Dos morts i dos ferits, un dels quals es troba en estat crític. Aquest és el tràgic balanç de l'atropellament d'un grup de vuit ciclistes protagonitzat per un conductor diumenge al matí a Castellbisbal (Vallès Occidental). L'autor del sinistre, un home que va fugir, va ser detingut hores després pels Mossos d'Esquadra a Martorell, municipi on s'havia localitzat el cotxe amb què s'havia comès l'atropellament.

Els fets han tornat a posar de manifest la vulnerabilitat del cada vegada més nombrós col·lectiu ciclista quan surt a la carretera i han fet reaparèixer la demanda d'aplicació de mesures diverses per reduir situacions d'aquest tipus, que malauradament es repeteixen. En el que portem d'any, només a Catalunya ja han mort sis ciclistes víctimes d'atropellaments de cotxes.

"Que els cotxes hagin de deixar un metre i mig de distància [quan avancen ciclistes] ja és una mesura vàlida, però també caldria arreglar els vorals [de les carreteres]", apunta Salvador Bigas, vocal de seguretat viària de la Federació Catalana de Ciclisme. "El que veiem difícil, però, és com s'erradica la gent que agafa el cotxe beguda o drogada, que és la responsable del 99% dels atropellaments. Com ho controles i com ho evites?", afegeix.

El dirigent federatiu reclama també que s'apliqui "amb més contundència la llei", que des del febrer del 2019 castiga amb fins a nou anys de presó els conductors imprudents responsables d'accidents amb vianants o ciclistes morts o ferits, i que fixa una pena de fins a quatre anys si abandonen el lloc del sinistre.

Després de conèixer l'atropellament, el mateix diumenge la Federació Catalana de Ciclisme va emetre un dur comunicat en què denunciava que "com cada cap de setmana, grups de ciclistes hem sortit a la carretera per gaudir de bona companyia i de la bicicleta, però com ja va sent massa habitual els ciclistes hem de compartir espai amb assassins que, amb una arma a la mà en forma de cotxe, es disposen a matar de forma indiscriminada". I es qüestionava "quantes manifestacions multitudinàries més de ciclistes s'hauran de fer per demanar una reacció contundent dels col·lectius que poden evitar aquest tipus d'actes?".

Bigas admet que els "últims anys s'ha millorat la conducta dels conductors, però també notem com n'hi ha que van com bojos i circulen de qualsevol manera", amb el perill que això implica pels usuaris més vulnerables de la xarxa viària.

La importància de la prevenció

El president del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Carles Benito, considera que "es poden fer moltes coses" per millorar la situació, perquè "en aquest país s'ha fet molt poquet, més enllà d'obligar els ciclistes a portar a casc i posar la senyalització del metre i mig [pels avançaments]". Nascut el 2001, el BACC és una associació de ciclistes urbans dedicada a impulsar la bici com a mitjà de transport i a defensar els drets i deures dels ciclistes.

Benito exposa que els aspectes a treballar es poden resumir en tres àmbits: "la prevenció, que seria el més important perquè és el que garanteix que no hi haurà el sinistre; el manteniment [de la via], que és el que millora la situació en el moment dels fets; i la reparació de les víctimes, per fer impossible "que atropellar ciclistes sigui gratis".

Pel que fa a la prevenció, el president del BACC reclama que hi hagi avenços "en cursos de conducció en protecció dels col·lectius més vulnerables, com ara els ciclistes". "No hi ha un esperit de formació contínua i et trobes que la majoria de conductors no tenen el coneixement tècnic per avançar un ciclista de forma segura". A més a més, també posa el focus en l'alcohol i les drogues, ja que estan presents en "la pràctica totalitat d'atropellaments mortals", i aposta per mecanismes que bloquegin l'ús del vehicle si el conductor va begut o drogat.

A nivell d'infraestructura, reivindica que es millori de manera notable "el manteniment dels vorals", perquè sovint estan "impracticables" i això comporta que els ciclistes es vegin obligats a circular pel mig de la calçada. Una altra qüestió és avançar en "desdoblaments" per "garantir la seguretat" en carreteres en què hi ha molt de trànsit tant de grups de ciclistes com de cotxes i cita com a exemple paradigmàtic la carretera de les corbes del Garraf. En qualsevol cas, també destaca que l'increment de persones que surten amb la bici contribueix a augmentar la "percepció de seguretat" del propi col·lectiu.

Enduriment del Codi Penal des del 2019

Pel que fa a la reparació, la situació va canviar el febrer del 2019, quan finalment va aprovar-se la reforma del Codi penal que augmentava les condemnes pels atropellaments a ciclistes o vianants conseqüència d'una conducció imprudent. La modificació va tenir com a impulsora Anna González, una veïna de la Seu d'Urgell que va quedar-se vídua després que un camioner atropellés el seu marit quan aquest circulava amb bici. Després del sinistre, el camioner va fugir.

González va recollir més de 320.000 signatures a través de Change.org en la campanya per aconseguir la modificació del codi penal, que va endurir les penes fins a un màxim de nou anys de presó, a banda de quatre anys més si l'autor dels fets fuig.

Ara mateix està en tramitació al Senat una nova modificació del Codi Penal en matèria d'imprudència en la conducció de vehicles a motor o ciclomotor per augmentar la protecció de les víctimes, concretament per impossibilitar que un jutge o un tribunal dictamini que no existeix delicte penal quan hi ha "indicis d'imprudència greu" per part del conductor.

Senyalització intel·ligent que detecta ciclistes

D'altra banda, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha confirmat que impulsarà un nou sistema de senyals de velocitat variable per millorar la seguretat dels ciclistes. Segons ha detallat el seu director, Ramon Lamiel, en una entrevista a RAC1, els dispositius s’activaran quan detectin que hi ha ciclistes per indicar a la resta de vehicles l’obligació de reduir la velocitat. "El pas de la persona o grup que vagi amb bicicleta dispararà l’avís contra els senyals instal·lats per avisar els conductors de la situació", ha afegit.

Les primeres proves d'aquest sistema arrencaran durant el setembre en "un o dos túnels" de la xarxa de carreteres catalanes , amb l'objectiu posterior que s'instal·li en les vies en què hi ha "una barreja de trànsit" i que puguin generar "inseguretat" als col·lectius més vulnerables. "No es pot fer en totes les carreteres ni és la intenció, però servirà per reforçar la senyalització fixa ja existent", ha reblat Lamiel. Paral·lelament també es posaran en marxa les anomenades "cruïlles intel·ligents", en què s’avisarà els vehicles de les entrades de ciclistes des d’una urbanització, començant per la C-17 de Centelles cap a Vic.