En l'última sessió del judici, la Fiscalia ha mantingut aquest dimecres la petició de pena per a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, per les suposades irregularitats comeses durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que es va allargar del 2013 al 2017.. El ministeri públic demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i 144.000 euros de multa per prevaricació i falsedat.

En canvi, per als altres dos acusats, i arran de la seva confessió pactada ha rebaixat la petició. Per a l'informàtic Isaías Herrero, ha passat de 6 a 2 anys de presó, i de 21 anys d'inhabilitació a 6 anys i 4 mesos, a més de rebaixar la multa de 72.000 a 2.100 euros. Per a Andreu Pujol, l'empresari, ha passat de 3 anys de presó a 14 mesos, i de 10 anys d'inhabilitació a 4 anys i 3 mesos, mentre que la multa l'ha rebaixat de 30.000 a 2.250 euros. La seva confessió va comportar que incriminessin Borràs. 

La també presidenta de Junts per Catalunya està acusada de falsedat documental i prevaricació per presumptament fraccionar contractes per adjudicar-los a Herrero, amb qui l'unia una relació d'amistat en aquella època, sense necessitat de realitzar un concurs públic.

Dona credibilitat als testimonis

La fiscal ha defensat la credibilitat dels diversos testimonis que han apuntat durant el judici que Borràs era qui decidia que Herrero fos l'encarregat d'executar les diverses feines contractades. Així, ha assegurat que Assumpta Pagespetit i Roger E., responsables administratius de la ILC, han mantingut des de l'inici, en totes les fases de la investigació i en el judici, una mateixa versió. "Si hi hagués hagut contradiccions, la defensa ho hagués al·legat", ha dit. 

A més, ha recordat que la mateixa Borràs es va presentar com a experta en literatura digital i era qui definia els continguts dels portals web. Pel seu càrrec de directora de la ILC, a més, era legalment a l'òrgan de contractació. Per això, era la principal responsable de decidir qui acabaria fent cada feina.

Igualment, la fiscal ha recordat que moltes de les converses que tenia Borràs sobre els contractes els feia a través del seu correu electrònic personal, no pas l'oficial, cosa que a Pagespetit no li agradava. Per això, ha assegurat que Borràs "no pot al·legar una ignorància deliberada, no pot descarregar la responsabilitat en els subordinats".

Borràs va definir Herrero com a expert en la matèria, i treballava tots els mesos de l'any. No obstant, a través de la facturació ocultada amb cooperatives diverses, la intervenció del Departament de Cultura no podia saber que era la mateixa persona qui acabava fent la feina contractada.

L'al·legat final de Borràs

En el seu últim torn de paraula, Borràs ha al·legat que "hi ha qui ha pactat amb la Fiscalia, però jo he optat per mantenir el pacte amb la veritat", en referència a les altres defenses, l'estratègia de les quals ha qualificat d'"èticament reprovable" si no ho és deontològicament. En el seu discurs ha dit que se li ha fet "un mal i un dolor innecessari i irreparable", amb l'objectiu concret de perjudicar-la personalment i políticament.

"No he malversat mai, no he falsejat ni prevaricat", ha assegurat, afegint que va treballar per "modernitzar una institució republicana, per digitalitzar-la". El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha interromput fins a dos cops Borràs per dir-li que se cenyís als fets enjudiciats, en un discurs que ha durat un quart d'hora.

En la seva declaració al judici, realitzada dilluns, Borràs va negar haver comès cap delicte, com havia reiterat al llarg de tota la instrucció de la causa. Va argumentar que tots els contractes que es feien a la ILC eren menors, de manera que no es va incomplir la llei de contractes. "No s'abusa de contractació menor quan tota la contractació és menor", va afirmar.

En l'última sessió del judici Borràs ha estat acompanyada per l'expresident de la Generalitat Quim Torra i la diputada de JxCat Aurora Madaula, a més de Francesc de Dalmases, que ha assistit a totes les sessions.