Molts contes de Francis Scott Fitzgerald ens traslladen a l'eufòria dels anys vint del segle passat i a la posterior depressió que els va precedir, sobretot els de l'era del jazz... però no ens despistem que això no va de parlar de la narrativa del pare d'El gran Gatsby, sinó de L'excepcionalitat permanent d'Ignasi Gozalo Salellas.

Un llibre publicat per Anagrama i on l'autor arrenca la introducció dient això: "No és que estiguem als anys 1920, és que estem en uns nous anys vint que repliquen, amb tècniques contemporànies, el laboratori ideològic dels terribles anys trenta del segle passat, forja no tan sols d'una suma inèdita de tirans, sinó també de la idea del mal absolut".

Dividit en set capítols, l'autor planteja a cadascun d'ells una excepcionalitat diferent com les restriccions imposades durant el confinament, el règim global de control informatiu, l'onada creixent d'autoritarisme o les diferents respostes a les onades migratòries. D'aquesta manera, entre la crònica i l'assaig breu, aquest doctor per la Universitat de Pensilvània, assagista i professor de Comunicació i Filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya ens convida a reflexionar sobre les formes de dominació del present, en definitiva els mecanismes de control que rebem en el nostre dia a dia.

"De totes les formes d'apocalipsi que ens acorralen en el nostre dia a dia, en destaquen dues: la política i l'ecològica, cadascuna amb les seves pròpies tècniques d'alarma social", apunta Gozalo Salellas. L'autor fila un relat on se'ns presenta un escenari farcit de catàstrofes i distopies. I és que, per a ell, la distopia ja no forma part de la ficció i s'ha filtrat a la nostra quotidianitat, i ho il·lustra amb fets de l'actualitat recent com la victòria de Trump, el Procés català, la crisi de salut mental entre els joves o el ressorgiment de l'ecofeixisme.

De l'estat d'excepció, ja en coneixem la definició, és aquell en el qual l'estat de dret se suspèn i això vol dir que queda suspès el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. Nascut a Darnius (Alt Empordà) el 1977, Ignasi Gozalo Salellas, després d'haver escrit i paït L'excepcionalitat permanent considera que a les nostres mans queda "pensar nous mons col·lectius, tornar a l'àgora pública" i a "oposar-se a les formes d'Estat que ens esgoten mitjançant la quotidianitat de la crisi. A enfrontar-nos a qualsevol expressió de l'excepcionalitat permanent, en definitiva".

Per tot plegat, pel que fa al paper de la literatura i de l'art en general, a l'autor li agradaria que ja no sigui tant el de crear ficcions com el de crear "realitats capaces d'articular utopies que no siguin perfectes ni totalitàries sinó, més aviat, impures i complementàries".