Diana Riba ha guardat sempre zelosament la seva intimitat, mantenint-se fèrriament al marge de l'activitat política de la seva parella, Raül Romeva. Fins a l'empresonament d'aquest. Ara, l'esposa de l'exconseller destituït ha hagut de sortir a la llum pública, en nom propi i com a portaveu habitual de l'entitat de les famílies de presos i exiliats, l'Associació Catalana de Drets Polítics (ACDC).  I amb familiars d'altres presos ha viatjat aquesta setmana a Estrasburg, on va participar en un acte al Parlament Europeu, per denunciar la situació de "manca de democràcia" a Espanya.

Al setembre vam entrevistar Romeva, i dibuixava un escenari complicat, però era més aviat optimista. Us esperàveu tot el que ha passat?

Fins una setmana abans d'entrar a la presó, no. Esperàvem una resposta contundent de l'Estat espanyol, això sí, però dins d'una lògica més política: inhabilitació, acusacions de malversació... però presó, això no ho esperàvem. No hi havia precedents.

La decisió d'arriscar-se a anar a la presó en comptes d'anar a l'exili va ser motivada?

La decisió va ser molt personal de cadascun d'ells. I hem de pensar que ens van enviar una citació per declarar en 48 hores, tot va passar tan ràpid que mai vam seure a parlar d'això. A ell [Romeva] li vaig dir que tindria tot el meu suport fos quina fos la decisió, perquè era qui tenia la informació? El Raül sempre, sempre va parlar d'anar a l'Audiència Nacional si el citaven, de presentar-se davant la justícia espanyola. De fet, ho ha fet dos cops.

A l'associació heu rebut suports d'altres partits no independentistes?

Des de les famílies no vivim gaire ni les tensions ni les desavinences polítiques. No és el nostre entorn professional. Però entenc que la tensió va ser molt gran després de l'1-O, i això va fer que hi hagi gent que no s'hagi apropat ràpidament a nosaltres. Sí que hi ha hagut trucades individuals d'algú. Però molt a nivell personal, i des de la coneixença anterior.

Ha dit algun cop que les famílies dels presos heu rebut més solidaritat internacional des del segon empresonament. A què es deu això?

Suposo que quan el primer empresonament tothom va quedar en xoc a tot arreu, perquè no es habitual que la política es judicialitzi d'aquesta manera. Ara ja han passat vuit mesos des de l'empresonament dels 'Jordis', i tothom ja ha vist que això no va d'independència, que això és un tema democràtic, i ara tothom s'hi posiciona d'una altra manera. I ja no és només un afer català: fa pocs dies han empresonat un cantant que cantava les mateixes coses des de l'any 1979.

És important per a les famílies l'escenari internacional?

Jo no sóc advocada i em costa seguir aquests temes. Però que serà un dels agents a tenir en compte, i que hi afectarà, això és segur. En primer lloc perquè hi ha quatre països afectats, que han de respondre a una euroordre en relació a aquesta causa. En segon lloc, perquè hi ha agents internacionals molt importants implicats. Per exemple, en la defensa dels drets dels infants que s'estan vulnerant flagrantment.

A la resta de lEstat heu rebut més o menys mostres de solidaritat que a l'estranger?

En el meu cas, molta més d'internacional. Podria ser perquè el Raül tenia molts més vincles internacionals. I amb els amics de la resta de l'Estat ja ens veiem poc. Però és cert que, per part dels amics de la resta de l'Estat no hi ha hagut ni una trucada. En canvi, els coneguts de la UE m'han trucat tots. Penso que hi ha una tensió molt gran. En part pel relat que s'ha construït, que l'hem de trencar entre tots. Perquè des de la confrontació no hi ha solució. Això és la base de la mediació i la resolució de conflictes.

Existeix el risc que es normalitzi l'existència de presos polítics?

Des dels familiars, és molt difícil, i esprem que no ocorri. Per part de la ciutadania, ens estan demostrant que no es normalitza. El cap de setmana passat, l'associació va anar a 24 actes a tot el territori català. Només el cap de setmana, i perquè no hi vam poder anar a més. M'agrada pensar que les grans manifestacions multitudinàries al carrer s'estan repetint, però repartides a les places de cada poble. Que segueixen movent-se milions de persones cada setmana.

La nova situació política a Espanya pot influir en la situació dels presos?

Estem en una judicialització de la política. Això vol dir que tenim moltes finestres obertes derivades de la política que poden solucionar moltes coses. Que a través d'unes negociacions hi podria haver una amnistia... és una possibilitat. Hi ot influir el nou govern espanyol, un interès clar d'un membre de la UE, una negociació que potser està havent-hi i no ho sabem, en silenci... S'ha judicialitzat la política, però que hi hagi nou presos polítics no solucionarà el conflicte a Catalunya. Podria haver-hi nou presos i fins i tot una sentència, però seguiríem amb el problema.

I amb Pedro Sánchez, concretament, pot canviar la situació?

Segons les seves declaracions de la setmana passada, costa de creure. Però, des de sempre, les dretes i les esquerres han vist un món molt diferent, tot i que han estat molt units en un front comú absurd contra Catalunya. De tota manera, els familiars vivim molt al dia, i el que toqui ens tocarà viure-ho. En aquest sentit, no hi ha desmoralització: viurem el que ens toqui viure i lluitarem fins al final per denunciar les vulneracions de drets.

De desmoralització, no se'n veu. Més aviat, presencia d'ànim i fins i tot, una mirada optimista

Sí. La causa dels nostres familiars és molt col·lectiva. El Raül no ha agafat mai una pedra, és una persona pacifista i un històric del pacifisme, que sempre ha lluitat a la UE pels drets humans i els drets dels pobles: no et pots desmoralitzar quan estàs fent el que et toca, el que et diuen les teves conviccions.