"Instruïm-nos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència; mobilitzem-nos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme; organitzem-nos, perquè necessitarem tota la nostra força". Amb l’adaptació de l’emblemàtica cita d’Antonio Gramsci, el filòsof Xavier Antich tancava el 20 de novembre passat la primera jornada de l’Escola Guillem Agulló, l’espai de formació creat per Òmnium Cultural amb l’objectiu d’oferir eines per "l’enfortiment democràtic" de la societat davant els reptes socials i polítics que Catalunya té per endavant.

D’aquesta manera, la històrica entitat reprèn el fil que havien impulsat els seus fundadors fa seixanta anys, quan van decidir formar mestres de llengua catalana en la clandestinitat. Així s’hi va referir Jordi Cuixart el 16 d’octubre durant l’acte de presentació del projecte, en afirmar que l’Escola pretén continuar la tasca d’empoderament i desobediència que avui ja exerceixen la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els col·lectius que intenten rescatar migrants que naveguen per aigües internacionals, els qui fa dècades van acabar amb el servei militar obligatori o la societat que, l’1 d’octubre de 2017, va organitzar i fer possible el referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Segons Cuixart, "cal tenir el convenciment que la lluita noviolenta no és passiva sinó propositiva i que exigeix la nostra capacitat de sacrifici", va indicar, per tot seguit recordar que, si l’Escola pren el nom de Guillem Agulló, és en homenatge al compromís que va tenir el jove independentista valencià assassinat el 1993 per un grupuscle neonazi, del qual va lloar "l’entrega per combatre els discursos d’odi que, encara avui, alimenten l’extrema dreta".

Precisament, una de les raons per les quals Jordi Cuixart ha decidit no repetir com a líder de l’entitat, és per implicar-se en aquest projecte que, en l’actual context de restricció de drets i llibertats, "ha d’ajudar a enfor¬tir-nos col·lec¬ti¬va¬ment com a movi¬ment d’eman¬ci¬pació i guanyar maduresa com a societat, la qual té més poder del que no es pensa".

Al costat de Cuixart, l’Escola compta amb la participació diverses personalitats vinculades en espais de tota mena, alguns dels quals han assumit la coordinació de les quatre àrees de treball creades fins al moment: Producció de coneixement i recerca, encapçalada pel politòleg Jordi Muñoz i la sociòloga Mariona Lladonosa; Formació i instrucció, dinamitzada per l’exdiputat de la CUP David Fernàndez i el mateix Xavier Antich; Transferència del coneixement, que anirà a càrrec de la periodista Mònica Terribas i el filòsof Àngel Castiñeira; i Espai Jove, que compta amb el jurista Dídac Amat i l’actual vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, el qual també deixarà el seu càrrec per dedicar-se a formar futurs lideratges socials i polítics.

Enxarxar les lluites compartides

La primera activitat de l’Escola Guillem Agulló va celebrar-se al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra el 20 de novembre, coincidint amb una efemèride que ha marcat l’imaginari col·lectiu per la mort del dictador Franco però també pels assassinats de polítics independentistes bascos en mans dels GAL.

Aquell dia, entorn de diferents col·loquis i taules rodones, 200 persones van tractar el fenomen de la noviolència i la desobediència civil com a estratègies de transformació i canvi social. Al llarg del dia, els participants van analitzar com dissenyar, comunicar i executar un pla d’acció noviolenta a fi que fructifiqui tot assegurant els mínims costos repressius i la màxima cura dels activistes. Una tasca per la qual, en opinió de la filòsofa Marina Garcés, "demana establir aliances contra el règim de servitud que ens invita l’actual sistema capitalista". En aquest sentit, Garcés va defensar que l’escola d’Òmnium esdevingui "una trama emancipadora que ens porti a desafiar les desigualtats i generar institucions a través de les quals s’assagi i es posi en pràctica el món que desitgem".

També en la mateixa línia, Xavier Antich va emfasitzar que, si bé estem immersos en múltiples crisis que s’encavalquen entre elles, "no ens podem permetre el luxe inútil del desànim". Parafrasejant la periodista Rebecca Solnit, el futur president d’Òmnium va cridar a "moure’ns en l’esperança en aquests temps de foscor" i, citant la pensadora Judith Butler, a aprofitar "la força imparable de la noviolència".

La jornada a la UPF va ser el preàmbul d’un pla de treball que, amb vista a aquest 2022, es concretarà en una nova jornada a finals de febrer i, encara pendent de confirmar-se, tallers formatius sobre activisme i desobediència civil que es faran, al mateix dia i hores, a totes les universitats públiques dels Països Catalans. Dues convocatòries que, a parer de la sociòloga i coordinadora tècnica de l’Escola, Carmen Pérez, "parteixen de l’ambició de formar per estar preparats per actuar", d’aquí la tasca dels coordinadors per trobar la complicitat d’activistes referents en les lluites socials i organitzacions polítiques, sindicals i socials relacionades amb la cultura de la pau i la defensa dels drets humans.

A hores d’ara, ja col·laboren amb l’Escola Guillem Agulló entitats com l’Institut Català Internacional per la Pau, Justícia i Pau, el Col·lectiu Irídia, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, la plataforma Aigua és Vida, la Xarxa per la Justícia Climàtica o el Sindicat de Llogaters. Espais d’intervenció compromesos en la desobediència civil que, com recordava el 20 de novembre Xavier Antich, ajudaran a construir allò que el poeta Joan Salvat-Papasseit va definir com "l’escamot dels qui mai no reculen i trenquen les reixes". Una amalgama d’experiències que per Antich, futur president de l’entitat cívica més important de Catalunya, faran de l’Escola Guillem Agulló "una eina amb voluntat de transformar la realitat i assolir la victòria".