Lleialtat és una paraula que casa força bé amb Francisco Casavella, l'escriptor que aquest diumenge 15 d'octubre hauria fet 60 anys i que compta amb una tropa d'amics, editors, llibreters i lectors que han fet possible que Barcelona li dediqui un homenatge. I no un d'aquests on parlen molt les autoritats i s'escolta poc al creador o la tesi de l'homenatjat, sinó un homenatge fet a partir de l'admiració que desperta Casavella, també entre l'equip de l'Institut de Cultura de Barcelona i Biblioteques de Barcelona.

Pels que encara no han obert la porta a Casavella, El día del Watusi és potser el més conegut del que va escriure, es tracta d'un volum que aplega tres novel·les formada per Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003). A l'escenari que desplega Casavella en aquesta trilogia trobem la Transició i les corrupteles d'una ciutat que en nom de les Olímpiades del 92 es comença a vendre l'ànima.

Francisco Casavella va morir el 2008 d'un atac de cor als 45 anys. Segons expliquen els que el van conèixer, tant podia trobar-se còmode als bars del Paral·lel com a Il Giardinetto. "Casavella era bastante así, un submarinista nato del inframundo que iba emergiendo a la superfície y les contaba a los hombres de secano y los serios de la pipa lo que había visto por ahí abajo", escriu Kiko Amat al text que encapçala la sisena edició del Watusi i publicada per Anagrama.

Sobre aquesta característica de Casavella, Carles Zanón escriu "la lealtad de la calle, el cyborg con cabeza de intelectual y cabeza de chabolista". Topem altre cop amb la lleialtat, que en el fer i escriure de Casavella té molt a veure amb mantenir-se ferm en la recerca de la genuïnitat de la condició humana.

L'escriptor Miqui Otero és el comissari de l'homenatge a Casavella, i sobre la vigència d'El día del Watusi assegura que és total. "Una de les llums amb les quals es pot analitzar és que es tracta d'una novel·la visionària, Casavella va anticipar això que ara diuen els polítics i representants d'empreses de controlar i primar la idea del relat per sobre de l'argument. Tota la trama del Watusi va d'això de qüestionar el relat oficial. Tota la novel·la és un informe que li encarrega un esbirro d'un empresari corrupte, i és impossible no pensar en Villarejo i tot plegat. Si ens fixem en la segona entrega de la trilogia, arrenca amb cita cubista de Jordi Pujol. Casavella es va anticipar…".

Transició d'un "país dramàtic" a un "país imbècil"

La narrativa de Casavella connecta amb la de Juan Marsé i la de Vázquez Montalban de qui Navona ara publica Los papeles de Admunsen, obra fins ara inèdita. Potser, al capdavall aquesta Barcelona Watusi no està condemanda a l'extinció…

El que és incostentable és que El día del Watusi aplega tres novel·les que sumen gairebé mil pàgines i que comença amb una Barcelona del final del franquisme, que passa per la Transició i arriba fins a les Olimpíades del 92. "Ell reuneix diferents corrupcions, i explica la transició d'un país dramàtic a un país imbecil, el dels fills de la por als pares de la supèrbia. Ell cobreix aquest arc històric", sosté Otero.

L'homenatge d'aquest diumenge arrencarà amb tres rutes guiades pel barri de Sant Antoni, on va néixer l'escriptor, però el centre de la festa serà el Castell de Montjuïc, on hi haurà música en directe a càrrec de Yumitus del Pichón, Josele Santiago acompanyat per David Krahe, Los Perlas, Martí Sales, i del DJ Ragna que posarà la banda sonora de tota la jornada, avançant en els diversos estils i cançons que recorren aquest llibre.

També s'oferiran lectures (a càrrec de David Caño i Joan Riambau), taules rodones amb Laura Fernández i Silvia Sesé, entre d'altres, i dos monòlegs amb banda sonora en directe a càrrec dels actors i músics: Bruna Cusí, Raynald Colom, Àlex Monner i David Climent, sota la direcció d'Iván Morales. Precisament, el trompetisa Raynald Colom va descobrir a Casavella per Iván Morales: "vaig llegir el Watusi i vaig veure que hi havia un document que parla de la Barcelona sovint oblidada que és la dels baixos fons. Per a mi és un llibre molt proper perquè els meus avis són del Raval, i ara que la ciutat està destrossada amb tot el turisme està molt bé recordar que hi ha més coses…".

Francisco Casavella ja no hi és, i seria fantàstic poder trobar-se amb ell en una barra de bar i parlar sobre la Barcelona on llogar un pis en solitari està fora de l'abast de la majoria. El darrer que va escriure va ser Lo que sé de los vampiros, guanyadora del Nadal el 2008.

De la seva producció literària, El día del Watusi marca la diferència i el situa a la lliga dels escritptors que toquen el moll de l'os de la literatura i fan llibres que se't claven ben endins i t'acompanyen fins que et dura la memòria. Però no és l'únic, Un enano español se suicida en Las Vegas o El triunfo, són molt recomanables. És impossible què més hauria escrit, però el que sí que podem fer és rellegir-lo i celebrar que Casavella torna a la pista.