La Raquel, de 34 anys, i la Mary, de 44, encaren el desembre amb pessimisme. Amb menors a càrrec seu i sense que encara se'ls hagi donat alternativa, han de fer front a una situació de parcel·lació i reurbanització del barri on viuen, "la zona de la Volvo" a Cornellà. A aquesta situació d'incertesa, ja que de moment ni des de l'Ajuntament de Cornellà ni des de l'Oficina d'Habitatge de Catalunya se'ls donen respostes de tempos, s'hi suma l'oportunisme de la propietària de les cases on viuen, que ha decidit denunciar-les per impagament del lloguer.

En aquest carrer a prop del centre de la ciutat, 20 famílies d'ètnia gitana veuen amb incertesa el seu futur, en tant que ara per ara, ningú els pot donar resposta sobre la seva reubicació. El problema, si més no, no s'acaba aquí: la deficient situació de les cases on viuen (amb plagues de rates i cuques i freqüents incendis a causa del cablejat elèctric) i la deixadesa de la zona fan que aquestes famílies visquin en condicions indignes i d'insalubritat que posen en perill la seva salut.

Desnonaments des de dues bandes

A la Raquel i la Mary les volen fer fora de casa per dos camins diferents. D'una banda, hi ha programat un projecte de reurbanització de la zona on viuen i on encara no se'ls ha donat alternativa per anar a viure amb les seves famílies. En aquesta situació s'hi troben vint famílies més. D'altra banda, la propietària del seu pis, ha aprofitat l'avinentesa per denunciar-les (abans que es posi en marxa la parcel·lació del terreny) per impagament del lloguer. La Raquel té el judici el dia 5 de desembre i el desnonament de la Mary està previst per al 18.

"Al principi vaig entrar 'de patada' (ocupant), però em van fer fora. Vaig aconseguir parlar amb la propietària de la casa i vam arribar a un acord, així que vaig començar a pagar-li un lloguer de 325 euros, ara fa quinze anys. En aquell moment, la casa ja estava en males condicions, però vaig decidir llogar-la igualment". Després que es comencessin a trencar les coses i que la propietària no fes res per arreglar-les, la Raquel, que fa 16 anys que va arribar a Can Rosés, va deixar de pagar el lloguer. "No va ser idea meva deixar de pagar. Quan alguna cosa es trencava, la propietària em deia que ho pagués jo i que no li ingressés la meitat del lloguer". La Raquel va estar pagant 180 euros fins que se li va enfonsar el sostre del lavabo. "Vaig quedar amb ella i li vaig dir que no pagaria més".

Terassa dels habitatges afectats. QUERALT CASTILLO.

Ara lamenta no haver denunciat la propietària per por. "En aquell moment jo tenia tots els rebuts segons havia estat pagant el lloguer, però ara ja no en tinc. Ella m'ha denunciat i per això anem a judici". Un judici que està previst per al 5 de desembre, però sigui quin sigui el veredicte, la Raquel no té cap intenció de marxar. "Jo no marxaré d'aquí fins que em donin una alternativa, no tenim on anar i tinc cinc fills".

La situació de la Mary, la cunyada de la Raquel i que ocupa la planta baixa de la casa, no és massa millor. Com la Raquel, va començar pagant un contracte de lloguer, que va deixar de pagar pel mal de l'habitatge. "Al principi pagava 32.000 pessetes, després vaig arribar a pagar 200 euros, però també vaig deixar de pagar pels desperfectes que hi havia a la casa i que la propietària no arreglava". La Mary tenia una ordre de desnonament per al 13 de novembre que s'ha ajornat fins al 18 de desembre. Assegura que no va recórrer a la sentència perquè l'advocat d'ofici li va recomanar no fer-ho, ja que no disposa dels rebuts de lloguer dels últims anys. També ha estat condemnada a pagar una multa de 5.000 euros, que no pensa pagar perquè "sé que tard o d'hora em faran fora d'aquí". Si bé els tres fills de la Mary són majors d'edat, és ella qui s'encarrega durant tot el dia de les seves dues nétes, mentre la seva filla treballa.

Plagues de rates, cuques i incendis freqüents

En un dels sofàs, embolicat amb unes mantes, dorm un dels fills petits de la Raquel, el Juan Andrés, que té tres anys i pateix una malaltia respiratòria crònica que s'ha vist agreujada per les humitats de la casa. "Deu dies després d'haver nascut va fer la primera apnea i el van haver d'intubar. Des de llavors hem estat entrant i sortint de l'hospital." Dorm amb ella i el seu marit, perquè a l'habitació del petit hi ha tanta humitat que s'ofega. Al desembre, la Raquel no només té el judici pel desnonament, sinó que també operen el seu fill.

L'interior de la finca està en condicions insalubres. QUERALT CASTILLO.

