La situació econòmica actual, amb la recuperació post-pandèmia encara en procés i una nova crisi energètica que ha desbocat la inflació se suma a realitats prèvies com l’augment de l’esperança de vida al Nord global i aboca encara més incertesa sobre l’estalvi i les perspectives financeres de la societat. "S’haurà d’anar amb compte i planificar bé, perquè financerament serà una situació complicada. Serà més difícil estalviar". Així ho considera Kevin Moore, director de Desenvolupament de Negoci Internacional del Chartered Institute for Securities & Investment (CISI), una organització que es dedica a acreditar la qualificació, coneixement i bones pràctiques dels professionals dels serveis financers.

A més, Moore considera clau que les empreses del sector segueixin invertint en la formació dels seus professionals per assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini i allunyin el fantasma de la crisi financera, que va fer davallar la confiança a mínims: "Pot portar 20 o 30 anys reconstruir del tot la confiança en la banca després del 2008".

La longevitat és un dels reptes principals que afronta l’Europa occidental actualment, considera Moore, que subratlla que la major esperança de vida dona una nova perspectiva al valor de la pensió de jubilació i dels estalvis aconseguits durant la vida laboral. La incertesa econòmica fa que "encara sigui més important que els professionals que donen consell financer sàpiguen què fan". Precisament a l’acreditació d'aquest coneixement és al que es dedica aquest institut britànic, que actua a nivell pràctic com una mena de col·legi professional i té 45.000 membres en més de 100 països.

Amb la realitat econòmica actual, Moore creu que els països "hauran de prendre grans decisions" en relació amb la despesa pública. D'una banda hi ha la creixent inversió en defensa d’Espanya i altres estats europeus, així com la pròpia Unió Europea, accelerada amb la invasió russa d'Ucraïna però en una tendència creixent des de fa anys. De l'altra, l’envelliment de la població, que comportarà una major demanda de serveis sanitaris i socials, incloent les pensions. Aquestes dues tendències posen en un "dilema" els governs. "Hi haurà més demanda per gastar, però això ho paguem els pagadors d’impostos, els ciutadans. I no pots gastar molt i baixar impostos. Això no és política, és sentit comú". Per això, considera que "els hàbits financers hauran de canviar", no només els de l’Estat sinó els de la ciutadania.

Tot i que Moore considera difícil separar l’impacte de que ha tingut la pandèmia del que ha provocat el Brexit sobre el Regne Unit, el director creu que els efectes econòmics es deixaran sentir també al país tot i no pertànyer a la Unió Europea. La seva ubicació geogràfica a Europa, així com la pertinença a organitzacions com l’OTAN, fan que no es pugui desvincular de la situació que travessa el continent.

Cap a a una major confiança en la banca?

Per a Moore és molt important destacar que el valor d’un producte financer rau en la "confiança" que desperti als consumidors. "És un producte que no pots veure, no en veuràs els resultats fins d’aquí un temps", apunta. Per això, cal saber que els professionals que ho gestionen són "honestos" i tenen la qualificació necessària. "Crec que els serveis financers han entès progressivament que la millor manera de ser competitius és tenir la gent més qualificada, per cuidar els clients, fer menys errors i presentar menys risc pel negoci".

Un punt d'inflexió va ser la crisi financera de 2008, que va provocar una davallada considerable en la confiança de la ciutadania en els serveis financers. Segons el baròmetre Edelman sobre la confiança en diferents indústries, aquest sector ha millorat els nivells però partia d’uns percentatges molt baixos. Tan sols el 56% de la població hi confia, davant del 74% en el sector tecnològic o el 69% en l’educatiu.

"Crec que des de 2008 el sector ha après. Els treballadors estan més qualificats i hi ha més regulació. S’han adonat que no era una bona publicitat per a ells, els donava mala imatge". Moore es mostra convençut que els serveis financers no es poden permetre perdre la confiança un cop més i per això han millorat les seves pràctiques. "És un negoci de la confiança, es basa totalment en això i realment la necessites".

Trajectòria de tres dècades

El CISI celebra aquest any el 30è aniversari i Moore en destaca l’expansió global com un dels principals èxits. A l’inici era una organització purament "domèstica", explica; pràcticament operava només a Londres. Ara ja està present en 73 jurisdiccions a tot el món i té oficines per Europa, com l’espanyola, i més enllà, com a les Filipines, Xina i els Emirats Àrabs. D’acreditar la qualificació dels corredors de borsa a la capital britànica han ampliat també l’àmbit d’actuació amb noves llengües i àrees, com les finances islàmiques o la gestió financera.

Moore defensa que "les persones que donen consell financer han d’estar qualificades igual que dentistes, metges o advocats", un fet que històricament no ha estat així. El CISI no ofereix formació, sinó que acredita els coneixements i les bones pràctiques i l’ètica dels professionals. Moore apunta que van desembarcar a l’Estat per treballar amb CaixaBank i considera un èxit la feina feta "per millorar la qualitat del consell financer per protegir els consumidors".

Tot i témer que la crisi econòmica faci dubtar a les empreses si invertir en la formació dels seus empleats, Moore assenyala que invertir en educació té impactes a llarg termini: "D’altres agafaran avantatge, i és per això que tot i el desig a curt termini d’estalviar diners, té sentit que les organitzacions inverteixin en formació". Si no es fa, les empreses en patiran els efectes més endavant. "No invertir en formació no és sostenible: causarà problemes a la teva empresa", adverteix.