Jordi Sánchez adverteix als negociadors del seu grup, Junts per Catalunya (JxCat) i els d'Esquerra Republicana (ERC) sobre el que considera que és la prioritat del moment: "Tancar com més aviat millor la ferida institucional, l’amputació per ser més precís, que comporta el 155. El mandat del 21-D és inequívoc, la gent demana recuperar immediatament el govern de la Generalitat".

"La legitimitat i el lideratge del president Puigdemont i la concreció dels resultats del 21-D a través de la majoria del parlament seran més indiscutibles i eficaços des de la restauració d’un executiu nascut del nou parlament", afirma en una entrevista concedida a Vilaweb.

El diputat de JxCat i ex-president de l'Assemblea Nacional Catalana assenyala que  a la resta de l’Estat espanyol "molts somnien a allargar el 155 i el blocatge institucional" i llança un missatge d'alerta sobre el perill que això suposa: "No podem badar, entre moltes altres coses ens hi juguem el model d’escola i la ràdio i televisió públiques, polítiques i accions contra la pobresa, el manteniment i actualització dels compromisos del govern amb les entitats del tercer sector que més eficientment i eficaç combaten l’exclusió social, la restitució de tots els organismes liquidats sense cap motiu ni empara legal pel govern Rajoy sota l’ombra del 155, la concreció en forma de polítiques i accions legislatives dels valors democràtics i republicans que tant hem defensat al carrer o a les urnes darrerament".

"Una presidència harmònica" 

En relació a la investidura d'un candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez diu estar convençut que el president del Parlament, Roger Torrent, i l'actual majoria independentista, "trobaran la millor fórmula" per desbloquejar la situació: "En tot cas és possible una presidència harmònica i amb encaix a l’ordenament vigent que impulsi una legislatura de quatre anys, amb objectius ben definits amb la legitimitat i lideratge del president Puigdemont".

No és "un temps perdut"

Es tracta de respostes no improvisades, perquè són les que va donar per escrit a preguntes que Vilaweb li va fer arribar a la presó, a través d'un "missatger". Sànchez sintetitza d'aquesta manera la seva reflexió sobre el que significa per ell la repressió: "Un dia de presó ja és excessiu, imagineu-vos més de cent. És, com tothom es pot imaginar, un període dur –per a mi i per a la família sobretot–, però no ha estat un temps perdut políticament parlant. Tots hem madurat i estic convençut que tothom entendria que aquest tots no és només els qui estem privats de llibertat, sinó els centenars de milers de persones que viuen amb intensitat i gran dignitat el moment històric del nostre país. Estic segur que d’aquí a uns anys ens mirarem els ulls els uns als altres i podrem dir sense dubtar ‘no va ser aquell un temps perdut’".

Esperances de sortir en llibertat?

"Si alguna cosa he après aquests cent dies que porto a la presó és a no fer pronòstics sobre les futures actuacions judicials", afirma quan se li pregunta per les expectatives que té en relació a les demandes dels advocats. "Crec honestament que la meva declaració va donar totes les explicacions i proves per modificar la situació de presó. Vaig ser honest sobre quin serà el meu comportament com a diputat al parlament i només cal llegir el programa electoral per a saber quines són les prioritats que la majoria independentista seguirà".

La vida a la presó

Sànchez es va queixar que una carta de la seva filla havia estat interceptada i no li va arribar. L'actual política penitenciària, pensa, sembla d'un altre temps: "Els criteris de comunicació i gestió de la correspondència a les presons responen a lògiques de meitat del segle passat. Jo no tinc les comunicacions intervingudes. Tots els problemes són per l’excés de burocràcia que el reglament penitenciari provoca. No és culpa dels funcionaris. És d’un sistema obsolet que avui és ridícul i perjudica greument el dret de comunicar-se dels interns".

Es troba empresonat Soto del Real, en el mateix recinte però separat del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i tampoc s'explica el motiu pel qual el tracte en aquesta presó és diferent del d'Estremera.

"La decisió de mantenir-nos separats i sense possibilitat de contactes –exceptuant quan vénen els advocats– és de la direcció del centre. A Estremera la direcció ho veia diferent. Tant li fa, s’hauria agraït una gestió diferent quan vàrem entrar. Ara ja ens hi hem adaptat".