El 2020, ERC va permetre la investidura de Pedro Sánchez. S'hi va abstenir. Ho va fer després de pactar, entre altres coses, una taula de diàleg i negociació entre el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat. "Aquell document reflecteix el reconeixement d'un conflicte polític per part del Govern de Pedro Sánchez", puntualitzen fonts d'Esquerra a Públic. "El que toca ara", continuen, "és trobar la via per resoldre'l".

Per això, en cap cas contemplen els republicans "anar enrere" respecte a fa quatre anys. "Aquell document és el punt de partida". En compareixença al Congrés després de la reunió amb Pedro Sánchez —compresa a la ronda de contactes previs a una eventual investidura del socialista—, Gabriel Rufián ha parlat en aquesta direcció.

"La nostra solució per al conflicte polític és votar", ha asseverat. Tot i això, també ha afirmat que ERC està oberta a escoltar propostes del PSOE. On? En un espai de negociació. Rufián ho ha anomenat "taula de diàleg", com la pactada el 2019. Un membre proper a la direcció d'ERC no li posa nom, però sí que atorga tota la importància a mantenir una comunicació directa entre el Govern que avui presideix Pere Aragonès i La Moncloa.

Ja en aquell acord per a l'anterior investidura, apareixia la paraula "consulta", encara que una mica maquillada entre tota la tinta del document. "Les mesures en què es materialitzin els acords seran sotmeses si s'escau a validació democràtica a través de consulta a la ciutadania de Catalunya", deia. En qualsevol cas, fer passos cap a una solució del conflicte polític i consultar-ho a la ciutadania és una prioritat per a Esquerra Republicana.

La seva opció és el referèndum, però l'equip negociador de la formació no té cap esperança de pactar-lo en la negociació prèvia a la investidura. Patxi López, en roda de premsa, ha descartat, una vegada més, qualsevol acció que "porti a la divisió o a la ruptura". Tot i això, ERC sí espera fixar les bases per avançar cap a formes de fer partícip la ciutadania durant la pròxima legislatura.

Tot això no rebaixa l'aspiració d'ERC pel que fa a l'autodeterminació, però sí que posa sobre la teulada del PSOE la responsabilitat d'oferir vies alternatives incorporant la veu de la ciutadania catalana.

A ERC, els termes li importen

Per als republicans és important que el PSOE reconegui el procés com un "conflicte polític". Les fonts consultades hi insisteixen. "Nosaltres ho tenim clar", conclouen. Per això no entenen que, de vegades, el PSOE tracti de col·locar el marc que "el conflicte ja s'ha superat". Molt menys que ho escenifiqui i ho difongui a so de bombo i platerets, com quan, el desembre del 2022, va posar punt final a la taula de diàleg. "El Govern de Pedro Sánchez dóna per conclòs el Procés", deia una crònica a El País el 27 de desembre del 2022. Per això, amb les actuals negociacions, ERC pretén empènyer els socialistes a tornar a acceptar el marc del "conflicte polític" ".

Abans d'aquell desembre, el Govern espanyol i el català van dur a terme tres trobades oficials emmarcades a la taula de diàleg. Una primera, en temps de Quim Torra a la presidència. Dos, ja amb Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. A l'última, es van tancar acords per avançar cap a la desjudicialització del Procés (més tard, van derivar en la reforma penal que va eliminar el delicte de sedició i va modificar el de malversació) i les mesures per reforçar el català a Europa.

ERC vol reprendre aquesta mena de contactes oficials. Cal esperar, per tant, que en les negociacions 'dures' que començaran a partir de la setmana que ve es fixi, negre sobre blanc, un nou "espai de negociació", tal com ha suggerit Gabriel Rufián en públic i ha pogut corroborar aquest mitjà.

En resum i com a síntesi, ERC posa en valor que les negociacions per a l'amnistia avancin a bon pas (aquell acord del 2019 publicat el 2020 situava com una de les prioritats acabar amb la judicialització), però vol que l'eventual nou text que il·luminaran —si les negociacions fructifiquen— ERC i PSOE faci un pas més. "Si el 2019 es va reconèixer que hi havia un conflicte polític", insisteixen des d'Esquerra, "el del 2023 ha d'avançar en la solució".