El Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, ha donat a conèixer aquest dilluns que el ministeri públic interposat una querella contra el president de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta del Govern per delictes de rebel·lió, sedició i malversació a l'Audiència Nacional i ha dirigit una segona querella al Suprem contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa que van tramitar la declaració d'independència.

Maza ha explicat que en les querelles es demana que siguin citats els querellats "amb vista a l'eventual sol·licitud de mesures cautelars, atenent a la gravetat dels fets i dels delictes imputats". En cas d'incompareixença, el fiscal demana la seva "immediata detenció".

El fiscal ha detallat que la primera querella davant l'Audiència Nacional es dirigeix ​​contra "els principals responsables polítics de la Generalitat de Catalunya, que amb les seves decisions i actes al llarg d'aquests dos últims anys han produït una crisi institucional que va culminar amb la declaració unilateral d'independència", realitzada "amb total menyspreu a la nostra Constitució ".

La segona querella s'ha presentat aquest mateix dilluns davant del Tribunal Suprem, ja que la major part dels membres de la Mesa del Parlament conserven el seu aforament, com a membres la Diputació Permanent un cop dissolt del Parlament.

Segons la Fiscalia, Forcadell i tots els integrants de la Mesa del Parlament van facilitar, amb els seus vots, la tramitació de la declaració d'independència.

"Actes de violència" dels votants, segons la Fiscalia

La presidenta i els diputats independentistes van possibilitar amb els seus acords, ha dit Maza, "la culminació del procés independentista", facilitant la votació de la declaració d'independència al Parlament.
 
La "rebel·lió", però, segons el fiscal, es va consumar des del moment en que es va convocar el referèndum d'autodeterminació. Se'ls acusa de tal cosa, afirma el ministeri públic, per tal de protegir "els fonaments de l'Estat de dret", "dinamitats pels querellats".

El delicte de rebel·lió es pot castigar amb condemna de fins a 30 anys de presó. 

Els consellers de la Generalitat eren "plenament conscients" que, el passat 1 d'octubre, la "muchedumbre"" que va anar a votar  "anava a protagonitzar, com així va passar, actes de violència material i física per a la consecució d'aquest fi primari de celebrar el referèndum", afirma la Fiscalia en la querella presentada davant l'Audiència Nacional.

"Sabien que estaven incitant a les multituds per intimidar els agents policials i perquè aquests no poguessin fer efectiu el mandat judicial i perquè, en definitiva, no pogués prevaler l'imperi de la llei", indica el ministeri públic en el seu escrit. 

"La consigna repetida des del Govern, els grups parlamentaris independentistes i les entitats sobiranistes, de la 'resistència pacífica' -afegeix la querella- no era sinó un eufemisme del que en realitat consistia en una incitació, difosa amb publicitat i dirigida als sectors independentistes de la població, perquè s'oposessin i fessin davant de l'actuació dels agents.

Com a jurisprudència, la Fiscalia cita la sentència del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, en la qual el Tribunal Suprem deia que el delicte de rebel·lió es pot dur a terme "de manera incruenta".

El fiscal general ha recalcat que "a partir d'ara la Fiscalia continuarà exercint les seves funcions des de la imparcialitat i amb estricta observança del que disposa la llei, per garantir el respecte a l'Estat de dret, a l'ordre constitucional i al nostre sistema de convivència, greument afectat per les conductes que motiven les querelles ".

En la compareixença, Maza ha estat acompanyat del fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso; el tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas; el fiscal en cap de la Inspecció de la Fiscalia, Fausto Cartagena, i del fiscal en cap de la Secretaria Tècnica, José Miguel de la Rosa.