Público
Público

La Fundació Migra Studium constata que el CIE de Barcelona reclou de forma "innecessària" estrangers inexpulsables

L'organització ha detectat la presència de menors al centre i en reclama el tancament definitiu, subratllant que s'hi vulneren drets.

L'entrada al CIE de la Zona Franca de Barcelona. / ANNA PALOU

europa press

La Fundació Migra Studium que acompanya interns del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona des de fa sis anys ha constatat que es reclou estrangers que són inexpulsables, per la qual cosa se'ls priva de llibertat de forma "innecessària" en no poder-se concloure el procés d'expulsió. En una roda de premsa per presentar les conclusions dels acompanyaments realitzats pel seu equip de voluntaris a 146 interns de setembre a desembre del 2016 -des de la seva reobertura-, l'advocat i col·laborador de la fundació Josetxo Ordónez ha explicat que s'està utilitzant el CIE "com a alberg temporal per a inexpulsables".

Ha valorat que si les autoritats saben que els interns són inexpulsables "no haurien de passar pel CIE sinó anar directament a les entitats d'acolliment". "El CIE és per garantir expulsió, i si aquestes persones són inexpulsables per què internar-les", s'ha preguntat l'advocat, que considera que es fa un ús injust de la privació de llibertat, desnaturalitzant l'internament del CIE, i jurídicament és un horror, ha conclòs.

Arriben a aquesta conclusió perquè més de la meitat dels interns visitats -un 56,16%- van ser posats en llibertat sense ser expulsats, una xifra a l'alça respecte a anys anteriors, i malgrat això molts van passar uns 40 dies privats de llibertat. Segons aquesta fundació, entre setembre i desembre del 2016 van passar pel centre 640 persones, i ells van atendre 146 de les 313 demandes rebudes; d'aquestes persones ateses, un 54% són algerians i un 13% marroquins.

Segons la responsable del grup de visites de Migra Studium, Margarita García, han constatat en les seves visites una presència molt alta de joves i d'alguns menors, dels quals dos van ser reconeguts per l'administració i van sortir en llibertat en comprovar-se que tenien aquesta condició. No obstant això, del total de 313 demandes d'atenció rebudes pel seu equip, 83 persones es van declarar menors, encara que d'aquests solament van tenir l'oportunitat d'atendre'n 23. Ha explicat que molts d'ells no volen ser considerats menors de manera oficial i no ho manifesten a les autoritats per por que els pugui afectar negativament, i que per això solament s'han descobert oficialment dos casos aquest 2016.

A més, Migra Studium ha comprovat que al CIE hi ha persones en altres situacions de vulnerabilitat i risc com per exemple amb malalties físiques o mentals, sol·licitants d'asil, cònjuges o parelles de fet de ciutadans espanyols -que no poden renovar el seu permís de residència per haver estat condemnats-, persones amb fills a càrrec, sense possibilitat d'accés a intèrpret o amb riscos de maltractament en origen.

Les dades contradiuen Interior

Segons l'informe, gairebé el 75% dels interns visitats no tenien antecedents penals i solament el 18% estava imputat o processat en un procediment judicial pendent de sentència, per la qual cosa posen en dubte el discurs del Ministeri de l'Interior que assegura que s'interna i expulsa delinqüents o persones d'alta perillositat.

La directora de Migra Studium, Mari Carmen de la Fuente, ha expressat que també suposa un "reconeixement del sofriment que hi ha en el CIE" i ha reclamat seguir amb el treball diari als centres i la lluita pel seu tancament definitiu.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?