Congrés d'autoestima i de reafirmació. El plenari del 29è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana celebrat aquest dissabte a Lleida ha servit perquè els republicans certifiquin a la seva ponència política la via defensada públicament els dos últims anys, que passa per impulsar la negociació amb el Govern espanyol a través de la taula de diàleg per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. Primer amb el procés de desjudialització i, un cop aprovada la reforma del Codi Penal, continuar ara amb la negociació per poder celebrar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. I, segons la proposta aprovada al seu congrés, ERC planteja que sigui en la línia del que estableix la Unió Europea en altres casos, per exemple, el de Montenegro.

D'altra banda, Esquerra ha celebrat el procés congressual transmetent una imatge de musculatura i unitat interna. Tot plegat en un moment en què el Govern d'Esquerra passa per un moment difícil en espera de veure si s'aproven els pressupostos, un tema que també ha marcat el conclau tot i no formar part de cap ordre del dia intern. Així, els prop de 1.400 militants que han participat al fòrum celebrat a Lleida van rebre amb fortes ovacions els seus principals dirigents, el president i la secretària general del partit, Oriol Junqueras i Marta Rovira respectivament o la portaveu, Marta Vilalta. Però especialment en la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui van aclamar alçats drets amb crits de president, president!

Aprovació sense pràcticament oposició

La unitat interna també s'ha vist reflectida en el tancament de files de la militància respecte a la tramitació de la ponència política del partit basada en la proposta de referèndum. Només 2 -de les 265 esmenes presentades- han arribat vives al congrés. Una ha estat transaccionada abans de començar la sessió i l'altra rebutjada. La resta han estat acordades amb la direcció nacional durant el procés de debat o tombades directament per les mateixes assemblees locals. Finalment, la ponència s'ha aprovat amb un rotund 96,78% dels vots favorables, concretament 632 vots a favor, 14 en blanc i únicament 7 en contra.

L'ambient entre la militància republicana ha mostrat les ganes de treure pit davant de les dificultats imposades pel PSC per aprovar els pressupostos que ha obligat el Govern d'ERC a acceptar la polèmica autopista B-40 del Vallès, que és un anatema per a les bases republicanes i els provoca una forta contradicció. I també per les crítiques constants d'altres partits independentistes com Junts i la CUP. Ben al contrari de minar la moral de les bases, el congrés del partit ha servit per escenificar el tancament de files amb la direcció i el Govern i insuflar moral a la tropa davant d'un decisiu cicle electoral que arrencarà amb les municipals del maig.

Un punt que Aragonès també ha volgut fer servir per mostrar la musculatura del partit, enumerant algunes de les nombroses alcaldies de què disposa ERC, entre elles la de Lleida, Tarragona, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Amposta o Manresa. Això ha despertat una nova ovació dels presents. L'àmbit municipal ha estat molt present al conclau i ha permès projector a l'alcaldable per Barcelona, Ernest Maragall, que s'ha mostrat confiat a revalidar la victòria i aquesta vegada aconseguir l'alcaldia, malgrat les darreres patacades demoscòpiques que el situen en quart lloc.

La via democràtica del referèndum

D'aquesta manera, amb la direcció decidida amb anterioritat en una votació on Junqueras i Rovira van revalidar el lideratge sense problemes, el 29è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana s'ha centrat en la ponència política batejada com La via democràtica del referèndum. El document confirma l'aposta per una República Catalana independent "com la millor eina per servir a la ciutadania i garantir drets i llibertat per a tothom". Per arribar a aconseguir-ho, Esquerra Republicana defensa que cal "reimpulsar la majoria social de l'1 i el 3 d'octubre" del 2017. I proposen fer-ho al voltant "del consens social més gran al nostre país: la celebració d'un referèndum d'independència".

El partit aposta per articular un Acord de Claredat on es puguin fixar les condicions, a partir "d'un debat i consecució d'un consens a Catalunya" per acordar "la fórmula concreta". Els republicans aposten per una "pregunta clara, com la del referèndum de l'1 d'octubre del 2017" i que es pugui votar a partir dels 16 anys. I especifica que es consideraria que la victòria del "sí" seria clara "si es reunissin alhora un mínim d'un 50% de participació, i d'un 55% de suport al 'sí' a la independència", com recollia la fórmula per al referèndum de Montenegro que va rebre l'aval europeu.

