"Ja li vaig treure la cita a un client teu. Per això tinc el teu número". És el missatge que es va trobar al seu telèfon Wendy Rodríguez, advocada d'Estrangeria i membre de l'Associació de Mujeres Juristas por la Migración, fa algunes setmanes. Qui li escrivia deia ser un enginyer informàtic que feia més de tres anys que feia negoci amb un dret fonamental.

Obtenia cites a les oficines d'Estrangeria i Fronteres de grans ciutats espanyoles per a persones migrants que haguessin de renovar o sol·licitar, entre altres coses, el seu número d'identitat d'estranger (NIE) o la seva Targeta d'identitat d'estranger (TIE), un document imprescindible sense el qual un migrant a l'Estat espanyol pot ser sancionat per la policia, tenir problemes per signar un contracte de treball o, simplement, donar d'alta el subministrament elèctric.

Per obtenir aquesta targeta, a més de tenir reconeguda una residència legal al país per un mínim de sis mesos, la persona migrant ha d'acudir a una comissaria o oficina d'estrangeria prèviament perquè se li prenguin les empremtes dactilars. Després ha d'anar a recollir la targeta i abonar les taxes corresponents. Però segons els afectats, aconseguir dues cites està resultant impossible.

El procés d'obtenció de cita es realitza per internet, a través de les pàgines oficials, però l'escassetat d'elles fa que moltes persones migrants no siguin capaces d'aconseguir-la i, ja desesperats per tenir tots els seus papers en regla, acabin acudint a intermediaris que cobren per això.

Així és com ha sorgit tot un mercat negre basat en tràmits gratuïts, però gairebé impossibles de realitzar, i els preus varien des dels 50 als 150 euros, segons denuncien diverses organitzacions de suport a migrants i agrupacions d'advocats especialistes en Estrangeria. "És com si haguessis de pagar cent euros a algú quan se't caduca el DNI si vols una cita per renovar-lo", critica Rodríguez.

Els anuncis poden trobar-se fàcilment en portals com Mil Anuncis o, fins i tot, a Wallapop. Els anunciants prometen cites en un termini de diversos dies per diferents preus a ciutats com Madrid, Barcelona o València. Segons ha denunciat també l'Associació Marroquina per a la Integració dels Immigrants, establerta a Màlaga, a diverses persones a les que donen assistència se'ls està arribant a cobrar entre 50 i 150 euros per cita. "Considerem que és del tot inadmissible que la compra de cites s'hagi convertit en l'única alternativa per a les persones que han de realitzar aquest tràmit", denuncia Ahmed Khalifa, president de l'associació.

L'advocada Rodríguez ja coneixia l'existència d'aquests intermediaris que apareixen quan escassegen cites de diversos tràmits per a estrangers. Assegura que, en moltes ocasions, són persones en situació irregular que es busquen la vida com poden. "Aquest m'oferia cites a 50 euros perquè jo els hi oferís als meus clients a cent", afirma aquesta advocada especialista que sol treballar en els expedients de persones estrangeres que volen regularitzar la seva situació.

Ella va decidir denunciar el cas, però per a Rodríguez, el pitjor no és aquest mercat negre, sinó la raó per la qual es genera i el responsable últim que sigui possible: el Ministeri de l'Interior. "No s'està dotant de personal suficient a les oficines d'Estrangeria. Per això s'ofereixen tan poques cites i a hores de matinada", explica, coneixedora de la feina de "caçar" una reserva per als seus clients.

Khalifa opina igual. "No s'estan destinant els mitjans necessaris per atendre les gestions relacionades amb la renovació de permisos de residència i altres documents", lamenta. I adverteix que la despesa econòmica per un tràmit a priori gratuït no és el més dramàtic. "La presa de l'empremta, per exemple, és un tràmit imprescindible perquè les persones immigrants renovin les seves targetes d'identitat d'estranger perquè, en cas contrari, una vegada que expiri el termini, quedarien en situació administrativa irregular", puntualitza.

La situació es va agreujar encara més durant l'estat d'alarma iniciat el març passat, tot i que es van prorrogar tots els permisos d'estrangeria durant el confinament. Les cites que a molts els havia costat temps i diners aconseguir van quedar anul·lades pel tancament presencial de les oficines. I la nova normalitat, en aquest cas, és idèntica a la vella: noves esperes interminables per a tràmits obligatoris fonamentals per a la vida quotidiana.

Davant d'aquesta situació, nombrosos col·lectius de Madrid, Barcelona i València han realitzat protestes virtuals a les xarxes socials sota el lema #CitasHuellasExtranjeriaYA. També han llançat una campanya de recollida de signatures perquè es doti de personal a les oficines d'estrangeria, sobretot a les grans ciutats, on el problema és més greu. " Hi ha casos de gent que no aconsegueix la cita des del 2019. Hi ha gent que estava malalta i ha mort esperant la cita per prendre les empremtes. És inadmissible", sosté Rodríguez, que insisteix: "No són cites per aconseguir papers, sinó per renovar els que ja es tenen".

Interior nega el problema

No obstant això, des del Ministeri de l'Interior reconeixen que hi va haver "dificultats" durant el primer estat d'alarma per aconseguir cites d'Estrangeria en general, però ara neguen que hi hagi el problema i remeten a la resposta del ministre, Fernando Grande-Marlaska, a una pregunta del senador d'ERC Nasih Nahar, que també parlava de "màfies" que es lucren amb les cites. Marlaska ha recordat que s'ha ampliat el termini de renovació del NIE fins al pròxim 21 de desembre per aquest motiu i que, a més, "s'ha reforçat l'atenció i ampliat el nombre d'oficines amb cita prèvia, que han passat de 92 a 127" a tot el país. Una cosa que, segons el ministre, ha augmentat l'expedició dels documents el setembre passat en un 71% a Madrid, un 120% a Balears, un 83,7% a Alacant i un 45% a Barcelona.

Però segons les organitzacions, segueix sense ser suficient i segueix sent un problema que ja ve d'anys i sempre amb l'estranger com a principal perjudicat. El 2019 ja hi va haver una protesta per la falta de cites d'estrangeria i fins i tot el Defensor del Poble va alertar de la situació, sempre més complicada per a persones estrangeres.