Estan desapareixent, però a ningú sembla importar-li. Els insectes s'estan extingint a un ritme cada cop més elevat sense que organismes internacionals parin atenció a aquest drama. Així ho entén l'Associació d'Entomologia Espanyola, que, amb la bibliografia científica actual, estima que els darrers anys s'han perdut el 70% de les poblacions voladores d'Europa. La taxa d'extinció d'aquests éssers, les bestioles populars, és fins a vuit vegades superior que la dels animals vertebrats i les conseqüències podrien desencadenar problemes a múltiples nivells.

"Els insectes passen desapercebuts i la seva desaparició també, tot i que té una importància tremenda", diu José María Hernández, vicepresident de l'Associació Espanyola d'Entomologia, que considera que la pèrdua d'individus ja és un problema d'"escala global" per la funcionalitat biològica daquests éssers. "No és que desapareguin tots els insectes, perquè són un grup hiperdivers, però sí que constatem ja una baixada en la seva riquesa i en la seva abundància, cosa que pot derivar perfectament en una catàstrofe ambiental, per més que no se'n parli", exposa.

Aquesta catàstrofe té a veure amb la utilitat de molts d'aquests éssers, les poblacions dels quals no fan altra cosa que minvar com a conseqüència de la crisi climàtica i de la pressió de l'ésser humà sobre els ecosistemes. Els pol·linitzadors són la cara visible de com un problema de biodiversitat pot esdevenir un problema econòmic i social global. Aquest tipus de fauna –abelles, papallones o alguns tipus de mosques, entre d'altres– són essencials perquè els cultius puguin tenir un rendiment adequat i produir el fruit plantat.

Segons dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el 75% dels cultius depenen d'alguna manera d'aquests animals per a la pol·linització. En termes productius, el percentatge és més baix, i s'estima que el 35% dels aliments collits depenen dels insectes pol·linitzadors, la qual cosa segueix sent un percentatge preocupant enmig d'una conjuntara de crisi climàtica on les temperatures podrien condicionar encara més el declivi d'aquests éssers vius. Les poblacions de papallones i de borinots, per exemple, ja han baixat un 25% des del 1991 a la major part dels països europeus, segons les dades de l'Agència Europea de Medi Ambient.

"Això té unes conseqüències importants a nivell econòmic", indica Theo Oberhuber, portaveu d'Ecologistes en Acció. Un informe d'aquesta organització publicat recentment estima que per cada euro que produeix un cultiu de poma, 92 cèntims no serien possibles sense pol·linització. En el cas dels nabius, la xifra se situa en els 80 cèntims; 78 cèntims en el kiwi; i 50 a la maduixa. Els insectes pol·linitzadors aporten 2.400 milions d'euros de valor associat agrícola a Espanya. "A curt termini ja veiem els efectes dels canvis de l'ús del sòl i de l'ús desmesurat de pesticides i biocides", comenta l'expert. "A llarg termini les conseqüències podrien ser pitjors pel canvi climàtic, que és un factor més que agreujarà la situació".

Però el rendiment agrari no és l'únic element perjudicat pel descens de les poblacions d'insectes. Hernández assenyala el paper d'algunes espècies copròfagues o coleòpteres, com els escarabats, en la neteja del camp. "Aquests animals són descomponedors, cosa que vol dir que s'alimenten de la matèria fecal dels herbívors. Són els responsables, en bona mesura, que els prats on pasta el bestiar extensiu estigui net, sense ells estarien saturats d'excrements i no serien sostenibles per a la ramaderia", adverteix l'entomòleg.

"També són importants els que anomenem enterradors, que són espècies que s'ocupen de degradar les restes orgàniques dels animals morts, de descompondre i ajudar a reciclar cadàvers. En conjunt, gairebé tots són importants per a la biodiversitat, perquè es puguin mantenir les xarxes tròfiques i serveixin d'aliments a aus i fins i tot mamífers com la guineu. Crec que no es pot posar una escala, al final tots els insectes tenen una funció; tots són igual d'importants", opina.