Público
Público

Exclusió social El risc d’incendi persegueix els supervivents de la nau calcinada a Badalona

Més de cent persones dormen en una nau propera a la que es va cremar ara fa un any. Sobre l'espai recau una ordre de desnonament prevista pel 13 de gener

La nau del carrer Progrés de Badalona on resideixen una cinquantena de persones, en una imatge del passat juny.
La nau del carrer Progrés de Badalona on resideixen una cinquantena de persones, en una imatge del passat juny. Albert Segura Lorrio / ACN

L’arribada del fred i tragèdies com la viscuda fa uns dies a la plaça Tetuan de Barcelona tornen a posar de manifest les condicions d’infrahabitatge en què viuen centenars de persones amb una situació més que vulnerable. A Badalona, hi ha detectades cinc naus industrials ocupades per desenes de persones sense llar. A una antiga indústria del carrer Progrés n'hi viuen una cinquantena, mentre que per les nits, amb l’arribada del fred, superen el centenar. Molts d’ells són els supervivents de la nau que es va incendiar el 9 de desembre del 2020, a pocs metres d’on són ara. Quan tot just es compleix un any de la tragèdia en què van morir cinc persones i una vintena en van resultar ferides, el risc d’incendi els persegueix de nou.

"Aquí hi ha molta gent, jo visc amb la meva família, som tres", diu Kevin Osane, que vivia a la nau del carrer Guifré quan es va cremar fa un any. Des d’aleshores viu a la del carrer Progrés. "Quan surts d’aquí veus que no hi ha cap lloc per viure i ara amb el fred no podem anar enlloc", reconeix. Sidiky Kouyate ja no hi vivia quan es va produir l’incendi però hi anava gairebé cada dia i reconeix que podria haver estat un dels afectats. "Els coneixia tots, feia gairebé quatre anys que vivíem junts", diu.

De les gairebé 200 persones que dormien a la nau calcinada, una trentena continuen sota l’acolliment de serveis socials. Són les persones més vulnerables, aquelles que han patit seqüeles físiques i psicològiques arran de l’incendi. Estan allotjades en pensions, apartaments i en algun cas en un pis social. "A finals d’any s’acaben els diners que provenien de la Generalitat i aquesta gent es quedarà sense un lloc on viure", detalla el regidor de protecció a les persones de l’Ajuntament de Badalona, David Torrents. Aquest argument és el que va fer servir l’anterior govern, liderat per Xavier Garcia Albiol, el passat mes de juliol quan es van quedar sense ajut la trentena de persones restants que estaven sent atesos per serveis socials.

Espais sense condicions òptimes

La gran majoria dels afectats per l’incendi es van traslladar a una antiga indústria del carrer Progrés. Hi ha desenes de subsaharians que també dormen en una altra nau propera, al carrer Antoni Bori. En totes dues, i gràcies a la col·laboració de ciutadans i entitats socials de la ciutat, han adequat els espais fent separacions a mode d’habitacions i instal·lant-ne dutxes i banys. Tot i així, les condicions no són les òptimes per viure. Viuen amb l’ai al cor recordant la tragèdia de fa un any.

"El risc d’un petit incendi que desencadeni una tragèdia una altra vegada hi és", assegura Ferran Moreno, membre de la Plataforma Badalona Acull -formada per desenes d’entitats socials-, qui recorda que viuen en "una situació dura i perillosa" ja que el que han construït està fet de materials com fusta o plàstic. Són moltes les entitats que els ajuden però "si ve una onada de fred, ja veurem què passarà", avisa Moreno. "Hauríem de prendre consciència que aquí tenim gent oblidada que no vol res més que regular la seva situació, poder treballar i llogar una habitació", afegeix.

"Hauríem de prendre consciència que aquí tenim gent oblidada que no vol res més que regular la seva situació, poder treballar i llogar una habitació"

"És gent que viu en un lloc que no està preparat per viure-hi, i això pot provocar un altra desgràcia", reconeix el regidor David Torrents. "És difícil accedir-hi perquè viuen en condicions infrahumanes; la solució no passa per consolidar la nau, sinó per buscar accions fora d’ella", afegeix. A través de la unitat de sensellarisme, l’Ajuntament de Badalona treballa per acompanyar les persones que hi viuen "i donar-los una sortida".

