Un informe de la Xarxa d'Entitats pel Padró 2024 denuncia que 37 ajuntaments catalans no estarien empadronant de "manera àgil" a tothom que ho sol·licita i, en sis poblacions, la situació s'ha complicat de "de manera significativa" respecte de fa un any, quan els ajuntaments assenyalats eren poc més de 30. Barcelona, Lleida, l'Hospitalet de Llobregat, Calafell, Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Gramenet encapçalen el rànquing.

Diverses entitats socials, entre les quals hi ha Lafede, la Coordinadora Obrim Fronteres i la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), alerten que les grans ciutats són les que més vulneren aquest dret, que afecta sobretot persones migrades. "En general, la situació empitjora, no només pel nombre de municipis, que són més, també perquè hi ha certa impunitat", ha afirmat Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres. De fet, el document recull l'existència "d'indicis de racisme o discriminació" a 13 municipis. 

Concretament, els municipis detectats que vulneren el dret al padró són: Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, el Masnou, Figueres, Igualada, l'Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú.

Aquests municipis representen una població total de 3,2 milions d'habitants, el 40% de la població de Catalunya. En canvi, els municipis que empadronen sense incidències representen el 4,5% de la ciutadania catalana, segons les dades recollides.

Principals vulneracions

Entre les principals vulneracions que assenyalen les entitats hi ha la manca d'informació i els protocols "poc clars" per sol·licitar el padró. Segons Laia Costa, membre de la Fundació Ficat, molts ajuntaments no fan públics els circuits que s'han de seguir per poder-se empadronar, ni tampoc els requisits que s'han de complir. A més, segons les entitats, gran part dels consistoris assenyalats apliquen "arbitràriament" aquests criteris "en funció de qui atenen".

Les entitats també denuncien que els formularis d'empadronament tampoc contemplen la totalitat de situacions en què es troben les persones que sol·liciten l'empadronament i que es troben en exclusió social, com pot ser el relloguer d'habitacions, el sensellarisme o els infrahabitatges.

Entre d'altres, també posen el punt de mira en els requisits "excessius i innecessaris" que demanen algunes administracions locals o la primera trava amb què es troben els sol·licitants, que és l'accés a la cita prèvia. Segons l'informe presentat, en set municipis sobre els quals es disposen dades no es dona cita de manera "immediata o àgil" i en sis casos només es pot aconseguir de forma digital.  

Barcelona, on més empitjora la situació

D'entre els 37 ajuntaments assenyalats, n'hi ha sis on les entitats diuen que la situació ha empitjorat "significativament". Es tracta de Barcelona, Calafell, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Gramenet.

En el cas de la capital catalana, l'empitjorament, segons les entitats, s'hauria produït arran del canvi aplicat pel consistori en l'aplicació de l'empadronament col·lectiu en seu d'entitats. En aquest sentit, els membres de la Xarxa d'Entitats pel Padró han denunciat que, fins fa poc, moltes persones s'empadronaven a Barcelona perquè el procediment en aquesta ciutat era "més garantista".

Tanmateix, des de l'arribada del PSC al govern municipal, han detectat un empitjorament de la situació i han assegurat que hi ha casos de persones que porten "molts mesos" intentant empadronar-se a la capital.