La reforma del sistema de finançament autonòmic resta pendent des del 2014. Tot i que el Ministeri d'Hisenda hagi realitzat els primers esbossos per actualitzar-la, sembla complicat que el procés es pugui culminar abans que acabi la legislatura estatal. Si en les reformes anteriors Catalunya havia exercit tradicionalment el paper de líder i, alhora, d'ase dels cops del procés, ara mateix el seu rol és secundari, amb un Govern que, més enllà d'esmenar la proposta inicial d'Hisenda, no s'ha implicat en el debat. Això no significa, però, que la qüestió no comenci a arribar a Catalunya, com a conseqüència que tant el PSC com En Comú Podem la situen com a prioritària en les seves respectives agendes polítiques i els darrers dies han presentat les seves primeres propostes sobre el tema.

Si hi ha un punt de coincidència entre Govern, En Comú Podem i PSC és que els recursos que aporta l'actual model a Catalunya són insuficients i que el territori pateix un infrafinançament clar. Dit això, tant la líder parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, com el primer secretari del PSC, Salvador Illa, han reclamat explícitament al president del Govern, Pere Aragonès, que la Generalitat s'impliqui activament en el debat sobre la reforma del finançament autonòmic.

Dit això, entre les propostes plantejades per comuns i socialistes -molt més iniciàtica la dels segons, ja que de moment és un document de la seva fundació, la Rafael Campalans, i no encara del propi partit- hi ha elements en comú, com ara la defensa que la Generalitat guanyi autonomia financera i que també es fixi algun tipus de mínim a impostos com el de Successions. En aquest aspecte, l'objectiu seria acabar amb el dúmping -o competència- fiscal a la baixa que fa Madrid.

Rebuig del Govern al document de Montero

Anem per parts. A finals de gener, la Generalitat, a través del Departament d'Economia, va respondre la primera proposta de reforma del sistema elaborada pel Ministeri d'Hisenda, que encapçala María Jesús Montero. Més enllà que el Govern parteix de la idea que cap model resoldrà l'infrafinançament de Catalunya -l'única via que, considera, ho permetria seria la independència-, censura de manera important el document d'Hisenda. Ho fa tant perquè no comparteix el criteri de "població ajustada" -que tal com està plantejat determina el repartiment del 75% dels recursos del finançament entre les diferents autonomies-, com perquè no té en compte qüestions com el cost de la vida o el nivell de renda, imprescindibles per a la Generalitat.

La idea de "població ajustada" és fonamental en el plantejament d'Hisenda, ja que suposa anivellar per territori els recursos del finançament a partir de la ponderació de criteris com la població, el despoblament o la inversió en sanitat o ensenyament, amb la idea que totes les autonomies puguin prestar els serveis públics en igualtat de condicions. A la pràctica, però, Catalunya, com el País Valencià o Madrid, considera que afavoreix els territoris despoblats i, en canvi, perjudica a autonomies amb un major pes demogràfic. El Departament d'Economia planteja, simplement, que es tingui en compte el "pes demogràfic real" de cada comunitat a l'hora de determinar-ne els recursos.

En Comú Podem reclama un "terra fiscal"

La conferència que Pere Aragonès va pronunciar dilluns al MNAC, un any després de les eleccions al Parlament que el conduirien a la presidència, no va incloure cap menció a la reforma de finançament, qüestió que, en canvi, han reclamat aquesta mateixa setmana tant Albiach com Illa. La presidenta d'En Comú Podem ho va fer-ho l'endemà, dimarts, en la valoració, negativa, que va fer del discurs d'Aragonès, mentre que el primer secretari del PSC va aprofitar la reunió que va mantenir dimecres amb el president de la Generalitat per traslladar-li la "necessitat d'aconseguir un millor finançament".

Albiach va demanar al cap del Govern que convoqui els partits del Parlament perquè constitueixin una comissió d'estudi que permeti acordar una proposta catalana conjunta de nou finançament. Aquest és un dels punts cabdals del plantejament sobre el tema que fa En Comú Podem i que havia detallat el passat cap de setmana la seva mateixa líder parlamentària. Els altres aspectes claus per als comuns són l'establiment d'un "terra fiscal" en els impostos cedits a les autonomies, com ara patrimoni o successions, per "acabar amb la competència deslleial i els paradisos fiscals" dins del mateix Estat; i el respecte al principi d'ordinalitat, és a dir, que els territoris que més recursos aporten al sistema no perdin posicions en el repartiment posterior.