Protesta contra l'ordre de desallotjament de la nau del carrer Progrés de Badalona.
Protesta contra l'ordre de desallotjament de la nau del carrer Progrés de Badalona. Montse L. Cucarella

Desnonament previst el 13 de gener

Sobre aquesta antiga nau industrial recauen dues ordres de desnonament. Una s’ha anat ajornant, un cop al juliol i un altre a principis de desembre. La nova data prevista és el 13 de gener. El passat 30 de novembre, desenes de persones es concentraven per demanar la suspensió del llançament. "Nosaltres el que necessitem és ajuda per aconseguir els papers", deia el Kevin a les portes del jutjat de Badalona. "Així no es pot viure, esperant que un dia et facin fora", lamenta Sandra Segovia, de Papers per a Tothom, entitat que també s’ha bolcat amb els supervivents de la nau incendiada a Badalona. "Hi ha persones que tenen papers però que han de viure aquí per motius econòmics", afegeix Segovia.

És el cas del Sidiky. El senegalès va arribar al 2017 en pastera. Va viure un procés d’acollida gràcies a Moviment per la Pau i va viure gairebé un any en un habitatge de Badalona, dins d’un edifici destinat a persones vulnerables. Ha encadenat un curs amb un altre, així com algunes feines. Està empadronat i està a punt d’obtenir el permís de residència. Ara es troba fent un curs a la Fundació Laboral de la Construcció, a Badalona. "És un cas positiu, malgrat les dificultats", afirma Ferran Moreno, de Badalona Acull, "no és el mateix que viu la majoria de gent que viu aquí".

"És un tema molt complex i necessitem temps", diu el responsable de serveis socials. David Torrents reconeix que si s’executa el desnonament el proper 13 de gener "tindrem un problema perquè l’Ajuntament no està capacitat ni tècnica ni econòmicament per resoldre el problema de totes les persones que són dins". Segons el regidor, "hauríem de prioritzar i segurament no podríem atendre tothom com es mereix".

I és que l’Ajuntament de Badalona, a través dels Mossos d’Esquadra i de Bombers, està treballant per tenir un llistat d’espais semblants convertits en infrahabitatges. Ja tenen detectades almenys cinc naus industrials on hi malviuen desenes de persones. Tot i això, David Torrents alerta: "si tenim en compte baixos d’edificis o locals, aquesta xifra serà molt més alta".

Un any de la tragèdia

El foc es va iniciar poc abans de les nou de la nit del 9 de desembre al número 590 del carrer Guifré, en una antiga nau industrial ocupada des de feia 12 anys per centenars de persones. Molts dels residents que eren dins van saltar al buit per fugir de les flames que s’havien originat en un edifici de quatre plantes. Una trentena de dotacions dels Bombers van ajudar a evacuar les persones que residien a l’immoble i que havien quedat atrapades. Es desconeixia la xifra de persones que podia haver-hi dins l’edifici però el cens que l’Ajuntament de Badalona va fer aquella nit, calculava una seixantena.

La nau del barri del Gorg, a Badalona, després d'extingir l'incendi produït per una espelma.
La nau del barri del Gorg, a Badalona, on es va produir l'incendi el 9 de desembre del 2020

L’incendi deixava cinc morts: dos d’ells la mateixa nit, un tercer l’endemà amb el foc apagat i el quart, localitzat cinc dies després de l’incendi. La cinquena mort es va produir dies més tard, després que l’afectat estigués ingressat a l’hospital. El foc també va provocar una vintena de ferits. L’edifici, en risc de col·lapse, va començar a enderrocar-se el dissabte 12 de desembre, uns treballs que es van fer de manera curosa davant la possibilitat de trobar un altre cos sota la runa. L’Ajuntament de Badalona va oferir allotjament als afectats per l’incendi durant tres mesos. Una ajuda que posteriorment es va prorrogar tres mesos més.

Els propietaris de la nau incendiada -diversos inversors que asseguraven haver comprat la nau amb la intenció d’instal·lar-hi un negoci o fer-la servir com a magatzem- coneixien l’estat en què vivien els ocupants però no els van denunciar per no empitjorar la seva situació, segons afirmaven en un comunicat dies després de la tragèdia. També pocs dies després de l’incendi, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, anunciava en roda de premsa que els Mossos d’Esquadra havien detectat 37 naus habitades a Catalunya que "podien trobar-se en situacions similars" a la de Badalona.

Per commemorar el primer aniversari de l’incendi de la nau del Gorg de Badalona, diverses entitats com Justícia i Pau i Almas Quemadas han organitzat un seguit d’actes per aquest 9 de desembre que començaran a les 10h amb una pregària en record de les víctimes, just davant del solar on es trobava la nau. A les 14h tindrà lloc un dinar popular i a les 18h es farà una concentració que acabarà amb una caminada fins a la Rambla del Gorg.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?