Les sis de la tarda i un minut, carrer de les Paus amb carrer Llovet. L’expectació és alta. Poca gent s’hi ha congregat per recollir els més menuts: el centenar de persones que entren decidides a l’escola Enric Casassas han estat convocades per un esdeveniment esportiu sense precedent: El 1r Torneig de Pedra-Paper-Tisora de Sabadell té hora d’inici però no de final. “Recomanem portar sac de dormir perquè el torneig podria durar tot el cap de setmana”, diu el cartell que l’anuncia.

Malgrat la novetat, tot sembla funcionar tranquil i puntual com un rellotge: A les 18.10 ja t’hi pots inscriure als cartells que pengen de les parets del pati; a les 18.15 el megàfon reclama atenció entre els xiscles juganers de la canalla. Com és sabut, afirma una representant de l’AMPA, el torneig serà llarg i fatigós (aplaudiments). Per això caldrà crear una comissió que vetlli l’entrada de l’escola. No sigui cas que s’acabi el joc abans d’hora.

Gran mobilització

Com el torneig, la majoria de les desenes d’activitats lúdiques que tenen lloc aquest cap de setmana als col·legis electorals de Sabadell (ioga, jocs de taula, futbol, tallers de swing, teatre, malabars...) són fruit de la massiva mobilització que ha viscut la ciutat en la darrera setmana. L’aposta pel referèndum i la negativa a declarar davant la Fiscalia del seu alcalde, Maties Serracant, combinades amb la tensa detenció de l’assessor de Governació i veí de la ciutat, Joan Ignasi Sànchez, ja havien sacsejat la motivació dels partidaris de votar, però ha estat l’organització d’accions de lleure per mantenir els centres escolars oberts el que ha acabat d’activar bona part de la població. Darrera de tota la seva coordinació hi ha tantes sigles com dies d’actuació.

La creació d’un Comitè de Defensa del Referèndum (CDR) que aglutinés les forces pro-referèndum va començar a forjar-se el passat dimarts: entitats veïnals, moviments socials i partits a favor de les urnes van convocar-se per consensuar una crida unitària a la ciutadania. L’objectiu: garantir que els 54 col·legis electorals habilitats a la ciutat (la segona en nombre d’habitants que col·labora de forma activa en el referèndum) puguin obrir amb normalitat l’1 d’octubre. Per assolir-ho, el CDR va convocar per dijous sis assembles obertes territorials a diverses places de la ciutat. En total: més de 1.500 participants. “Amb tant poc marge de temps, es va improvisar l’organització més horitzontal i democràtica possible”, afirma Helena Vázquez, portaveu del CDR, “i la gent ha respost, gairebé contra pronòstic, no només a barris tradicionalment més actius com el Centre o la Creu Alta”. 

Com s’explica tanta assistència, doncs? “El CDR no es posiciona en el sentit del vot, aquí ningú porta cap etiqueta de partits. L’única diferència que aporten entitats com ANC, Òmnium o els partits és que la informació flueix més àgilment”, explica Vàzquez. “És clar que la trajectòria i experiència dels moviments i entitats d’aquesta ciutat, des de les Associacions de Veïns fins a la PAH i el moviment okupa, es fan sentir, però el paper principal no l’està jugant la gent organitzada: aquesta només fa de coixí o suport per a dinamitzar les activitats”.

En Xavier Mayoral, mestre de 49 anys i veí del Centre, podria ser una bona mostra del que està passant a part de la ciutat. “A mi el cartell del torneig me’l va enviar per whatssap un company de feina que havia anat a l’assemblea de dijous. Després el vaig rebre tres o quatre vegades més”. Al pati del Casassas, el Xavier no hi ha acudit com a professor d’educació secundària (la seva escola és una altra), sinó com a veí del barri que, no pertanyent a cap organització, ha decidit mobilitzar-se de forma permanent: “Ens estan esclafant, això ha fet trontollar molta gent. En conec que votaran no, però votaran”. Al seu costat, Gemma Soley,  de 48 anys i també professora, acompanya, somrient, amb el cap. “Tot va molt ràpid, encara anem una mica a les palpentes quant a l’organització d’aquest cap de setmana. Sembla una cosa tan irreal... que no saps com acabarà”.

Famílies de Sabadell han mantingut oberts 23 centres electorals la nit de divendres. JORDI DE MIGUEL

A les 18.39 ha començat el torneig entre els més menuts. Un pallasso saturat de color s’obre pas entre els grups d’adults que xerren distesos. La comissió de premsa acabada de crear comença a gestionar la visita de mitjans de comunicació. Tot es crea sobre la marxa. El telèfon de l’escola crema: Han trucat de TV3, LaSexta, la RAI i la BBC, encuriosides per la singularitat del torneig. A la nit vindran els del Washington Post.

Fruits i llavors

Amb tot, a mitja tarda, la situació als col·legis electorals de Sabadell no és homogènia. La coordinació del CDR a nivell de ciutat s’ocupa d’actualitzar-la barri a barri. N’hi ha que preocupen més que d’altres. “A la zona nord”, explica Helena Vázquez, “hi ha el doble de col·legis que al centre i el territori és molt més extens. Allà ha costat més també perquè el teixit associatiu que pot dinamitzar-lo és més feble, però també s’hi està desplaçant gent d’altres zones per ajudar”. Cada centre de votació té un coordinador que, alhora, es comunica amb un coordinador de zona. 

La coordinació de ciutat sua tinta per seguir el ritme dels esdeveniments i les demandes d’orientació. “Estem literalment desbordats”, reconeix Vázquez. El WhatsApp de la Casassas també crema. En Roger Serra, empresari de 39 anys,  és qui el gestiona: “Dijous vaig anar a l’assemblea del CDR del centre, no sé ben bé com me’n vaig assabentar, però a l’hora de dividir-nos per escoles em vaig oferir per dinamitzar un grup de la nostra. Ja no hi cabem més, hem arribat al límit de 257 membres i no tots som pares d’alumnes com jo, hi ha un 50% de gent del barri”.

Com la llum del pati, a les 19.30 comença a minvar la presència d’adults i petits. L’aire d’alegre improvisació es barreja amb la disposició dels qui, com el Roger Serra i prop d’un miler de persones més, passaran la nit de divendres a 23 centres de la ciutat (durant el dia només s’haurà aixecat acta a quatre escoles). Torneig llarg i una única consigna: resistència pacífica. Després, veurem: “Ningú pot dir què passarà més enllà de l’1-0”, afirma Vázquez, “però la jornada d’assembles de dijous deixen clar que a la ciutat tenim una capacitat de mobilització altíssima. Veïns que ni es coneixien s’estan organitzant junts. La lliçó és clara: això pot tornar a passar i es pot tornar a repetir”. “La realitat és aquesta, perquè som així”, somriu el Roger. “No és que tot el que ha passat aquests dies ens estigui mobilitzant ara per fer un referèndum”, rebla: “és que la mobilització prèvia, a petita escala i diària, està tan incorporada que ens permet sortir al carrer en qualsevol moment per defensar-lo”.