Junqueras i Rovira posen el referèndum acordat com a única via a la independència

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha defensat de manera vehement la proposta dels republicans al tancament del congrés i ha fet una apel·lació a les formacions independentistes que no han plantejat cap proposta viable i critiquen la proposta d'Esquerra: "Quan no tens un camí per recórrer, de vegades voldries que ningú no el tingués. Però nosaltres el tenim", ha assegurat. D'altra banda, Junqueras ha advertit a la Moncloa que, si no s'avé a la taula de diàleg, la negociació per resoldre el conflicte polític també es pot "concretar" a través de diverses "maneres, fórmules i altres agents" de la comunitat internacional. El líder d'ERC va reivindicar el seu partit com l'únic amb una estratègia "eficaç, explicitada i de consens" per aconseguir la independència.

Per part seva, la secretària general, Marta Rovira, ha fixat el referèndum com a estratègic, instant la militància a posar la demanda d'aquesta consulta a l'eix central de tota l'acció política del partit. I Pere Aragonès ha aprofitat el discurs per tornar a reclamar un "gran acord" per "tornar a votar" la independència, a partir d'una proposta on tothom pugui sentir-se representat. El president ha reclamat el referèndum "acordat", amb totes les parts acceptant-ne el resultat, i assegurant el reconeixement internacional a la decisió de les urnes: "L'Estat no ens pot tractar com a menors". El president ha insistit així en la proposta d'Acord de Claredat, per donar "forma" al "consens" que certifica que el conflicte s'ha de resoldre votant. "Així de simple i democràtic, i així d'imparable", ha argumentat.

Aliances amb l'esquerra espanyola i forces sobiranistes 

La ponència també ha inclòs una referència explícita a fer aliances amb organitzacions independentistes o sobiranistes de la resta dels Països Catalans, d'altres nacions de l'Estat com Galiza o Euskal Herria o d'altres actors de l'esquerra espanyola com Podem. En la defensa del dret a l'autodeterminació, però també per fer front al PP i a Vox. El redactat especifica el mandat d'"imbricar estratègies amb l'esquerra espanyola i amb altres nacions sense estat de l'Estat espanyol i, molt especialment, amb les organitzacions sobiranistes de la resta dels Països Catalans, que possibilitin l'establiment d'aliances republicanes dedicades a defensar, arreu de l'Estat, l'autodeterminació, les llibertats democràtiques i el qüestionament del règim monàrquic". "Aquesta col·laboració és especialment necessària davant d'un hipotètic Govern estatal de les dretes espanyolistes a la pròxima legislatura espanyola", afegeix.

Els pressupostos i la B-40 es colen al congrés

No formava part de la ponència política, però sens dubte la tensa negociació pressupostària amb el PSC -que manté bloquejats els comptes malgrat l'acceptació de l'autopista B-40 per part d'ERC com exigien els socialistes- ha transitat per totes les intervencions del congrés republicà. Del principi al final, en alguns moments amb duresa contra l'immobilisme del PSC, i també a les rotllanes de militants ha estat un tema estrella. Va començar el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès: "Les decisions estan reservades per als que arrisquem, és una nova lliçó de responsabilitat, generositat i sentit de país". Però la més dura va ser Marta Rovira -que ha intervingut en una videoconferència des de Ginebra- acusant els partits que "juguen" amb la negociació pressupostària per "desgastar" el president del Govern, Pere Aragonès. I va avisar que els pressupostos no són d'ERC, ni del PSC ni de Junts, sinó "de la gent".

Tot i que el grup parlamentari d'Esquerra s'ha vist obligat per la negociació amb el PSC a votar a favor de l'autopista B-40, i que el Govern d'Aragonès ha assumit el projecte "tot i la contradicció i el desgast polític que comporta - segons el president-", el partit ha volgut deixar clar que manté la seva oposició ideològica al projecte. Per això, inclou un apartat de la ponència -que ha transaccionat una esmena- en què s'assegura: "No acceptem lliçons de gestió de part dels que sempre han dirigit Renfe i l'han convertit en el caos actual o defensen projectes anacrònics com el Quart Cinturó (B-40) o l'ampliació de l'aeroport del Prat imposats per l'Estat". La menció concreta a l'aeroport també s'hi ha afegit a partir de l'esmena transaccionada.

El document aprovat aquest dissabte també remarca el posicionament d'ERC "en contra" del projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat "imposat" per AENA i el Govern espanyol. Un tema delicat que els socialistes insisteixen que encara pot fer descarrilar els pressupostos i que els republicans asseguren que ja hi ha un acord per escrit, encara que no signat. La resolució del estira-i-arronsa se sabrà a partir de dilluns, quan estan emplaçats els equips dels dos partits per continuar negociant. S'espera una nova setmana decisiva per als pressupostos de la Generalitat, l'enèsima, o veurem si ja és l'última.