern a Catalunya, que veu també any rere any i de manera "estructural" la inexecució de la inversió prevista de l'Estat. "Dins la Unió Europea, Catalunya està als vagons de davant pel que fa a regions amb més PIB, mentre que en benestar social se situa als de la cua", ha reblat Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra, traçant una línia directa entre ambdós fenòmens.

Aquestes conclusions formen part de l'Informe Autogovern 2022, un estudi que ha fet per primera vegada l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, que pertany a la Generalitat. L'objectiu és iniciar un "balanç periòdic" de la tasca de la institució.

El director de l'Institut, Joan Ridao, ha apuntat al "canvi cultural" de l'última dècada pel que fa a l'avaluació ciutadana de les polítiques públiques i ha destacat que faltava una eina com la presentada.

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat en la presentació que "el panorama polític ha canviat" i ha destacat el creixement de l'extrema dreta com a preocupació ciutadana. Tot i això, ha posat en valor que "les institucions catalanes mantenen la confiança".

22.000 milions que llasten el benestar ciutadà

El dèficit fiscal, que pel 2021 el Govern ha situat en 22.000 milions d'euros, suposa un llast per una economia que segons Amat se situaria en la posició 25 en un rànquing mundial. "El dèficit fiscal vol dir que s'empitjora el benestar de la gent i el nivell de competitivitat de Catalunya", ha apuntat el catedràtic, autor del capítol dedicat a aquest àmbit.

L'elevada internacionalització de l'economia és un dels factors que incideix en la competitivitat, però tanmateix això no es tradueix d'igual manera en benestar en una societat marcada per un 30% de risc de pobresa. "El cubell de la riquesa té un forat, que és el dèficit fiscal, i un forat més petit que són la burocràcia i les càrregues administratives".

A més, la manca d'execució de la inversió prevista per l'Estat també hi incideix, amb unes xifres de prop del 15%, mentre la mitjana estatal és del 25%. Amb tot plegat, Amat ha apuntat que en els últims 10 anys Catalunya ha perdut riquesa per càpita.

Més autogovern, una demanda transversal

D'altra banda, el pessimisme polític i la "clara irresolució" del conflicte amb l'Estat travessen l'estat d'opinió dels catalans. Berta Barbet, tècnica de recerca de l'Observatori Català de la Joventut i autora del capítol dedicat a aquest àmbit, ha destacat la demanda "que el conflicte no pari la gestió del dia a dia".

Barbet també ha afirmat que el reclam de més autogovern és transversal entre els catalans, independentment de la seva forma preferida -autonomia, Estat independent o Estat federal. "La majoria de població vol un augment de l'autogovern, i també creix el nombre de persones que volen exercir el dret a decidir".