El Govern de la Generalitat ha volgut tranquil·litzar als membres de les meses electorals del referèndum d'aquest diumenge assegurant que qualsevol multa que els pogués imposar l'Estat seria "il·legal". Així s'ha expressat el conseller de Justícia, Carles Mundó, en una compareixença en què ha desgranat un "decàleg de violacions de l'actualitat" que hauria comés el Govern central en les seves actuacions per impedir l'1-O, i en què ha anunciat accions legals contra aquestes mateixes actuacions, en la forma de sengles querelles contra el fiscal general de l'Estat i el fiscal superior de Catalunya.

"Hauríem de preguntar a qui tingui la pretensió d'imposat multes il·legals com s'ho faran per cobrar-les", ha afirmat Mundó, en compareixença aquest divendres al Centre Internacional de Premsa de Mediapro. Mundó feia referència a l'advertiment fet poc abans per l'Agència Estatal de Protecció de Dades que els membres de les meses electorals podrien cometre una "vulneració" de la llei de protecció de dades sancionada amb multes d'entre 40.000 i 300.000 euros. El conseller ha interpretat aquesta amenaça com destinada a "intimidar" i "coaccionar" les persones designades per integrar les meses, i ha assenyalat que un particular no pot ser sancionat per aquesta normativa perquè un "ni es funcionari públic, ni titular d'un fitxer de dades".

En aquest sentit, Mundó ha recordat que l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ja ha desmentit la seva homòloga estatal, en precisar que els integrants de les meses "no són responsables del tractament" de les dades del cens electoral, ja que l'únic responsable és "l'administració electoral corresponent".

El conseller de Justicia de la Generalitat intervé a l'IPBC de Barcelona instal·lat pel referèndum / M.D.

El conseller ha anunciat igualment que la Generalitat ha presentat una querella contra el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i contra el fiscal superior de Catalunya, José Manuel Romero de Tejeda, pels presumptes delictes de "prevaricació i usurpació de funcions" en les seves actuacions contra el referèndum. El Govern català també ha recorregut l'ordre del Tribunal de Justícia als Mossos perquè precintin els col·legis electorals de l'1-O.

"Una causa general contra l'independentisme"

"L'Estat ha organitzat una causa general contra l'independentisme", ha dit i ha acusat el govern de Mariano Rajoy de "fer saltar l'Estat de dret" per "intentar guanyar des dels despatxos o, si fa falta, des de les clavegueres de l'Estat, allò que no pot guanyar a les urnes ni al carrer". En aquest sentit, Mundó ha enumerat una llista de deu "violacions de la legalitat" que la Generalitat considera que han comés el Govern central i els aparells de l'Estat els darrers dies, per "intentar impedir el referèndum" passant per sobre de la "divisió de poders". Unes vulneracions de la legalitat que, a parer de la Generalitat, comencen des de la pròpia "persecució penal d'un fet que no és delicte". "Convocar, organitzar i celebrar un referèndum no és delicte", ha recalcat Mundó, que ha recordat que aquesta figura es va despenalitzar a les Corts espanyoles el 2005, i que, per tant, veu un "decorat jurídic" en totes les actuacions contra l'1-O.

El Govern català també considera com una violació de drets el desplegament a Catalunya d'efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Tant perquè atempta contra "els principis de proporcionalitat oportunitat i congruència" que fixa la llei orgànica de Cossos i Foces de Seguretat de l'Estat, com pel fet que es produeix "en un context d'alerta terrorista quatre sobre cinc". "De forma irresponsable, el Govern espanyol ha prioritzat perseguir urnes, paperetes i càrrecs públics abans que perseguir l'amenaça terrorista", ha lamentat Mundó. Que també ha considerat irregular la designació "d'un coronel de la Guàrdia Civil" per coordinar els Mossos d'Esquadra en les actuacions contra l'1-O dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè contravé l'Estatut.

Mundó ha explicat que tampoc estaria ajustada a dret la "intervenció de les finances" de la Generalitat, en tant que suposa una aplicació "per la porta del darerre" de l'article 155 de la Constitució, que faculta l'Estat a intervenir una Comunitat Autònoma, prèvia aprovació del Senat.

El conseller també veu vulneració de drets en actuacions policials com ara "escorcolls sense ordre judicial" o "violació de correspondència", així com en tancaments de llocs web i prohibició d'actes de campanya.

El conseller ha considerat també un "abús" la denúncia de la Fiscalia per un presumpte delicte de sedició en les manifestacions ciutadanes de dimecres de la setmana passada, després que la Guàrdia Civil irrompés en diverses conselleries i detingués més de mitja dotzena de càrrecs de la Generalitat. Mundó ha recordat que les manifestacions van ser completament "pacífiques i ordenades", i ha expressat que "ni amb mala fe" s'hi podria veure indicis d'un delicte de sedició. El conseller ha considerat "vergonyosa" la denúncia de la Fiscalia, i ha indicat igualment que l'Audiència Nacional, que l'ha admès a tràmit, "és incompetent" per jutjar-la.

La Generalitat, finalment, considera fora de "cobertura judicial" les citacions "al 75% d'alcaldes de Catalunya" per part de la Fiscalia, des del moment que aquest s'hauria d'inhibir per estar el cas ja en mans d'un jutge.