Es queixa que no se li ha donat prioritat a la seva família, tot i estar al càrrec de cinc menors d'edat, un d'ells amb una malaltia crònica. "En aquesta casa tot funciona amb allargadors, tots els endolls estan empalmats i cada dos per tres se'm crema la instal·lació. La llum se'n va cada cop que plou i les rates i les cuques entren pel pati, pel balcó que dóna al carrer i per la porta. De vegades n'he trobat sota el sofà o a la cuina. Fa poc vaig trobar un niu de cuques quan va caure un tros de paret. N'hi hauria unes cinc-centes".

La Coral (15) i la Raquel (14), filles de la Raquel, es queixen que senten les rates com corren pel fals sostre a la nit. "Ens fa fàstic". "A les meves filles els fa vergonya portar amigues a casa per les condicions en les quals estem. També hi ha pares i mares de l'escola que no volen que els seus fills i filles vinguin a jugar al barri. Això és dur per a les nenes", diu la Raquel.

"És una zona exclosa. El sistema de clavegueram no és l'adequat, al carrer no hi ha llum i no hi passa el camió de les escombraries. Tampoc no hi ha voreres", assegura en Quim Sopena, de Cornellà en Comú. El cert és que un cop al carrer, la falta de serveis a la zona i són evidents. L'aigua s'estanca davant de les cases, les esquerdes són visibles i no hi ha cap fanal ni cap contenidor d'escombraries a la vista en tot el carrer.

Respecte al mal estat de la zona, el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Cornellà explica que "és al propietari de la parcel·la a qui li correspon fer el projecte d'adequació" i que des de l'Ajuntament s'ha intervingut sempre que hi ha hagut situacions de gravetat i sempre que els particulars ho han sol·licitat. "Hi ha zones de Cornellà que són millorables, però el manteniment i els serveis essencials s'han portat a terme (...) És feina dels propietaris també vetllar per l'òptima situació de la seva propietat".

Molta demanda d'habitatge social i poca possibilitat d'assignació

Ni a la Raquel ni a la Mary els han donat alternativa. Elles no es volen quedar a Can Rosés, però no tenen on anar, i els ingressos dels quals disposen no els permeten llogar un pis. "Ens han dit que no hi ha pisos", diu la Raquel. Un relat que fins i el regidor d'urbanisme de Cornellà, Manuel Ceballos, reconeix: "Hi ha molta demanda d'habitatge social i poca possibilitat d'assignació", diu a Públic per telèfon.

Ceballos insisteix que la qüestió del desnonament és un conflicte que s'ha de solucionar entre els particulars i que l'Ajuntament, mitjançant els serveis socials municipals, està intervenint entre la propietària i les famílies per aturar la mesura i que treballa per intentar trobar una solució a la situació de les famílies, però en tractar-se d'una propietat privada, la competència és de la junta de propietaris.

"L'Ajuntament participa en aquesta junta de propietaris en tant la cessió de vials i zones verdes, com en tots els projectes de parcel·lació. Més enllà de les nostres responsabilitats, estem treballant amb la junta de propietaris perquè es garanteixi el dret a l'habitatge d'aquestes famílies. També treballem braç a braç amb la Generalitat de Catalunya, que és qui té competència sobre habitatge; i amb la taula d'emergència social [els serveis de l'Ajuntament] per trobar una solució efectiva al problema".

El barri de la "zona de la Volvo" de Cornellà de Llobregat. QUERALT CASTILLO.

Tant els casos de la Mary com de la Raquel s'estan estudiant des de la taula d'emergència, però Manuel Ceballos insisteix que és l'Oficina de l'Habitatge de Catalunya, competència de la Generalitat, qui els ha de donar una resposta i buscar un habitatge alternatiu.  Fonts de l’Oficina d’Habitatge, però, asseguren que si es tracta de un reallotjament donat per una reurbanificació correspon a l’Ajuntament de Cornellà proposar una alternativa, relat que es contradiu amb la versió donada per Manuel Ceballos, qui, preguntat de nou, ratifica que: “no és competència exclusiva de l’Ajuntament de Cornellà. Estem treballant amb els màxims responsables polítics per trobar una solució al tema”.

Cornellà en Comú assegura que des de l'Ajuntament es va fer un compromís en tres direccions: "marcar prioritats per assistir a aquelles famílies que necessiten assistència amb més urgència, posar-se en contacte amb la propietària dels habitatges perquè deixi de pressionar i agilitzar un informe de serveis socials favorable per al jutge", assegura Sopena, qui lamenta que no s'estigui portant a terme "una veritable política d'habitatge".

Davant d'aquest cas, plataformes com el Sindicat de Llogaters o la PAH Cornellà no hi poden fer res. Els primers actuen perquè la persona que lloga l'habitatge es pugui quedar, però aquesta no és la voluntat de les famílies de Can Rosés. Pel que fa a la PAH, la plataforma actua quan els pisos que es volen desnonar són propietat de fons voltors o bancs, però no de particulars.

De fer-se efectius els desnonaments, les famílies de la Raquel i la Mary es quedaran al carrer, ja que de moment, no se'ls ha donat cap resposta a les seves demandes de trobar un lloc per a viure.