Una forma de garantir-ho seria eliminar tres fons actuals, que són els de suficiència, de cooperació, i de competitivitat, que "només generen distorsions i greuges a territoris com Catalunya" i, en canvi, "afavoreixen exclusivament territoris que pateixen la despoblació". Finalment, els comuns també reclamen "incrementar l'autonomia financera" de Catalunya, i desenvolupar "plenament" l'Agència Tributària de Catalunya, consorciada amb l'estatal.

La fundació del PSC vol hisendes "més autònomes"

En sentit estricte, el PSC encara no ha definit la seva proposta sobre el model de finançament, però aquest dimecres la seva fundació, la Rafael Campalans, va presentar el document Apunts per una reforma federal del sistema de finançament autonòmic, que segons Salvador Illa serà la base a partir de la qual la formació definirà la seva posició. El treball, elaborat per les economistes Montserrat Colldeforns i Maria Antònia Monés, complementa propostes a llarg termini amb d'altres mesures que es podrien implantar immediatament.

Per a les autores, el model té quatre aspectes claus: "els recursos de les comunitats autònomes de règim comú, el seu origen i distribució final per a cada comunitat, els canvis en el marc fiscal i la governança federal". A curt termini, Colldeforns i Monés plantegen que es podrien agilitzar les liquidacions a les autonomies, que ara tarden més de dos anys a pagar-se; així com modificar la fórmula de càlcul de l'evolució en el temps dels recursos i les necessitats del sistema. També qüestionen el criteri de "població ajustada" definit pel Ministeri d'Hisenda, ja que consideren que hauria d'incorporar les diferències de costos derivades de les diferències en preus i salaris entre autonomies.

De manera més estructural, el document de la Fundació Campalans assenyala que des del 2009 -quan va estrenar-se l'actual model de finançament- fins ara s'ha reduït la participació de les comunitats als recursos de l'Estat, mentre que han augmentat les "exigències" en qüestions de la seva competència, com ara sanitat, educació o serveis socials. Per tant, caldria "reequilibrar" la situació a partir d'una "millor distribució" dels recursos tributaris, tant dels actuals com dels que generin possibles nous impostos.

Així mateix, defensen que el sistema pivoti a partir d'un únic fons, el de garantia de serveis públics, i que se suprimeixin la resta, com el de suficiència i convergència. Una altra proposta és reformar la fiscalitat autonòmica perquè es vagi cap a una "hisenda més corresponsable i autònoma", el que hauria de traduir-se en què els grans impostos, com l'IVA, l'IRPF o els impostos especials, s'haurien de reformar amb la "plena participació" de les autonomies.

A més a més, les dues economistes plantegen una reforma "a fons" de l'impost de Successions i Donacions que en fixi una tributació mínima, una mesura destinada tant a evitar la competència fiscal a la baixa que, per exemple, fa la Comunitat de Madrid, com en la necessitat de mantenir un tribut que aporta recursos que serveixen per "reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa". Per acabar, el treball aposta per una reforma territorial del Senat que permeti fixar una "governança federal" del model territorial estatal.

Illa: "La reforma del finançament és part de la solució" al conflicte

Per a Salvador Illa la reforma del sistema de finançament "no és la solució" per al conflicte polític de Catalunya, però sí que és "part rellevant de la solució". Per això el primer secretari del PSC ha insistit els darrers dies en la necessitat que la Generalitat s'impliqui en la qüestió i s'ha mostrat disposat a donar-li suport -també va fer-ho en una entrevista recent a Públic-.

Jéssica Albiach, al seu torn, ha criticat la "deixadesa de funcions del Govern" per no voler liderar una proposta de reforma del sistema i, en qualsevol cas, ha assenyalat que el document fet públic per En Comú Podem és una "proposta de mínims" oberta al debat. Les properes setmanes serviran per comprovar si, efectivament, el Govern entoma una qüestió que l'independentisme ha donat gairebé per superada durant l'última dècada, però que sembla que torna a la carpeta política.