"Espanya destaca com l'economia europea on un major percentatge de persones que resideixen en el mercat del lloguer es troba en una situació de risc de pobresa o d'exclusió social", afirma el Banc d'Espanya en el seu Informe Anual 2023. Segons aquest document, un 45% dels llogaters a Espanya es troba en aquesta situació. La mitjana a la Unió Europea és del 31%.

"L'elevat esforç que suposa la despesa en habitatge per a determinats col·lectius els situa en una posició econòmica vulnerable", abunda el Banc d'Espanya. Aquests col·lectius són, sobretot, joves i migrats.

La vulnerabilitat econòmica dels llogaters s'explica pel constant augment dels preus dels arrendaments: segons el Banc d'Espanya, entre 2015 i 2022 els lloguers es van incrementar un 28,5%. Les raons darrere d'aquest increment són vàries: els majors preus del lloguer dels nous habitatges que entren en el mercat i els augments de preus en els habitatges arrendats sobre els quals s'acorden nous contractes, que creixen entre un 7% i un 8% de mitjana a l'any.

Un altre factor important per al Banc d'Espanya és el desequilibri entre l'oferta i la demanda. En aquest sentit, la institució calcula que fan falta a Espanya 600.000 habitatges nous fins al 2025 tenint en compte el dèficit que existeix entre la creació neta de llars i la producció d'habitatge nou i apunta que hi ha quatre milions d'habitatges buits en tot el país, 400.000 d'elles en les grans ciutats. La xifra de nous habitatges acabats s'ha estabilitzat entorn de les 90.000 a l'any. Aquesta xifra queda molt lluny dels 650.000 anuals que es van construir entre 2006 i 2008, en l'època de la bombolla.

En aquest sentit, la contribució de l'habitatge nou a l'oferta ha estat limitada, assenyala l'informe, degut, entre altres factors, a l'escassetat de sòl finalista i de mà d'obra per a la construcció, a l'augment dels costos de producció i a les dificultats per a l'adquisició i el desenvolupament de nou sòl urbà disponible per a l'edificació.

El Banc d'Espanya apunta que la rigidesa de l'oferta d'habitatge residencial en el curt termini també s'explica per la reduïda capacitat de rehabilitació d'habitatges; la falta d'adequació dels habitatges buits a les preferències actuals de les llars; la incertesa reguladora i l'auge d'usos alternatius de l'habitatge, com el lloguer vacacional o el de temporada.

Joves i migrats, els més perjudicats

Els problemes d'accés a l'habitatge s'han incrementat durant els últims anys i es concentren en les llars amb menor renda (joves i població immigrant) i en determinades zones geogràfiques (àrees urbanes i turístiques).

Aquesta situació arrossega importants conseqüències, segons es desprèn de l'informe del Banc d'Espanya: "Les llars amb menor renda, que no poden accedir a l'habitatge en propietat, s'enfronten a un elevat cost del lloguer en relació amb el preu de compravenda. Això s'explica, en part, pels problemes de funcionament d'aquest mercat".

"Aquests problemes d'accés a l'habitatge podrien tenir implicacions negatives no només en el curt termini, sinó també en el llarg termini, i donar lloc a pèrdues de productivitat agregades i a un menor creixement econòmic", assenyala l'informe.

Aquests majors preus de l'habitatge, tant de compra com de lloguer, "limiten la capacitat d'estalvi de les llars i condicionen el seu procés d'acumulació de riquesa al llarg del cicle vital", afegeix el Banc d'Espanya. En aquest sentit, l'Enquesta Financera de
les Famílies (EFF) del propi Banc d'Espanya posa de manifest la desigualtat d'acumulació de riquesa que es dona en els últims anys: en les últimes dècades, l'acumulació de riquesa neta per part de les llars joves ha estat menor que la que van atresorar generacions anteriors.